29/8/15

Cròniques Palestines. Dia 13: Ramallah


Cròniques Palestines. Brigada 21015 de Pau Sempre. divendres, 28 d’agost de 2015.
Avui hem pogut descansar més que habitualment i és que ja era necessari per al dia que ens esperava. Hem viatjat fins a Bil’in per conèixer la realitat del poble i un membres dels Comitès de Resistència Popular.
Al 2002 es va iniciar la construcció del mur a la zona de Bil’in, confiscant el 58% de la terra per a construir assentaments israelians impedint així que els pagesos palestins poguessin conrear la terra. Davant d’aquesta ofensiva, el poble (juntament amb l’International Solidarity Movement i alguns israelians no sionistes) va decidir organitzar-se en Comitès de Resistència Popular per evidenciar la ocupació israeliana i guanyar la terra confiscada. Van haver-hi accions creatives a diari durant dos mesos per captar els mitjans de comunicació, com ara lligar-se a les oliveres per evitar que aquestes fossin tallades o disfressar-se d’Avatar per simbolitzar la ocupació amb una pel·lícula coneguda internacionalment.
L’estratègia va derivar cap a una convocatòria regular els divendres, després de la pregària musulmana al migdia, que ha durat fins a 10 anys. Al 2007 una declaració de la Cort Israeliana va declarar il·legal la construcció del mur (que finalment es va desmantellar al 2011), però el poble de Bil’in va decidir seguir amb la lluita per recuperar tota la terra robada, inclós el mur de formigó que es troba just davant de la l’assentament, encara vigent avui en dia. Bil’in s’ha convertit en un referent internacional, pel que fa a la lluita palestina de resistència no armada.
Davant aquest context, hem decidit donar suport com a observador a la manifestació d’aquest divendres, que s’ha iniciat cap a les 13,30h. Davant la nostra sorpresa, l’exèrcit israelià ja es trobava armat i en jeeps militars a l’alçada de l’antiga tanca que representava el mur. Només hem pogut avançar uns metres ja que de seguida han començat a disparar gasos lacrimògens als manifestants, que hem hagut de dispersar-nos ràpidament. Gràcies a un dispositiu de seguretat preparat prèviament a la manifestació hem pogut pal·liar millor l’efecte del gas, encara que no hem pogut evitar els seus efectes més directes. La pluja de gasos s’ha intensificat fins al punt en què hem hagut de retrocedir al punt de trobada.
Per recuperar forces, hem anat a dinar a Ramallah i tot seguit ens hem trobat amb en Ziad Amro, treballador del Ministeri d’Afers Socials del Govern Palestí. Ens ha comentat que, a principis dels anys noranta, les institucions de Ramallah tenien un pressupost concret per poder invertir en programes destinats a persones amb diversitat funcional (intel·lectual, sensorial, visual, mobilitat reduïda...). Al cap d’uns anys, aquest pressupost va desaparèixer i fa que no es pugui treballar adequadament en aquest aspecte.
A causa de la ocupació, amb la política d’ossos trencats de l’exèrcit israelià, el que s’aconsegueix és que moltes persones que no tenien una diversitat funcional l’adquireixen a causa d’aquesta política. Això fa que aquestes persones ja no surtin de casa i que tinguin la seva família ocupant-se d’elles, mantenint-les lluny de la lluita, i que l’Estat israelià pugui continuar amb la ocupació. Amb les condicions actuals, és molt dificultós diagnosticar el què pateix realment la persona amb diversitat funcional i això fa que el treball amb les famílies, programes, activitats, etc. sigui molt complicat. El què es va aconseguir en polítiques socials en quant a visualitzar aquest col·lectiu ha quedat desbancat.
Després de sopar a l’hostal, hem anat a l’Alternative Information Center on ens ha fet una fet una xerrada la Nurit Peled, professora de la universitat hebrea de Jerusalem, que ha fet un estudi sobre la imatge que es transmet als nens israelians, a partir de la seva escolarització, sobre els palestins. Explica que l’Estat d’Israel es legitima mitjançant la idea divina sobre el dret del poble jueu a habitar la terra promesa. Així doncs, els palestins es converteixen en una amenaça per aconseguir aquesta terra i en ocupants en el seu propi territori.
Els palestins representen una ocultació sistemàtica als llibres de text israelians, no apareixen fotos de com són i a més s’exerceix una manipulació dels mapes i de la pròpia comunitat palestina (tradicional, en contra de la modernització, sense drets, sense serveis bàsics, etc.) per reduir-los i ignorar-los com a poble. A tall d’exemple, Peled ens ha explicat que els nens israelians mai no veuen una foto d’un checkpoint en una hora punta del dia o que en els mapes hi posa que no hi ha dades sobre Cisjordània. Així doncs, no és estrany trobar frases en els llibres de text que legitimen les massacres comeses per l’exèrcit israelià (considerades internacionalment crims de guerra) i, fins i tot, els seus executor són glorificats i considerats herois per la societat israeliana.
Brigada 21015 de Pau Sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada