17/10/15

CSQEP disposa dels ingredients suficients per corregir l’estratègia i acció política



La dita diu “plou sobre mullat”. Ens il·lustra de que és l’hora i som a temps de corregir l’estratègia, actuació política i lideratges emprats a les recents eleccions catalanes.
La dimissió de Gemma Ubasart i la directiva de Podem a Catalunya és un toc d’alerta que plana sobre Podemos, ans sobretot afecta a la coalició Catalunya Sí que es pot (CSQEP).
D’ençà fa tres setmanes el Grup parlamentari CSQEP sembla una olla de grills. Les línies establertes van en el sentit de considerar que és cosa d’altres la conformació del nou govern i president de la Generalitat.
Els conceptes sobre “que s’ho facin”, o que “esperem” que la CUP no permeti fer president de nou a Artur Mas, mentre s’estableix que lo propi de la coalició és lo social de forma unilateral, com si fora destriable del resultat electoral i del procés constituent de ruptura o no de Catalunya amb l’estat del regne d’Espanya.
La substitució de l’estratègia de república catalana, procés constituent i ruptura sobirana amb la proposta de Nou encaix entre Espanya i Catalunya, situa a CSQEP fora de joc respecte al sentiment, consciencia i mobilització cabdal de la població catalana.
No cridar a participar a la Via lliure a la república Catalana de l’Onze de setembre va esser un error greu. Aquest fet polític va apartar a CSQEP de ser una de les tres llistes sobiranistes.
La pressió creixent amb la forta component plebiscitària va esvair les dos terceres parts (66 %) de la base electoral de la coalició entre ICV i EUiA. El fenomen del vot “prestat” a altres (JxSí, CUP i malauradament també a C’s) no va ser del tot compensat pel nou vot adquirit amb una campanya abduïda pel Podemos, Pablo Iglesias i Iñigo Errejón.
Pablo Iglesias va percebre que el carisma patinava quan va confessar que semblava com si fos en un altre país.
Si més no el poble de Catalunya i el Parlament, amb el suport d’EUiA i ICV, consideren que Catalunya és un país, una nació, diferent de Espanya.
La gestació de CSQEP va incloure els ingredients suficients per aprendre de la frustració agredolça, amarga, de les eleccions, respecte a les expectatives de ser determinants a Catalunya.
Podem s’ha fos. ICV i EUiA encara som en estat de xoc. Podemos proclama que els resultats han estat negatius. CSQEP pretén dedicar-se a les necessitats socials, cosa obligada, és clar; Ans resulta que és la CUP qui presenta els elements de ruptura democràtica, desobediència institucional, inici del procés constituent a la república catalana, amb un pla de xoc per l’emergència social. Ho fa a l’aprofitar que s’ha d’elegir president i govern, o hi haurien noves eleccions.
Entre els acords bàsics de CSQEP hi ha el fer un procés constituent de ruptura democràtica, no supeditat ni subordinat amb cap marc, amb la perspectiva de la república catalana. Una república que la població te la missió de decidir si la vol independent, federal o confederal.
En tot cas que el fons polític de CSQEP apropa a una població mobilitzada que entén que poder decidir i ruptura són continguts de la independència i la república catalana.
A diferencia de l’estratègia del “Nou encaix”, una correcció cabdal fora precisament rescatar de l’oblit de la campanya realitzada l’eix de ruptura, procés constituent i república catalana. És entorn a aquest eix que pot prendre força la la necessitat d’una política decisiva de pla de rescat i emergència social.
La nostra responsabilitat rau en fomentar convicció, il·lusió i compromís des de l’esquerra transformadora i treballadora catalana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada