27/9/15

Les dues ànimes de Catalunya Sí que es pot


Dins CSQEP hi ha una forta homogeneïtat en els eixos democràtic i social, coincidint de forma unànime en la lluita contra la corrupció i la necessitat d’una transformació social que inclogui, però vagi més enllà, la reversió de les retallades patides en els darrers anys.
En canvi hi conviuen dues ànimes pel que fa a l’eix nacional. D’una banda, la nítidament sobiranista, que queda ben reflectida en el programa polític fundacional, on s’aposta per un procés constituent cap a la República Catalana (incloent les relacions amb altres territoris), eventualment paral·lel, però en cap cas supeditat ni subordinat, a un procés anàleg en l’àmbit espanyol. Procés que culminaria amb un referèndum a l’efecte, tenint ben present que la molt probable oposició de les institucions espanyoles el convertirien de facto en un acte de desconnexió. En aquesta formulació insisteix i hi aprofundeix, per exemple, la gent adscrita a l’associació AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana), entre els quals diversos candidats.
Tanmateix, potser pel fet que finalment Procés Constituent no s’incorporés a la confluència, o potser per fer front al lerrouxisme d’altres candidatures, aquest plantejament ha perdut protagonisme en els missatges preelectorals, posant en canvi l’èmfasi en atacar les polítiques i actuacions d’Artur Mas. Malgrat l’evident clam ciutadà per la sobirania, la independència i la república catalana, des de CSQEP la reivindicació nacional es va reduint al dret a decidir, amb l’esperança que un canvi de govern a l’estat permeti exercir-lo de forma pactada.
La política d’aliances
D’aquesta divergència de plantejaments es deriven diferències en la política d’aliances. Així, els sobiranistes advoquen per una acció post-electoral d’inici d’un procés constituent, amb la participació conjunta de CSQEP, JxS (Junts pel Si) i CUP-Crida Constituent. Tot i incloent CDC, estaria clarament hegemonitzat per les esquerres, atesa la composició d’aquestes tres candidatures, de manera que en particular es forçaria la lluita contra la corrupció i l’abandonament de les polítiques neoliberals. Entenem que aquest bloc sumaria una molt ampla base social que garantiria l’avenç del procés.
El plantejament alternatiu exclou CDC i advoca per un front d’esquerres centrat en la reversió de les polítiques socials. Tanmateix, les diferències abans assenyalades en l’eix nacional fan difícilment viable aquest front, cedint a la pràctica el protagonisme a les altres dues candidatures esmentades (i en especial, paradoxalment, a Artur Mas).
El reequilibri
L’elecció de Lluis Rabell com a cap de llista reforça l’ala sobiranista, atesos els seus plantejaments i accions anteriors. Però entenem que el reequilibri no és encara suficient i que l’ànima sobiranista continua minoritzada. Cal fer-la ben visible per tal que quedi clar que el 27-S els vots de CSQEP, o si més no una bona part, no se sumaran al bloc del No sinó al del Si. De no fer-ho, és previsible una fuita del vot independentista cap a les dues candidatures que així es declaren i una limitació territorial a les àrees metropolitanes.
Tant o més important és que els candidats i integrants d’aquesta ala sobiranista s’erigeixin en la baula entre CSQEP i les dues candidatures independentistes, formant, com dèiem abans, un bloc prou ampli com per a fer front a les resistències i els atacs de les instàncies centrals. Un bloc que el 28-S aplegui als qui volen la regeneració democràtica, la transformació social, l’alliberament nacional de Catalunya i la ruptura democràtic del règim dinàstic de la transició espanyola, tot i diferint en les prioritats o en els ritmes. En particular, que aplegui als partidaris d’una DUI immediata, als d’iniciar la transició cap a la independència i als d’endegar un procés constituent, és a dir, a tots els qui defensen el dret a decidir i volen aplicar-lo a curt termini, que constitueixen una important majoria de la ciutadania catalana.
Ha de quedar clar que CSQEQ, encara que mostri discrepàncies amb les dues candidatures declaradament del Si, hi té prou elements comuns i prou afinitats com per arribar a acords postelectorals sobre els grans reptes immediats. Es clarificador destacar fins al 27-S les diferències entre les tres candidatures, però també anunciar que després del 28-S caldran grans pactes de país en l’eix social i en l’eix nacional. CSQEP ha de demostrar prou pluralitat i flexibilitat com per fer creïble la seva voluntat i capacitat de participar-hi activament.
Josep Ferrer, Francesc Matas, Teresa Mira, Antoni Morral
portaveus de AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada