27/6/14

El SíSí de l'Ada Colau


El concepte del dret a decidir ha guanyat adeptes per arreu del Regne d'Espanya. S'ha mostrat una aportació democràtica poderosa capaç de trencar dics abans considerats inexpugnables.
L'Ada Colau és una nova expressió del procés popular de sobirania que avança des del dret a decidir, per tant decidir sobre tot, a decantar-se al SíSí en la pregunta de la consulta del 9 de novembre.
Des de Madrid a Sevilla cada cop hi ha més gent que alça el crit de llibertat del "Volen decidir-ho tot". És una bona eina per l'empoderament participatiu democràtic ciutadà i de la immigració resident.
La posició de suport a la realització de la Consulta catalana, per part d'EUiA, del grup parlamentari de L'Esquerra Plural i la d'IU, ha estat per convicció democràtica, més enllà de l'acord o no amb la pregunta, les respostes i els fets que esdevinguin de sobirania, independència, secessió. La posició política fonamental és que s'accepti el resultat de la decisió ciutadana a Catalunya. Val a dir que la legitimitat ciutadana popular es converteixi en legalitat.
Fa mesos que EUiA ha fet un pas més al posar com a eix de la seva estratègia política la República Catalana i un projecte constituent per a Catalunya.
L'ANC estableix per l'11 de setembre una immensa "V" (omplint la Gran Via i la Diagonal de Barcelona amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries) amb el lema entorn a que es Voti el 9 de novembre i s'efectuï la Consulta.
La pressió popular per la llibertat amb una ruptura democràtica és revolucionària. Així ho expressen persones com la Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, o en un àmbit molt diferent com es va poder sentir en una de les intervencions de presentació de la plataforma ciutadana "Guanyen Barcelona".
En roda de premsa i a títol individual, tot deslindant curosament la posició col·lectiva de la individual, Ada Colau ha expressat que s'inclina per votar el SíSí a la consulta del 9 de novembre.
L'estigma de certs segments socials vers la independència va donant pas a la possibilitat d'una ruptura democràtica revolucionària, ciutadana i destituent, amb el Regne d'Espanya i l'estat de la Constitució de 1978.
La consideració de l'Ada sobre que ho lideri la ciutadania és prou escaient, doncs veiem com CiU que hegemonitza la bandera catalana i també de la independència, és un factor nociu i negatiu perquè el país que volem vagi per bon camí. ERC convé inclogui aquesta asseveració en la seva estratègia.

1 comentario:

  1. Per la Federació Ibèrica des de la independència política de cada territori. Cada vegada veig més clar el federalisme ibèric, com a contrapès a la potència expansiva d' Alemanya. Europa s'ha de fonamentar en els drets mes amples per les persones i en equilibris territorials. L'argument simplista i trampós que posa endavant els drets de les persones i s'oblida dels territoris, com el que defensen els federalistes d'esquerres, amaga les realitats territorials on es troben els drets de les persones.

    ResponderEliminar