29/8/15

Cròniques Palestines. Dia 10: Aniversaris i Visita al Women Center for Counciling in Palestine



Aniversari feliç...
Cròniques Palestines. Brigada 21015 de Pau Sempre. dimecres, 26 d’agost de 2015.
Día 10. Aniversaris i Visita al Women Center for Counciling in Palestine
L'aniversari de la Júlia es va convertir en una celebració espontània a un bar de Beit Sahour, amb la presència dels nostres dos coordinadors palestins.
Aquest matí, cansats però amb els ànims renovats, ens hem reunit a primera hora del matí amb Juani Ruiz, representant de Health Work Commitees, organització creada el 1985 i dedicada a enfortir l'accés a la sanitat a Cisjordània i Gaza. A Cisjordània tenen 17 clíniques, inclosos 2 hospitals, un a Qalqilya i un altre a Beit Sahour. Perquè ens fem una idea de la magnitud d'aquest tipus d'iniciatives, a Cisjordània el 55% dels serveis sanitaris són proporcionats per l'Autoritat Nacional Palestina, mentre que el 45% restant està a càrrec d'associacions privades.
Segons el Conveni de Ginebra, un país ocupant ha d'encarregar-se de les necessitats del poble ocupat, però queda clar que Israel no compleix amb aquest mandat. Una de les formes de fer front a aquesta situació és la creació de clíniques mòbils, capaces de donar atenció a diferents comunitats del país, sobretot a la zona C, on es serveis són pràcticament inexistents.
A més dels problemes mèdics que puguin patir els ciutadans d'arreu del món, l'ocupació israeliana té un impacte directe sobre la salut dels palestins, sobretot en relació a l'aparició de problemes cardíacs vinculats a l'estrès i l'ansietat provocats per la vida quotidiana sota el setge israelià. En el cas dels homes, segons el Health Work Commitees, això afecta el 30% de la població. Pel que fa a les dones, Palestina és el quart país del món amb la taxa de mortalitat més alta per càncer d'úter i mama. Una altra de les conseqüències que té l'ocupació sobre la salut pública es la falta de qualitat de l'aire provocada per la destrucció de recursos naturals amb l'objectiu de crear nous assentaments. Això es materialitza amb al·lèrgies i diferents problemes respiratoris. L'acaparament de recursos naturals per part d'Israel també afecta l'aigua, obligant a la població palestina a abastir-se d'aigua de baixa qualitat, cosa que pot afectar-la negativament tant a través del seu consum directe com de productes regats amb aquesta.

Visita al Women Center for Counciling in Palestine
El Women Center for Counciling in Palestine (WCCP) es una associació fundada el 1997 amb l'objectiu de donar suport psicològic i social a les dones que pateixen violència de qualsevol tipus a Cisjordània. Principalment, l'ajuda arriba a través de suport econòmic i de l'empoderament de les dones a través de formació ocupacional.
Una de les metes que el WCCP es planteja és aconseguir l'aprovació d'una llei de protecció dels drets de les dones, que faci front a la violència que pateixen. Per tal d'aconseguir-ho, treballen en xarxa amb diferents organitzacions. Malgrat que s'han aconseguit petites victòries en relació a la situació de la dona a Palestina, encara queda molta feina per fer. Un exemple d'això és que encara que el percentatge de dones a la universitat és majoritari, un cop acabats els estudis superiors tenen menys possibilitats de trobar feina que els homes. De fet, el 50% de les dones estan a l'atur, i de moment l'Autoritat Nacional Palestina no ha dissenyat cap pla per posar remei a aquesta situació.
Potser la solució passa per un canvi a l'educació. És per això que el WCCP treballa des de les escoles amb professors, pares i alumnes per intentar transformar aquesta realitat social des de la base.
Resistència camperola a l'ocupació
Al migdia ens dirigim cap a l'oest de Bethlehem, on l'estat d'Israel té un pla per ocupar 75 km2 d'una de les zones més fèrtils de Cisjordània. Des de 1967, aquesta zona ha patit una forta pressió colonitzadora, cosa que ha provocat que l'activitat agrícola dels pagesos palestins passi del 13% a l'1%. A la població d'Al Hader, els pagesos han de suportar multitud d'agressions. Des del 1967 cap palestí ha pogut establir noves estructures de construcció a les seves terres. El 1993 l'estat d'Israel va construir una carretera de circumvalació que segregava la comunitat de les seves terres de cultiu. Més tard, el 2002, es va proposar un pla de construcció del mur, que en cas de dur-se a terme suposaria l'annexió del 93% del territori d'Al Hader al territori de domini israelià.
En aquesta zona hem pogut conèixer dos pagesos que s'enfronten a l'ocupació de maneres diferents. El primer es diu Abu Maher, un camperol d'avançada edat que manté amb vida un terreny agrícola de dimensions considerables. Mentre ens explica la seva historia ens ofereix raïm produit al seu terreny. De fet, el que més ens sorprèn és que malgrat l'escassetat de recursos per cuidar la terra, ell segueix cultivant-la amb l'objectu principal d'evitar que l'estat d'Israel se l'apropïi. Per això mateix ha decidit plantar-hi oliveres, que requereixen menys dedicació que altres tipus de cultius. “Ara tenen tot el poder, poden fer el que vulguin, però al final nosaltres guanyarem. Que facin el que vulguin perquè estem convençuts del nostre futur”. D'aquesta manera ha conclòs Abu Maher la nostra trobada.
El segon camperol amb qui ens hem trobat era Abu Diya. En el seu cas, ell ha de viure just al costat d'un dels anomenats llocs d'avançament. Es tracta del pas previ a l'establiment d'un assentament de colons. En el seu terreny sí que hem pogut veure diverses construccions, ja que són respectades pels israelians pel fet d'haver-se edificat abans del 1967. Tot i això, la pressió soferta no és menor. Cada tres mesos, l'estat israelià actualitza a seva base de dades de fotografies aèries per controlar que no hi hagi novs construccions.
La història d'Abu Diya està marcada per l'apartheid sionista. Abans de dedicar-se al cultiu de les seves terres, treballava en una impremta a Jerusalem. El 2002, després que les forces israelianes matessin la seva mare i un dels seus dos germans, va ser considerat una persona perillosa per la integritat d'Israel i se li va retirar el permís d'entrada a Jerusalem. Va ser aleshores quan va decidir conrear les terres de la seva família per tenir algun sostent econòmic. Primer va haver de batallar per fer fora els colons d'aquestes terres. Una vegada es va imposar, va dedicar el seu temps a aprendre l'ofici de pagès. Des de fa dos anys, Abu Diya compta amb 19 treballadors o, el que és el mateix, les seves collites representen la font d'ingressos principal de 19 famílies.
De tota manera, la realitat que hem vist avui sobre el terreny pot canviar en qualsevol moment. La voluntat d'Israel és seguir usurpant terres al poble palestí a través dels anomenats llocs d'avançament.
Una vegada completada la nostra jornada, hem disposat d'una estona de temps lliure que ha servit per assimilar o bé per desconnectar de les noves experiències adquirides. Després de sopar posem punt i final al dia amb una assemblea de valoració del funcionament que hem tingut com a grup en els últims dies. Demà Ramallah ens espera.
Ale, Laura i Andreu , Brigada 21015 de Pau Sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada