30/10/15

En Comú rupturista i confluència unitària


L’Estació del Nord de Barcelona ha estat per dues vegades l’escenari de projecció política del municipalisme del canvi en comú.
Fa unes setmanes aplegà a les alcaldesses i alcaldes de les ciutats més rellevants, liderades per Barcelona, amb Ada Colau, i Madrid, amb Manuela Carmena. Junt amb Badalona, Saragossa, Càdis, O Coruña i Santiago de Compostela.
El significat polític de l’acte va ser contundent. El municipalisme unia forces per cercar estratègies conjuntes amb les que afrontar els reptes cabdals de les necessitats del veïnatge.
Les ciutats del canvi tenen molt a dir i a fer.
El diumenge passat 25 d’octubre, el municipalisme en comú liderat per Ada Colau va fer un salt gegantí. Va comprometre’s en fomentar la participació a les eleccions estatals del 20 de novembre. “El canvi no s'atura”.
BComú va fer causa comuna amb Xose Manuel Beiras d’Anova, amb Olga Rodríguez de Ahora Madrid, mentre acollien a Marta Sibina i Xavier Domènech. Candidates aleshores in pectore a encapçalar una confluència consensuada entre el municipalisme del canvi, entitats, ciutadania individualitzada activista i partits.
Gerardo Pisarello va centrar les pautes polítiques generals per afrontar, si així es decidia, les eleccions generals. El que hi hagi a l’Estat importa i determina als Ajuntament i a Barcelona. Un balanç diferit de no haver participar en les eleccions autonòmiques catalanes. També dels magres resultats respecte les expectatives per part de CSQEP.
Ada Colau va ser clara sobre com avançar. "No ho aconseguirem amb CDC governant, ni amb bipartidisme a l'estat ni amb els nois del catàleg d'Ikea representant l'Ibex35; vam poder a Barcelona i podrem si ens ho creiem". I dirigint-se a Podemos: "Sigueu valents i fem el que sempre hem dit; més enllà de les sigles el que importa són els processos de canvi i el protagonisme de la gent; [...] és el moment d'empènyer junts".
Xavier Domènech, defensà que l'alliberament nacional no arriba sense la lluita social i per això s'ha reivindicat com la Catalunya que reclama "democràcia real, la de la PAH, de decidir-ho absolutament tot". El nostre poble que "mai quedarà atrapat en la decisió sobre el destí polític d'un sol home, per molt que sigui el president de la Generalitat".
La confluència unitària està a punt de tast. L’experiència representa obrir l’expectativa de base municipalista des de la visió social, veïnal i política a les greus confrontacions i divisions que dificulten fonamentar una alternativa al PP al govern de l’estat, i a CDC a Catalunya.
La ruptura entre IU i Podemos complica el repte del municipalisme del canvi. Son moments d’extrema tensió en que ha de prevaldre la consciència de que o ajuntem forces o no podrem guanyar.
El dimecres a Les Cotxeres de Sants, BComú adoptà per la confluència una proposta rupturista en el programa, un espai català amb aspiració a grup propi parlamentari a Les Corts de l’Estat, una direcció de la campanya clara des de Catalunya, un lideratge encapçalat per Xavier Domènech i Marta Sibina, amb el suport clar i explícit d’ Ada Colau.
Unes veus varen demanar compromís de la candidatura perquè la defensa del dret d’autodeterminació, i a decidir, “es mullés” amb el procés constituent català de sobirania i cap a la república catalana.
El nus gordià va quedar travat entorn la proposta de nom, “que només es podia acceptar o rebutjar, sí es volia confluència”.
El nom “En comú podem, Podem en comú” era polèmic, va generar confrontació i desencís. Una part “Podemos” exigia, i aconseguia, imposar-se, sí o sí, al conjunt genèric “En comú”.
Adrià Alemany va ser ben sincer al compartir que haguessin preferit un altre nom o fins i tot el succint i captivador “En comú”.
 “Podemos” ha quedat prou malmès amb l’experiència autonòmica, com per flexibilitzar les imposicions. Convé entendre que una bona part de l’electorat de l’esquerra transformadora i sindicalista, que va “prestar” el vot a la CUP o a JxS, excepte el que es va escolar cap a C’s, difícilment votarà pel 20 N a quelcom que difumini el perfil català del projecte que s’enceta.
El nom en sí mateix no és pas el problema. La imatge política que projecta, sí que genera incomprensió política.
Aprenguem de Galicia. L’acord de confluència s’ha concretat entorn “Marees”, amb tots els adjectiu i imatges complementàries que convinguin a cada actor.
La confluència guanyarà en unitària i il·lusió amb quelcom clar i meridià com “En comú”.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada