13/3/15

Sara Vilà situa la independència com la sortida real actual


La república catalana fa camí per mil i un viaranys. Com l'aire o l'aigua s'obre pas per arreu. La marea per la sobirania avança. El Regne d'Espanya no podrà posar portes al mar i al camp i a les ciutats republicanes.
L'article "Independentista i d'ICV" de Sara Vilà Galan, Diputada ICV-EUiA, expressa que totes les organitzacions s'estan plantejant el fons de com fer via per resoldre la sobirania de Catalunya.
Després del 9 N hi ha com un compàs d'espera. Hi ha reflux o recomposició?
La sobirania de Catalunya ha encallat en l'atzucac de la legalitat constitucional de 1978 del Regne d'Espanya. Haurà de cercar la manera de fer una via constituent de legalitat, ruptura democràtica republicana catalana.
El president Mas, CiU i la seva política expressada en uns Pressupostos colpidors del país i de la ciutadania, conciten el rebuig social i veïnal (l'odi popular que va atrevir-se a dir la Gemma Urbasart de Podem). Són aquestes polítiques retalladores i privatitzadores que anul·len drets i serveis, tant de l'estat espanyol amb el PP com de l'Autonomia de catalana amb CiU, les que esquarteren el cos social.
El suport al president Mas, als Pressupostos i al govern de CiU, per part d'ERC, és un error greu que allunya la independència en comptes d'acostar-la.
El procés de sobirania, independència i republicà catalana per ser factible ha de se impregnat i consubstancial amb la realització concreta de mesures socials. El full de ruta nacional sobirà ha de compenetrar-se amb el full de ruta social.
O hi ha un canvi de l'hegemonia política des de la dreta (CiU) cap a les esquerres o CiU serà la que cooptarà a ERC, mentre la viu viu dels poders fàctics econòmics i polítics catalanistes cercaran els ponts de noves transicions d'acord amb els poders espanyols, inclòs el PP o si cal amb Podemos.
El president Mas, ho mostren els Pressupostos amb la política troncal del govern CiU, no pot liderar la ruptura amb l'estat per la independència amb la sobirania catalana.
La Sara Vilà és ben explícita.
"Parteixo de que tots els punts de vista i opinions respecte al procés nacional són legítims i respectables, avorreixo profundament els antidemòcrates que neguen el drets nacionals als catalans, però també els independentistes hiperventilats que aprofiten l'ocasió per menystenir o insultar qualsevol sortida federal o confederal per Catalunya. Demano serenitat a uns i altres, demano reflexió i paciència per continuar sumant perspectives sobiranistes federals i confederals. Fer el contrari resta, i resulta excessivament miop situar l'Estat Lliure Associat gratuïtament al costat dels antidemòcrates."
"Però, què ens diferencia ideològicament als militants d'ICV independentistes dels federalistes o con-federalistes? Només un factor: la fe en un darrer intent. Cal recordar que ICV no tanca la porta a la independència si la sortida pactada no s'aconsegueix (tal i com clarifica el document) però a aquest intent de sortida pactada caldrà posar-hi data de caducitat..."
"L'Estat Lliure Associat pot ser seria la sortida òptima, com a independentista tampoc li tanco pas la porta, però la independència a través d'un referèndum vinculant, i en cas de no poder-se celebrar, a través d'una Declaració Unilateral d'Independència, sembla la sortida real ara com ara."
El concepte de ruptura constituent cap a la república catalana, resol el que es planteja com una paradoxa amb la independència i la separació o unió amb l'estat del regne d'Espanya. El procés de constitució d'una república que impliqui a la majoria ciutadana serà inclusiu de les demandes socials fonamentals i de les llibertats democràtiques.  
A la fi el dilema sobre l'estructuració de Catalunya i Espanya, val a dir entre la relació d'un tipus o altra entre Catalunya i Espanya és la ciutadania i la població catalana qui ho ha de referendar i decidir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada