És clau escollir president o presidenta, el programa i polítiques concretes, la composició del govern.

Ara és l’hora de fer política per constituir un nou país.

Elegida la nova representació parlamentària, els partits i coalicions a través de les seves diputades i diputats, així com dels nous grups parlamentaris, han de fer política. Fora i dins el Parlament.

És del nostre màxim interès influir i, tant com sigui possible, determinar, en les decisions del nou Parlament. Això vol dir en les polítiques sobre l’inici del procés constituent i la sobirania de Catalunya, alhora de totes les decisions socials i econòmiques.

Un procés constituent a Catalunya ha d’anar de la ma d’un pla d’emergència de rescat social.

Els primers reptes clau són escollir un o una presidenta, el programa i polítiques concretes de govern, la formació amb la composició del govern.

Una concepció sobre “que s’ho facin”, com si no anés amb nosaltres, com si la població treballadora no hi fora interessada, com si hi haguessin altres coses que permetessin escapolir-se d’influir en el poder governamental, condueix a una via morta abstencionista.

Hem escollit les nostres representants, hem deixat la pell per Catalunya Sí que es pot (CSQEP) per fer política arreu. També al Parlament de Catalunya.

No volem que el president sigui continuista, per tant cal contribuir a evitar l’elecció d’ Artur Mas de CDC. No volem  que la política del nou govern sigui continuista del neoliberalisme retallador, haurem de fer proposta i cercar aliances perquè es canviï.

Amb un no a tot no n’hi ha prou, menys en el “que s’ho facin”. La neutralitat és pitjor inconvenient que furgar en les contradiccions a ulls vistes dels compromisos dins JxSí, o les relacions entre JxSí i la CUP; per suposat amb CSQEP.

No sigui que l’acció política segueixi amb el miratge de l’estratègia que va fer confesar a Pablo Iglesias que estava resultant una campanya difícil, on “no se sentia còmode” perquè “era com fer campanya en un altre país”. 

La polarització de la confrontació i de la campanya ha estat elevada. Ha dominat el to plebiscitari del Sí i el No. Tot fa pensar que la confrontació i la polarització s’acreixerà. Sobretot si es fa camí de ruptura amb un inici constituent. Encara més si la tendència de fons de la població mobilitzada va cap a la constitució d’una república catalana.

El “que s’ho facin” és optar a la inanició política.

Hem i podem influir com oposició. Ens cal actuar per determinar en que s’obri real i concretament el procés de sobirania constituent “no supeditat ni subordinat a cap marc”, com vàrem establir en l’acord polític de CSQEP.

La CUP està fent moviments i propostes. Les esquerres dins JxSí estan molt angoixades per haver de sostenir un predomini xantatgista que aboqui de nou a Mas president. Les persones independents d’aquesta coalició s’han de tenir en compte.

El resultat electoral amb 62 escons per JxSí, és un clar avís per fer aliances que permetin o obliguin, a un consens més ampli amb un vector lleugerament diferent que a la campanya electoral.

Cal ajudar a la CUP a aconseguir un president que no sigui continuista, val a dir a no fer ni per suport ni per neutralitat, que la resultant sigui de nou Mas president.

La pressió per associar a Mas de president amb la continuïtat del procés de sobirania és de gran magnitud. És el moment de fer aliances adients per assegurar que s’obri el procés constituent, amb un president i un govern ni continuista ni retallador.

Ara és l’hora de fer via per la república catalana.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.