Apoliticismo

En las fábricas la presión del apoliticismo abstencionista es fuerte. En ciudades industriales como en Rubí, con 7.000 personas en el paro y una población inmigrante significante, los colectivos, segmentos y clases sociales se expresan en muchas ocasiones en el anonimato individual de la ciudadanía. Esta categoría legal, la que en teoría es la fuente de soberanía y de representación política, es continuamente agredida en sus derechos cercenados en la práctica. De mil y una maneras que rezuman de todo el entramado social y político existente, se excluye de los derechos de ciudadanía democráticos a buena parte de la población trabajadora, a la juventud, a la mayoría de la inmigración. A la clase poseedora dominante del capital, las empresas, los Bancos, y del Estado con sus diversas instituciones, les interesa gestionar su democracia con la exclusión de todas las individualidades ciudadanas y estamentos sociales que puedan representar un fermento crítico y revolucionario que llegase a cuestionar u y desafiar la sistema social establecido.

Es interesante la comunicación preparada por un joven obrero de la Braun de Rubí, dirigida a los jóvenes y a las chicas de su trabajo.

"Apolítico/a.

Apolítico/a, este término es cada vez más usado entre nosotros, sobre todo por la gente joven. Veamos cual es su definición: * Apolítico/a: es el término que se usa para designar a aquellas personas que se caracterizan por una despreocupación más o menos radical y constante respecto a las cuestiones políticas y las ideologías. * Desde EUIA de Rubí nos preguntamos si realmente la población de nuestra ciudad se considera apolítica. * No nos creemos que a la gente de Rubí les de igual que le suba el pan, la luz, la gasolina o la vivienda. * No nos creemos que a los rubinenses no les importen los recortes agresivos practicados por CIU en materia de educación y sanidad, derrocando así el estado de bienestar que tanto ha costado conseguir. * No nos creemos que nuestra gente le de igual las reformas laborales que están rebajando cada vez más nuestros derechos difícilmente logrados antaño. * No nos creemos que Rubí tolere los más de 7.000 parados que existen en nuestra ciudad y no con buenos augurios en corto tiempo. * No nos creemos que nuestra ciudad quiera permitir los constantes desalojos de viviendas que están dejando a personas sin un techo bajo el que dormir. * Todas estas realidades y muchas más están ligadas al 100 por 100 con la política, es por eso, que no nos creemos que los rubinenses sean apolíticos. * La única apuesta política preocupada por todo esto es la izquierda. Pero la izquierda de verdad, la que quiere hacer pagar la crisis a quién le corresponde, no a los de siempre. * La izquierda de verdad en Rubí se llama Esquerra Unida i Alternativa. * Este 22 de mayo vota ICV-EUIA".

Bloc nounat

Quan neix un nou bloc sempre s'hi posa força il·lusió, amb una munió d'idees a treballar i comunicar. Sigui benvinguda doncs la Maria Vilà al club bloquer. Des d'aquí, em permeto encoratjar-la, i demanar-li, que de tant en tant posi alguna de les seves poesies. Això anirà bé pel nostre esperit, el de qui les llegim, i també pel seu cor de poetessa. Felicitats Maria. Ara dia a dia a alimentar aquest MeRyOnThEbLoG. la Maria Vilà és una de les Dones de blanc, membre de la plataforma unitària contra les violències de gènere, col·laboradora d'Hèlia, de la Comunitat Palestina i l'Afganessa, presidenta de Pau Arasiempre, compromesa en la cooperació, i treballadora del tercer sector. Es prepara per coordinar la Delegació de Dones a Palestina (Marhaba) d'enguany. Moltes coses a dir en la clau femenina que ens promet.

Uns paràgraf d'un post seu. Soc petita, i soc gran. Soc una dona de blanc. Tinc por i soc valenta, no m'espanta la veritat, lluito per conèixer, jugo amb mi mateixa. (...) Reivindiquem justícia amb les nostres moviments, i ens fem fortes al ser, totes juntes un tot que dansa i expressa, l'horror de la soledat, del maltractament, de la desil·lusió. Però també l'energia dins de cada una de nosaltres, la grandesa de la nostra fragilitat, la fortalesa que ens dona la unió entre iguals, la felicitat de superar l'adversitat i la plenitud de trobar-nos a nosaltres mateixes tal hi com som. (...) Em sento reconfortada, l'escalfo ve de molt endins , on ha crescut aquest sentiment de formar part d'alguna cosa més gran que jo mateixa i que transmet les sinergies creades entre nosaltres. (...) I tothom te el seu paper, i tothom es important i imprescindible, (...) Recordo a totes les que hem sigut, m'il·lusiono amb totes les que som, busco a totes les que serem, i penso amb orgull: soc una dona de blanc.

* Imatge creada i cedida per Ana Maria Ketterer.

Èxit de la manifestació contra les retallades

Adjunto una valoració de les manifestacions del diumenge a Catalunya.

Èxit de la manifestació contra les retallades

Cal seguir lluitant

Cal mantenir el front unit de la gent treballadora afectada i la ciutadania

Com una marea humana, desenes de milers de persones manifestants han ocupat el centre de Barcelona el dissabte 14 de maig. Havien estat convocades per més de 200 entitats de tota Catalunya. Des de sindicats de classe i agrupacions professionals de la sanitat o l'ensenyament, associacions de veïns, associacions en defensa dels serveis públics, etc. L'objectiu de la protesta ha estat ben precís: contra les retallades que el govern Mas vol imposar en tot allò que és públic com la sanitat, l’ensenyament, el suport als més necessitats, etc.

El diumenge 15, un altra manifestació amb milers de joves ha tornat a recórrer el
centre de la ciutat en protesta per les conseqüències de la crisis sobre el jovent. És un altre exemple de que creix l’indignació i son necessàries respostes i decisions concretes per lluitar contra la crisi capitalista.

Amb l'excusa de la crisi i la situació financera dels comptes públics, el govern Mas pretén liquidar conquestes i drets que ha costat molt d’aconseguir. Primer van respondre els treballadors i treballadores dels sectors més afectats, sanitat i ensenyament, i ara ha respost la majoria de la població treballadora. Aquesta lluita ha de seguir fins que es retirin les retallades!

El govern Mas ha respost menyspreant la veu del poble, dient que seguirà els seus plans de retallades, que –segons ell- no hi ha altra política possible. I ho diu ell que, al mateix temps que retalla drets, aprova una retallada de l’impost de successions que solament beneficia als més rics i també ha anunciat una retallada dels impostos per a les grans fortunes.

I tant que és possible una altra política! Una política que obligui als més rics, als que més es van beneficiar quan les coses anaven bé, a les grans empreses que reparteixen dividends, als grans directius que cobren sous i bonus desproporcionats, als dirigents polítics que abusen de les seves condicions.

I el govern Mas no podrà excusar-se dient que no té competències. Hi ha moltes decisions que pot fer un govern com la Generalitat per a imposar mesures contra els més rics. Però sabem que Mas no farà això als seus amics, que prefereix retallar en drets públics que afecten a les classes més desfavorides abans que retallar els beneficis i les fortunes dels més rics.

El govern de CIU s'excusa també que el govern central no paga el Fons de Competitivitat, 1.450 milions d'euros. Efectivament, el govern Zapatero ha de complir els seus compromisos i no ofegar a Catalunya, però, atenció, el govern de la Generalitat no diu que si li paguessin el Fons faria enrera les retallades, diu que fins i tot amb el Fons cal fer les retallades. O sigui, no és solament un problema de finançament, és també un problema de decisió política. Volen atacar durament tot allò que és públic. Volen que els seus amics els propietaris dels hospitals privats i les mútues es beneficiïn de la crisi, volen que els amos de les escoles privades i l'Església treguin profit. Cal evitar-ho!

Els treballadors i treballadores afectats directament per les retallades seguiran la lluita. No podem deixar-los sols. És un problema que ens afecta a tots. Que sofrirem tots. Sofrirem quan no hi hagi llits en els hospitals o retardin per temps indefinit una operació. Serà una reculada per al país perquè haurà una pèrdua en la qualitat de l'educació. Perquè els més grans amb problemes o les classes més desfavorides sofriran tots aquestes retallades en els drets públics.

Es tenen que anular les retallades. Obrir les plantes i quiròfans, també a l’estiu, per disminuir les llistes d’espera. Tenen que readmetre a la gent acomiadada i prendre decisions per lluitar contra l’atur, com continuar la construcció de les línies del metro i altres obres públiques.

Diumenge que vé, el proper dia 22, hi ha eleccions municipals. És també una ocasió per a mostrar el rebuig a les retallades. Ni un vot per a CiU o qui defensi les retallades. I la millor manera de mostrar l'oposició a les retallades és donant el vot a les candidatures d’ICV-EUiA.

Publicat a LA AURORA-POR.

D'un pel

Les gairebé cinc milions de persones aturades, d'elles unes set cent cinquanta mil al nostra país, estan pesant com una llosa sobre les esquerres. La crisi fa estralls a les consciències. Les idees es confonen, paralitzen, s'escapcen i es creen miratges de sang blava. Els sindicats reculen de negociació en negociació, cosa què cala com una interpretació negativa del resultats de la mobilització de la vaga general, o de la capacitat de força mobilitzadora treballadora sindicalista. Les esquerres eviten analitzar les lliçons de l'experiència de polítiques governamentals del tripartit, com si es podessin fer polítiques adients sense mobilitzar el cos social i sense enfortir les organitzacions i entitats treballadores i democràtiques.

Ara ens ve d'un pel que l'ona dretana conservadora catalana i espanyola arrabassi ciutats tant importants con Barcelona, Badalona, Sabadell i Terrassa. Els aires de canvi posen a la defensiva els governs socialistes de tres dècades. Ens cal un tomb profund, però invers a qualsevol progrés de la dreta.

Fa un temps va semblar que l'eix per un canvi de rumb podia ser la mobilització sindicalista, amb l'estela de la vaga general. Enguany, parar els peus i neutralitzar a la dreta, potser està en funció de la consciència que forgi'n la mobilització, també en bona part sindicalista, per frenar i aconseguir anul·lar les retallades, en el nostre cas per part del nou govern de dretes, d'en Mas de CiU, i de les polítiques destraleres del govern de l'estat de Zapatero del PSOE amb el suport i les imposicions de la mateixa CiU.

Els governs de les dretes o de les esquerres dels consistoris s'estan jugant més en mobilitzacions com les de les bates blanques de la Sanitat, la del dissabte 14 de maig per Prou retallades, o fins i tot les convocatòries arreu de l'estat d'una munió de col·lectius (democràcia real ja, joves sense futur, contra les hipoteques i desnonaments, etc). La capacitat d'empatia social d'aquestes mobilitzacions, la major o menor implicació de segments de població treballadora i de la ciutadania, poden ser les gotes o el raig que faci vessar el vas de la indignació popular i decantar la balança cap aquí (a esquerra) en comptes de cap allà (vers la dreta).

Les polítiques dretanes i les concessions dels governs municipals entorn del PSC a les dretes i als poders locals econòmics, poc ajuden; però malgrat tots aquests destrets d'incoherència i misèria política, és millor escenari haver de pressionar i de forçar a un consistori d'esquerres amb polítiques dretanitzades que a un govern municipal de dretes amb polítiques ultradretanes privatizadores i destructives del treball i dels organismes socials. Tampoc ajuda que CiU i el govern de Mas lideri a les esquerres en la denúncia de fons al govern de l'estat.

Es tracta doncs d'apostar pel mal menor? D'allunyar-se del tant si val uns o uns altres? Del tots són el mateix?

Del què es tracta és de denunciar i enfrontar-se a les polítiques de les dretes, i de les polítiques dretanitzades que masses vegades gestionen unes esquerres mol descolorides i pragmàtiques, adaptades a les institucions, a les lleis, als poders reals, del sistema social que segueix essent capitalista.

Hem de compenetrant-se amb a la gent mobilitzada, amb les bases socials, del fet que les alternatives a les polítiques dretanitzades no són pas de cap manera les polítiques mes dures de les drets, sinó que hauran de sorgir del cos social, per tant del si de les esquerres. En això estem.

13 de maig de 2011.

Totxanes palestines

La Commemoració del 63º Aniversari de la Naqba (desastre) palestí han estat tres dies intensos.

Avui diumenge, les activitats de lleure organitzades per Pallasos en rebeldía, de l'amic Iván Prado i la seva troupe, amb Palestina al cor i el treball de la Comunitat Palestina, acompanyada a fons amb els i les activistes de PAU ARAisempre (fent mini totxanes amb la bandera palestina, i una exposició al sol de la reconstrucció de cases).

Una alegria retrobar-me amb l'Ivan sa i estalvi.

A la foto la Clara, la Marta, en Jordi i la Marina, en ple treball de totxanes. Ara estan preparant la Brigada de reconstrucció de cases 2011 i la Delegació de dones a Palestina (segona quinzena de juliol). Per interessades i interessats al t: 628936197.

Naqba 63

El 15 de maig s’acompliran 63 anys de la Naqba, la catàstrofe. Això és el que significa en àrab: el “desastre palestí”.

Coneix i divulga les activitats a través d'aquest vídeo: http://blip.tv/file/5096079

63 anys d’ocupació israeliana. 63 anys d’apartheid i neteja ètnica. 63 anys de resistència palestina.

Els dies 12, 13 i 15 de Maig, la Coordinadora d’entitats catalanes “Amb Palestina al Cor” commemorem la Naqba.

Dijous, 12 de Maig a les 19h. Conferència a l’Aula Magna de la de la Facultat de Geografia i Història de la UB, c. Montalegre 6, amb Jamal Zahalka, portaveu dels Diputats Palestins a la Knesset, Maren Mantovani, membre del Comitè Nacional Palestí pel Boicot, Desinversió i Sancions, i Albert Caramés.

Divendres, 13 de Maig a les 19h. Premi Esperança, a l’activisme en favor dels drets del poble palestí al Palau Robert de Barcelona, Ps de Gràcia/Diagonal. Presentarà l’acte l’actriu Catalana Montserrat Alcoverro. Intervindrà l’ambaixador palestí a l’Estat Espanyol, Amer Musa. Recital de poesia, actuacions d’un coral integrada per nens de les diverses comunitats àrabs a Catalunya. Necessària inscripció: nakba2011@gmail.com

Diumenge 15 de Maig, a la Plaça dels Àngels. Projecció de documentals i exposicions fotogràfiques al voltant de la Naqba, Música, circ i gastronomia. Organitzat per "Pallasos en Rebeldía".

Més informació: www.alcor.palestina.cat ; ambpalestinaalcor@gmail.com

Municipals: Vota ICV-EUiA

La crisis, les retallades, l'atur, la immigració, formen part de la campanya municipalista. Sense oblidar la vessant democràtica bloquejada sobre el dret de decidir, amb una consulta ciutadana vinculant.

A diferència d'arreu de l'estat en què es fan les eleccions municipals i autonòmiques juntes, a Catalunya la situació s'ha capgirat amb la victòria de CiU i de les dretes al Parlament de Catalunya del passat novembre. En el temporal de la crisi, l'onada electoral és de tendència favorable a la representació política de la burgesia catalana (CiU), la del PP, i trepitjant-li els talons unes candidatures xenòfobes d'extrema dreta.

Les esquerres estan encara sota el xoc de la fallida dels set anys de govern, doncs això comporta com un llast molt feixuc que pesa sobre la consciència treballadora i ciutadana. L'amenaça de CiU en els grans municipis industrials, inclosa la capital Barcelona és real i punyent.

El proper dia 22 un dels reptes és precisament el de frenar el progrés de CiU i del PP. Per aconseguir-ho ens cal una mirada als problemes vitals de les poblacions. Donaran el tomb les esquerres a trepitjar carrer, a fomentar la confluència de les reivindicacions, a promoure la unitat a les mobilitzacions que sorgeixen encara parcials?

Les polítiques dretanes emprades a molts municipis estan passant factura a la coherència i a la credibilitat del PSC, d'ERC, i en part, tot i en menys mesura, a la coalició ICV-EUiA. L'ofec de la Hisenda i pressupostos socials i de serveis públics municipalistes està fent els seus estralls. Els Ajuntaments tenen poc marge de maniobra, per això una part dels recursos s'haurien de destinar a fomentar les entitats i la mobilització social.

Una important part de la pèrdua de suport social, i aleshores del vot, és per la crisi i les polítiques dels poderosos, les de les dretes que colpeixen, desmoralitzen i disgreguen a la gent treballadora. Però una altra part és per les pròpies polítiques que apliquen les esquerres en la seva gestió en els poders, també municipals, que es perceben i són a voltes molt dretanes i adaptades als interessos dels grans propietaris i fortunes. A més s'hi afegeix què el govern de l'estat, amb el PSOE, lidera l'aplicació de l'austeritat i les retallades contra la població treballadora. I més, l'austeritat i les retallades catalanes, varen començar en el tripartit de les esquerres, encara que amb menys brutalitat i molta més mala consciència per la incoherència política que representaven.

El canvi de rumb l'hem de fer, i millor al calor i amb el compromís ferm en la mobilització. Per tant en contra de les dretes i de les polítiques dretanes.

Les mobilitzacions com les bates blanques, de la Salut, i la mobilització per Prou retallades del 14 de maig, o les dels joves sense futur del dia 15 arreu de l'estat, són el principal ferment per convertir lluita en consciència política. Això és el principal ferment perquè la població treballadora faci camí junt amb el jovent contra les polítiques dretanes i la dreta burgesa. Aquesta mobilització és un element natural i coherent dins la campanya electoral. CiU ha desplegat centra la propaganda en dues idees força: a) què l'austeritat i les retallades venien imposades per la política social de l'anterior govern (tripartit); b) Catalunya està quedant ofegada pel govern estatal del PSOE. El què no diu el president Mas, es què CiU a través de l'acció parlamentària del seu plenipotenciari Duran, ha donat suport i ha forçat al màxim que sigui el mateix Zapatero qui apliqui les polítiques d'austeritat més neoliberals exigides per la UE, el BE i el govern alemany.

El 14 de maig cal alçar la força popular per l'exigència de polítiques molt diferents a les de CiU. Els municipis s'han d'implicar per l'ocupació, per l'ampliació dels drets i serveis públics, perquè l'austeritat impliqui aconseguir diners de les grans empreses multinacionals, fortunes i Bancs. El dia 22 de maig cal prolongar aquesta lluita amb el vot a les esquerres, cap vot per a les dretes.

Pel POR es tracta d'un vot a la coalició ICV-EUiA-E.

Publicat a L'AURORA-POR.

Ingredients municipalistes

Les dues setmanes de campanya electoral oficial per les eleccions municipals representen l'últim punt de sal i de cocció d'una gran varietat d'elements i ingredients que s'ha anat recol·lectant durant els darrers quatre anys.

Tinc un amic cuiner, dels de llepar-s'hi els dits i escurar a fons el plat, què empra el lema de "la bona cuina necessita molt de temps." El símil ens serveix, una ferma (bona) consciència treballadora i suport social construint alternativa política adiu amb la dita. En aquests dies podem completar un bon treball, esguerrar-lo, o fins i tot suavitzar mancances i incoherències. El punt de sal pot ser que qualli la nostra credibilitat d'esquerres i de ciutadania popular treballadora en suport social i electoral el proper 22 de maig.

La mobilització social és un ingredient essencial. Per això la manifestació d'aquest dissabte 14 de maig, "Prou retallades", és una demanda i una denúncia a les polítiques d'austeritat i retallades de CiU i del govern de Mas, què poden fer obrir molts ulls. Aquesta mobilització és un element natural i coherent dins la campanya electoral. El què no està enlloc escrit i determinat, és si serà un element que permeti frenar, neutralitzar, i fer enrere el suport electoral creixent a la dreta catalana de CiU, a l'espanyola del PP i a l'extrema dreta.

Si hagués de fer cas a un significat membre de l'equip de govern del consistori barceloní mal aniríem. Ahir mateix al migdia, al dir-li que la mobilització social i el foc diví haurien de fondre a Trias, Mas i les seves retallades, em va contestar filosòfic, que a ell (el meu interlocutor socialista) "el que li fa terror és la dreta del PP de Madrid amb l'Espe, però amb la dreta d'aquí era diferent, què en Trias era molt educat, civilitzat i bona persona, què ara mateix arreu no defensava les retallades, encara que certa racionalització i coses s'havien de fer per capejar el temporal de la crisi." El divendres nit al sopar de la Festa Major de la Sagrada Família, l'esmenta't Trias anava repartint abraçades i animant a millorar la ciutat amb el vot a CiU, mentre treia ferro a les retallades i s'escapolia de parlar-ne. No puc dir que explicava en Jordi Portabella que també estava al sopar veïnal.

Per part d'EUiA és tracta de quelcom molt diferent: Prou retallades! Més ocupació, defensem els serveis públics. Com diu la carta de campanya del coordinador Jordi Miralles: "Aquestes eleccions estan molt marcades políticament per l’increment del nombre de persones aturades a Catalunya, més de 720.000 (el 40% de la gent jove està en atur), i prop del 5 milions de persones al conjunt de l’estat espanyol. Així, que el vot del 22 de maig és un vot en favor de la creació d’ocupació i contra l’atur."

CiU i el president Mas estan fet per manera que les mobilitzacions encetades de les bates blanques quedin limitades al sector de la Salut; l'aturada de les obres de les noves estacions del Metro, l'eliminació concreta dels programes contra la violència masclista i la igualtat i de la dependència, o tantes altres com la previsió de milers d'acomiadaments a l'educació i a entitats de l'administració, es volen difuminar amb discreció per evitar o ajornar revoltar el cos social. El cap de setmana CiU ha desplegat tota la propaganda centrada en dues idees força. Una, què l'austeritat i les retallades venien imposades per la política social de l'anterior govern (tripartit). Segona, Catalunya està quedant ofegada pel govern estatal del PSOE. El què es cuida prou de no dir en Mas, es què CiU per l'acció parlamentària del seu plenipotenciari Duran, ha donat suport i ha forçat al màxim que sigui el mateix Zapatero qui apliqui les polítiques d'austeritat més neoliberals exigides per la UE, el BE i el govern alemany.

El 14 de maig s'ha d'alçar amb la força popular l'exigència per polítiques molt diferents a les de CiU, per l'ocupació, per l'ampliació dels drets i serveis públics, perquè l'austeritat impliqui aconseguir diners de les grans empreses multinacionals, fortunes i Bancs.

Del Butlletí electrònic d'EUiA.

Municipals

La crisis, les retallades, l'atur, la immigració, són els ingredients en què es mou la campanya municipalista. També hem de considerar la vessant democràtica bloquejada sobre el dret de decidir i a aconseguir una consulta ciutadana vinculant.

L' enfocament per part d'EUiA és positiu: Prou retallades! Més ocupació, defensem els serveis públics.

Les mobilitzacions sobretot de les bates blanques, de la Salut, i la preparació de la mobilització del 14 de maig, són el principal ferment per convertir lluita en consciència política. El primer és confluir en la mobilització i en la defensa dels drets i serveis públics. El 14 M és la fita.

Com a rerefons tenim un progrés greu de la dreta, de CiU, del PP, i trepitjant-li els talons unes candidatures xenòfobes d'extrema dreta.

Com pot dir i ser creïble el candidat de CiU a Barcelona que "el responsable de que no hi hagi ni un euro és el tripartit?

Com pot ser que a Autonomies amb forta corrupció el PP avanci? Perquè els socialistes i en general les esquerres retrocedeixen? Perquè el jovent què es mobilitza en bona part cerca vies diferents als partits amb representació institucional o s'absté?

Portem a sobre un pes molt feixuc de l'experiència dels set anys de govern. Però podem al·legar que les municipals són diferents, cosa què és certa. Aleshores com és què el sostre de suport social, amb la correspondència electoral, penalitza els governs de les esquerres? Una important part és per la crisi i les polítiques dels poderosos, les de les dretes que colpeixen, desmoralitzen i disgreguen a la gent treballadora. Però una altra part és per les pròpies polítiques que apliquen les esquerres en la seva gestió en els poders, també municipals, que es perceben i són a voltes molt dretanes i adaptades als interessos dels grans propietaris i fortunes; per acabar-ho d'adobar, és cert què el govern de l'estat, amb el PSOE, lidera l'aplicació de l'austeritat i les retallades contra la població treballadora. I més, l'austeritat i les retallades catalanes, varen començar en el tripartit de les esquerres, encara que amb menys brutalitat i molta més mala consciència per la incoherència política que representaven.

El canvi de rumb l'hem de fer, i millor al calor i amb el compromís ferm en la mobilització. Per tant en contra de les dretes i de les polítiques dretanes.

Bildu gana

La presión masiva popular ha conseguido esta vez que el ejercicio de la libertad democrática de asociación y expresión venciera a la cacicada dictatorial que representaba el dictamen del Tribunal Supremo al anular la participación de Bildu en las elecciones municipales.

Bildu puede presentarse a las elecciones municipales. El Tribunal Constitucional ha tenido de desautorizar y echar atrás la ilegalización de las candidaturas de Bildu decidida por parte del Tribunal Supremo; ilegalización realizada a instancias de la Fiscalía y el gobierno de Estado desde su Ministerio de Interior.

Es una importante victoria democrática de la presión popular vasca y de la izquierda trabajadora en el Estado que ha sostenido y defendido el derecho de Bildu para participar.

En este caso el PP no ha podido salirse con su política reaccionaria contra el pueblo vasco. A diferencia de lo que ocurrió con el Estatuto de Cataluña que fue el Tribunal Constitucional el vehículo a través del cual el PP consiguió que se impusiera la anulación de las normas más significadas de la Carta Magna catalana.

Por lo tanto lo que ha cambiado no son ni el tribunal Supremo ni el Constitucional. En Euskadi ha sido una marea popular democrática que ha ido subiendo, con su epicentro de la nueva estrategia democrática de la izquierda abertzale, las decisiones de ETA, un potente segmento popular que pugna por las libertades plenas en Euskal Herria, una columna vertebral que va desde Batasuna, pasa por la ilegalizada Sortu, y ahora puede emerger desde la coalición de organizaciones legales Bildu (Eusko Alkartasuna, Alternatiba, e independientes). La izquierda abertzale se asienta sobre un movimiento popular sólidos. A tener en cuenta que esta movilización que amenazaba en convertirse en tsunami democrático político ha sido antes, durante y después de la tramitación de la Fiscalía de la ilegalización, y durante las deliberaciones del Tribunal Constitucional. La presión forzó que el gobierno vasco con su Lehendakari del PSE, el PSE, el PNV, alertasen al gobierno del Estado del PSOE del desastre de ilegitimidad que se podría producir en el caso de que se mantuviera la ilegalización de las candidaturas de Bildu. En Euskadi no han adormecido a la población con falsas ilusiones y promesas, ni confiado en negociaciones sobre alfombras gubernamentales.

Se ha luchado, masiva y unitariamente, y se ha conseguido ganar.

IU contra la ilegalización de Bildu

Bildu podrá presentarse a las elecciones municipales. El Tribunal Constitucional ha tenido que poner la marcha atrás de la ilegalización de las candidaturas de Bildu por parte del Tribunal Supremo instada pro la Fiscalía y el gobierno de Estado. Una gran victoria democrática de la presión popular vasca y de la izquierda trabajadora en el Estado que ha sostenido y defendido el derecho de Bildu.

Por la importancia de este apoyo a Bildu adjunto las declaraciones de IU:

Miércoles, 4. El eurodiputado de IU, Willy Meyer, ha considerado hoy "inadmisible" la decisión del Tribunal Supremo de ilegalizar Bildu y ha señalado que si el Constitucional confirma esa sentencia, el Tribunal de Derechos Humanos de Europa dará un "varapalo" a la justicia española. En una rueda de prensa en Vitoria junto al coordinador general de Ezker Batua, Mikel Arana, el eurodiputado de IU ha señalado que espera que el Tribunal Constitucional "deshaga el entuerto" del Supremo sobre Bildu y permita la presencia de la coalición en las elecciones del 22 de mayo. "Si el Constitucional fallara a favor de la ilegalización de Bildu, el Tribunal europeo se tendría que pronunciar", porque la sentencia del Supremo es un "atropello" y no ayuda al "juego democrático" en Euskadi.

Por su parte, Mikel Arana ha acusado al lehendakari, Patxi López, de jugar a "dos bandas" con respecto a Bildu y le ha exigido que "tome partido" de manera "inequívoca", ya que la presencia de todas las opciones políticas en las urnas "es la garantía misma de la democracia".
Arana ha confiado en que el Constitucional hará un "favor" a la democracia anulando la sentencia del Supremo para dar un paso más hacia la normalización política en Euskadi.

Bildu, Prou il·legalitzacions!

Concentració de solidaritat amb Bildu, dijous 5 de maig de 2011,

a les 20 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Prou il·legalitzacions!
Solidaritat amb Bildu