21/9/15

La Marea que Sí que pot ser de ruptura sobiranista i social


La marea que Sí que pot trencar els dics, obrir les comportes o superar-los ha d’incloure uns ingredients rupturistes sobiranistes i socials inalienables.
La vitalitat cívica democràtica te un punt d’inflexió d’implicació i compromís polític amb el moviment 15 M, enllaça amb les experiències de grans mobilitzacions sindicals de les vagues generals, amb la Marxa de la Dignitat, el canvi amb les confluències a ciutats senyeres de Catalunya i a l’estat, se sustenta amb la lluita de les dones contra la violència de gènere i la igualtat efectiva dels drets i de la sobirania del seu propi cos, fa un tomb republicà en la causa de la llibertat i la independència de Catalunya que posa en qüestió la Constitució de 1978 i la unitat de l’Estat del Regne d’Espanya.
Els Moviments Socials han madurat. La idea genial d’aplegar coordinades totes les causes i reivindicacions socials, ha esdevingut, des de la crítica al sistema econòmic i polític, en uns projectes polítics que esbossin uns continguts socials, amb la formació de forces organitzades disposades a aplicar unes polítiques de canvi i rupturistes. Per aconseguir-ho cal capgirar els governs i les institucions.
El sistema bi-partidista monàrquic resta greument ferit. Els partits clàssics que s’alimenten de l’Estat i de les Institucions estan en hores baixes.
El repte és a la fi arrabassar l’hegemonia política a la dreta que defensa els interessos dels poders econòmics, per que esdevingui patrimoni sobirà de la immensa majoria de la població.
El proper 27 S el que es juga és si hi ha condicions per l’inici de ruptura sobirana catalana o se segueix ajornant el que clamen cinc anys d’un poble mobilitzat en dimensions inaudites, sense ser una revolta ni una revolució, encara.
En aquest sentit Catalunya Sí que es pot és vital per la ruptura constituent, social i nacional.
La rebel·lia pacífica i confiada de l’anhel ciutadà popular ha superat el moment crític del referèndum prohibit i de la substitució per un 9N2014 participatiu imponent. Ara s’aboca amb il·lusió a les eleccions catalanes del proper 27S.
Esdevinguin o no plebiscitàries aquestes eleccions, no serà ni el govern de l’estat ni la UE qui haurà de decidir el seu significat ni resultat.
El que es necessita és exercir la voluntat popular amb un inici de procés de sobirania constituent. Sigui negociat o no. No cal marejar la perdiu. El cas es posar-se a fer-ho.
Fins i tot el polèmic referèndum tothom el proposa malgrat sigui amb continguts o temps de moment diferents.
És clar que no hi haurà referèndum per decidir sobre Catalunya per part de la població catalana si depèn de l’Estat. També es clamorós que per un nou país, constitució i república catalana cal d’una manera o altre eleccions constituents i referèndum constitucional.
Aquest objectiu necessita de sobirania rupturista catalana. Un govern d’una Generalitat republicana sobirana que trenqui amb l’autonòmica del Regne.
Un govern català continuista, en les polítiques econòmiques i socials, o de l’Autonomia, amb un president continuista, està abocat a seguir la legalitat vigent. La ruptura s’esvaeix amb el continuisme. La independència es converteix en un lema buit de contingut. La república catalana resta un miratge.
Per la ruptura concreta no n’hi ha prou en estar en contra del NO o del SI, o a l’inrevés bregar a favor del SI o del NO. Cal omplir de continguts els grans lemes conceptuals, les imatges, que són el motor de la població catalana. Cal incloure les diverses necessitats socials perquè la força popular sigui inexpugnable.
A la proposta anomenada “Més enllà del 27S: manifest per la ruptura”, s’exposa que hi ha una crisi democràtica, una crisi econòmica, social i ecològica i una crisi nacional. El manifest es dirigeix a la CUP-Crida Constituent i Catalunya Sí Que Es Pot, per empènyer a:
1) Superar l’estat de les autonomies i donar la paraula al poble de Catalunya perquè decideixi lliurement el seu futur. Desobeir, en cas d’un nou bloqueig institucional per part de l’estat espanyol i iniciar un procés constituent per a una futura república catalana; 2) Respondre a l’emergència social que han provocat la crisi econòmica i l’actual política de retallades; 3) Trencar amb el sistema patriarcal per garantir la sostenibilitat de la vida; i 4) Recuperar la democràcia com a forma d’incidència efectiva i inclusiva.
Sí que es pot.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada