11/6/14

Successió amb plom a les ales


Ilustración de Ferreres.
La Corona en les seves hores més baixes trontolla. Les mobilitzacions a les places de les ciutats, el mateix dilluns de l'abdicació real, amplien les forces republicanes ideològiques amb un bloc republicanista més variat de persones que no es conceben com súbdits sinó com a ciutadania sobirana.
La seqüència ha estat unes eleccions europees que han castigat amb una pèrdua de cinc milions de vots al PP i al PSOE, el sorpasso d'ERC passant per davant CiU a Catalunya, EH Bildu encalçant al PNB, les polítiques de retallades i antisindicals que destrueixen a les famílies treballadores, el repte de la consulta catalana inassolible per part del regne. L'abdicació del Rei pretén furtar la decisió popular ciutadana. És un xantatge constitucional on el Rei decideix qui ha de ser el seu successor, el seu fill Felipe, així com que ha de continuar la Monarquia. El PP i el PSOE, com lacais reals, ordeixen una Llei Orgànica exprés en pocs dies, per frenar la incertesa i la crisi política.
La Successió serà amb plom a les ales. Ja no s'accepta que el Rei i el Successor siguin els garants de la democràcia tot frustrant una elecció ciutadana. Ni la sàtira humorística d'El Jueves pot suportar la gestació en fòrceps del nou regnat.
El segment mobilitzat d'habitants del Regne d'Espanya coincideixen en que volen votar i decidir sobre el cap de l'estat, sobre la forma estatal, sobre les institucions, la monarquia i la república. Una part defensem les repúbliques i una 3ª República espanyola.
Una ruptura democràtica amb la Constitució de 1978 i l'estat del Regne d'Espanya és cabdal per la sobirania ciutadana. Tothom hem de contribuir a fons a un avenç de consciència democràtica i republicana a l'estat.
Aquesta unió en la mobilització enfortirà i revertirà en el procés sobiranista català, que a un ritme massiu i de consciència molt més avançada, disposa en la consulta prevista pel 9 de novembre una potent actuació de sobirania i legitimitat política democràtica.
La consulta negada per Regne d'Espanya, el govern de l'estat, i els partits dinàstics del bipartidisme constitucional, PP i PSOE (PSC), és un alternativa revolucionària que mostra i liquida la segona restauració borbònica. La proposta de República Catalana és una bona bandera per encapçalar un procés constituent que des de la legitimitat de la decisió ciutadana catalana construeix legalitat institucional, social i política.
El temor a que un procés de ruptura democràtica republicana espanyola amb la petició de referèndum, Ja!, interfereixi i afeblís la consulta, o a la possibilitat de decisió catalana, és malinterpretar el potencial d'aplegar totes les forces amb enteses i aliances federalistes, autonomistes i independentistes per un procés constituent espanyol que convisqui i s'agermani amb el català, basc i gallec.
La concepció que una República espanyola estalvia i pot negar l'anhel popular de sobirania catalana, en aquest sentit per una República catalana, dividiria el bloc republicanista i afebliria el procés constituent espanyol. La negació per la força de la proclamació de la República Catalana per part de la II República espanyola no es pot repetir.
La successió marca un nou capítol. Per fer un regnat d'un Felip el breu, ens cal unes banderes compartides amb República Catalana, Repúbliques Basca i Gallega, República Espanyola. Una Federació o Confederació de Repúbliques de la Península Ibèrica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario