Hi ha prou signes de temps turbulents i de creixent inestabilitat. La crisi econòmica ho trastoca tot. Les conseqüències a l'esfera política s'han ajornat però comencen a expressar-se.
Daltabaix a les europees del PP i el PSOE,
també de CiU. Fenomen Podemos cap una nova esquerra jove i quinzemaigista.
Rubalcaba dimiteix de la secretaria del PSOE. Abdica el Rey i decideix el
successor en el seu fill Felipe. La Llei Orgànica de Successió furta l'elecció
i la decisió a la ciutadania.
La mobilització pel dret a decidir de la
ciutadania ha ultrapassat Catalunya i s'ha estès per arreu de l'estat. El dret
a decidir ja no és només patrimoni català, doncs està en camí de convertir-se
en universal a l'emprar-ho per a la demanda de poder decidir el Cap de l'estat,
mentre s'introdueix la clau republicanista. Monarquia o elecció ciutadana
sobirana democràtica que introdueix a un nivell més ampli que fins ara la opció
republicana. Referèndum, JA! ha fet fortuna entre l'imaginari popular.
El dilema de la consulta per la sobirania i el
dret a decidir de Catalunya s'apropa per moments. 11 de setembre i 9 de
novembre són dels dues properes fites. El federalisme unionista que nega la
consulta, o el dret a la independència, o que nega el potencial de ruptura
democràtica amb la Constitució del Regne d'Espanya que representa la
mobilització i consciència per la independència, s'està afeblint i disgregant a
ulls de tothom.
Pere Navarro ha quedat engolit per la marea
sobiranista de la consulta. La dimissió del secretari del PSC és un efecte
punyent de que els valors de la democràcia i el federalisme entre pobles
sobirans i de l'esquerra no poden negar i oposar-se a la llibertat i a la
consulta catalana.
Les manifestacions d'aquests dies també
expressen que la força arreu va de la ma de la confluència de processos
diferenciats i en distints ritmes polítics. La bandera republicana espanyola
necessita de la bandera republicana catalana i a l'inrevés. És temps de dret a
decidir universal de la ciutadania de cada poble. Temps de canvis profunds, de
consulta i de repúbliques. El poble de Catalunya és que li correspon decidir en
legitimitat sobirana.
La defensa d'una República Catalana amb un
projecte constituent s'escau amb convertir el factor social i el fet de
llibertat i independència carn i ungla d'un mateix procés. Així és com es pot
establir quines relacions federals o confederals convenen entre pobles i
estats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario