1/10/15

President i govern d'inici constituent amb rescat social




El paisatge després del 27-S ens deixa un escenari polític sense precedents. El caràcter plebiscitari s’ha imposat i més quan el PP, C’s i l'oligarquia espanyola ho van comprar a ulls clucs... els mitjans d’un i altre cantó van acabar de fer la feina.
L’independentisme és la força majoritària a la societat catalana i, com es va veure l’11 S, l’única part mobilitzada. Però s’han produït canvis significatius. CDC segueix retrocedint, de 62 a 50 diputats el 2012 i ara 30 el 2015. ERC es manté amb 21 diputats, sense sumar els 11 independents dins JxSI, la majoria més propers a ERC, la CUP triplica escons, de 3 a 10.
Les forces recolzades per l’ANC sumen el 47,8% dels vots, insuficients com deia Antonio Baños (CUP) per fer una DUI que, de totes maneres, JxSI rebutjava.
Si la lectura es fa en clau de ruptura amb el Règim, d’esgotament de l’”statu quo” i de l’autonomisme, de forces favorables a un procés constituent i l’exercici de la sobirania de Catalunya... aquesta suma és la que té més suport, doncs cal sumar-hi el que representa Catalunya Si Que Es Pot.
El Parlament, malgrat tot, ha avançat cap a l’esquerra en el camp sobiranista (independència i/o dret a decidir) i cap a la dreta en el camp contrari al dret a decidir per l’augment de C’s (+16), que ha recollit majoritàriament el vot NO i supera als partits del Règim que tenen un gran retrocés (-12, de 39 a 27): el PP és el gran derrotat i el PSC aconsegueix que la davallada sigui suau.
Des de L’Aurora vam plantejar les eleccions en clau rupturista: el 27-S s’avança cap a la ruptura social i nacional o es manté l’statu quo del Regne d’Espanya. Des d’aquesta posició enteníem imprescindible que el que representa CSQEP (sectors obrers, populars, sindicats...) en formés part, en pugna per l’hegemonia neoliberal que Mas vol imposar dins del procés sobiranista.
Catalunya Si Que És Pot s’ha quedat molt lluny de les seves pròpies expectatives, ha perdut dos diputats respecte als 13 d’ICV-EUiA, el més preocupant, però, és que políticament s’ha quedat a mig camí de tot i en clau de “graella de sortida de les generals”... com si el que es votava el 27-S no fos realment important.
El missatge de CSQEP no ha estat rupturista en el terreny nacional, el posicionament contrari al caràcter plebiscitari Si/No apostant per un referèndum vinculant com a sortida democràtica, no ha anat acompanyat d’una proposta republicana per la ciutadania catalana, ni dels valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat cap al conjunt de pobles de l’Estat. Però tampoc en el social, no n’hi ha prou amb votar Podemos per canviar l’article 135 de la Constitució, cal un procés constituent rupturista.

La qüestió clau ara és quin govern, presidit per qui i amb quines polítiques... De nou, l’hegemonia és sobre la taula. Els resultats han debilitat, però, l’acord de JxSí perquè Mas fos reelegit i topa frontalment amb la posició de la CUP que nega el seu suport a qualsevol dirigent de CDC “vinculat a les retallades i la corrupció”.
La composició del govern és la propera batalla política. No és el mateix un govern presidit per Mas, o algú altre de CDC, que un presidit per algú de JxSí  que no sigui de CDC. No és el mateix un govern que continuï les polítiques neoliberals i privatitzant... a un que inici un procés constituent orientant-se alhora cap un rescat social, apliqui la ILP contra desnonaments i pobresa energètica, la Renda Garantida, acabi amb el desmantellament de l’ICS, el BCN World, o implanti un impost a les grans fortunes... Som per un govern amb hegemonia de l'esquerra i sobiranista.
CSQEP no pot ser neutral i ha de burxar en totes les contradiccions dins de JxSí, procurant la millor sortida possible per l’inici constituent basat en un pla de mesures socials favorables a les classes populars... Per res “que s’ho facin”. CDC no té la majoria front ERC, CSQSP i CUP. CDC haurà de mostrar què és més important, si el procés o el nom del president, cal obligar-los a escollir un govern constituent de clar contingut social.
Ara és l’hora d’iniciar la sobirania constituent, amb desobediència institucional, un pla d’emergència social, per fer via a la república catalana.
De la Carta de La Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada