La pressió de les eleccions municipals està obligant a totes les forces polítiques a mostrar les seves cartes, escenaris o fulls de ruta amb les perspectives per Municipis i Catalunya.
Planeja inequívoca la posició sobre la sobirania, la independència i la República catalana.
En aquest context el procés per la sobirania de Catalunya fa
una nova giragonsa amb l'acord entre CDC i ERC, amb el suport i signatura de
l'ANC, AMI i Òmnium.
Es progressa o retrocedeix? És viu o és mort? És útil la sobirania i la independència per a la població treballadora o és quelcom aliè
al factor social? És parcial o unitari?
Les presses són males conselleres. Sobretot quan qui
s'emporta el gat a l'aigua és el president Mas. És el president del govern de
les retallades i dels pressupostos que fan anar enrere els serveis, els drets,
el treball i el nivell de vida de la ciutadania d'aquest país. ERC li segueix
el pas a CDC. Oriol Junqueras preveu alliberar-se de Mas i CDC en el cas
d'aconseguir més vots o escons a les municipals del 24 Mg i a les autonòmiques
anticipades del 27 S.
Els fets poden donar peu a diverses interpretacions.
L'anhel i clam de sobirania i independència de la població
catalana és ben viu.
El mateix fet que el president Mas i CDC es vegin obligades
a basar-se en el Comunicat de la Taula de forces polítiques (13.03.2015) és
prou eloqüent i rellevant. Es nota la pressió i força d'un poble que fa camí
cap a la sobirania. Quedar-se enfora del moviment sobiranista és un error
cabdal. Així com la necessitat, per ampliar el suport sobiranista, d'introduir
les perspectives constituents de la ciutadania i de República catalana, sobre
la regeneració democràtica i contra la corrupció, expressar-se per la
recuperació de l'estat social, el reconeixement vers que l'eix nacional i
social són indestriables, amb un referèndum final sobre la nova Constitució,
amb l'esment a mantenir una actitud expectant respecte l'alternativa d'un
referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de
Catalunya.
Aquest nou Full de Ruta de CDC i ERC és totalment oposat en
continguts socials a les polítiques aplicades pel govern Mas de CiU, com els
Pressupostos avalats per ERC.
 |
| Josep Ferrer i Llop. |
La mobilització popular des de l'ANC, junt els resultats de
les eleccions municipals i autonòmiques, ens donaran les claus per establir si
estem davant un paper mullat o s'esdevindrà un tomb radical de gairebé 180° a la política
governamental.
CDC arrastrarà a ERC en la davallada convergent, ERC salvarà
i blanquejarà a CDC, o ERC aconseguirà alçar el vol evitant el llast de CiU?
Som davant una situació a on la pugna per l'hegemonia
política i institucional de les esquerres es demora. ERC i les esquerres encara
eludeixen per un motiu o altra les seves responsabilitats al respecte.
La senyera catalana, amb tot el sentiment popular que pot
representar de llibertat, sobirania, independència i ruptura amb l'estat
central, passa de ser hegemonitzada per la representació política de la classe dominant catalana amb CiU a esdevenir compartida amb ERC, en tant que
representació política de les classes mitges i de professionals i creixents
sectors populars que volen un estat o una República catalana, separada de
l'Estat del Regne d'Espanya.
És la manera que han trobat per obrir una sortida a
l'atzucac on estava el procés sobiranista després del 9 N 2014. Però sense el
conjunt de forces polítiques per la sobirania i el dret a decidir, i sense el
suport social i sindical aquest lideratge resulta coix i poc consistent.
Es poden proclamar plebiscitàries, fer declaracions
d'independència, inclòs la república catalana, però el què es necessita és un
suport ciutadà i social suficient ampli per concretar i consolidar una nova
situació constituent.
El preacord del 30 de març entre CDC i ERC és un bloc
nacional, entre la dreta i l'esquerra, ben fràgil per dos elements. Per la
contradicció entre unes polítiques econòmiques i socials populars que
beneficiïn al conjunt de la població, i perquè exclou conscientment a les
components socials i sindicals organitzades de la població treballadora de
Catalunya.
L'especulació sobre els futurs escons poden ser un miratge
que porti a repetir de males maneres les frustrades repúbliques catalanes de
Macià i Companys.
Invertint la dita popular, el Full de ruta de CDC-ERC no
aguanta només que els telediaris!
CDC i ERC exclouen a EUiA, a la CUP i al MES, es vulgui o no
també a ICV.
 |
| Francesc Matas Salla i JJ Nuet. |
Durant aquest camí d'ençà 2010, els segments que representen
més directament a la població treballadora organitzada sindical i políticament,
primer s'han ampliat i sumat, però després el 9 N 2014 també s'han anat
excloent del procés de sobirania i independència. Primer el PSC, ara cap al
final ICV, EUiA va demanar ajornar la Taula de partits i la signatura del full
de ruta a després de les municipals. La neutralitat dels Sindicats palesa una
extrema dificultat en el compromís del factor social en incloure's en la
mobilització per la llibertat democràtica nacional sobirana catalana.
L'acord actual entre CDC i ERC te la virtut maldestre de
carregar-se la taula de partits i un consens democràtic sobiranista inclusiu
dels segments polítics sobirans i federalistes alhora.
La propaganda mediàtica pot fer valer que hi ha un acord
unitari. No discutiré aquestes unitats divisionistes, però els defensors de no
rebaixar plantejaments per la independència, ara es trobaran en que el que
disminueix és el suport del bloc o front o entesa democràtica que sustenta la
sobirania i la independència.
A la Declaració de Sobirania del Parlament del 23 de gener
de 2013, varen adoptar-la CiU (per tant CDC i UCD), ERC, ICV-EUiA, part PSC (5)
i part CUP.
La Taula de partits (juny 2015 - 27 març 2015) impulsada per
l'ANC, Òmnium i AMI, va comptar amb CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA, CUP i últimament
MES. Avancem no hi ha estat perquè no se l'ha acceptat al no disposar de
diputats. Després del 9 de novembre de 2014 es va retirar ICV, la CUP va
meditar el seu full de Ruta tot dient que no es retirava sinó que s'hi
incorporaria i faria per manera de signar.
El Comunicat de la Taula de partits (13 de març de 2015), hi
van formar part CDC, ERC, EUiA, MES, amb ANC, Òmnium i AMI. La CUP encara
estava elaborant el seu Full de ruta, ICV ja s'havia retirat, també UDC.
L'actual preacord de Full de ruta és entre CDC i ERC, junt
amb ANC, AMI i Òmnium.
L'anunci de la voluntat política d'incorporar a tots els
partits sobiranistes, si més no els que varen signar la Declaració de
sobirania, es contradiu amb l'exclusió de fet amb el que s'ha concretat i
signat el Full de CDC i ERC.
Si realment es vol incorporar a EUiA, ICV, els Sindicats, a
la CUP, s'ha d'estar disposats a treballar per estructurar i constituir una
sobirania inclusiva. EUiA ho planteja en la seva estratègia com l'aliança entre
federalistes, sobiranistes i independentistes.
Cert que EUiA i aquestes forces han de tenir en compte la
voluntat mobilitzada popular per la Independència. Això vol dir formar part de
la mobilització per la sobirania, assegurar els continguts socials mínims per
una majoria ciutadana, concretar mesures democràtiques, inclòs referèndum, per
que una part treballadora imprescindible aporti la seva força i convicció en la
ruptura democràtica tot fent legalitat catalana.
Tanmateix la realitat de que l'aliança sobiranista ha
minvat, no deixa de ser molt preocupant pel futur de Catalunya. Això no pot ser
excusa per fer ulls clucs a que les forces treballadores que pretenen no
formar-ne part, estan sofrint una sangria en la seva base social i electoral
molt més elevada.
Oposar el dret a decidir i un referèndum, o l'exigència de formar part dins la República o l'Estat espanyol, al moviment sobiranista és
excloure's i permetre el lideratge de la dreta catalana.
El poble català no sembla pas disposat a frenar la lluita
empresa per constituir-se sobiranament, tot separant-se de l'Estat del Regne
d'Espanya.
 |
| FMS amb XM Beiras, d'Anova. |
Un front català sòlid enfront de l'estat necessita de
l'aliança entre independentistes, sobiranistes i federalistes, liderada per les
esquerres, en comptes de dividir en blocs i considerar unitari l'espai liderat
per la dreta.
Les diferències més visibles entre aquest Full de ruta
restringit i el Comunicat de la Taula de partits, són el qualificar les
eleccions del 27 de setembre com a plebiscitàries substitutives del Referèndum
d'autodeterminació que, és cert, l'Estat espanyol prohibeix i impedeix que es
faci.
La segona diferència és que hi ha la il·lusió que amb
declaracions i cops d'efecte unitaris, entre CDC i ERC, es pot construir
legalitat catalana constituent, pactada o oposada i contraposada a la legalitat
espanyola de la Constitució de 1978.
CDC opta per absorbir i presentar com seus continguts
d'Estat social i de constitució de República catalana. Ara bé això li passarà
factura tard o d'hora. No pot anar gaire més lluny de les declaracions i
proclames. Si seguís així aviat hauria de renunciar a representar els
interessos minoritaris que imposen els grans propietaris i poders econòmics
catalans, ben disciplinats amb les imposicions neoliberals retalladores i
privatitzadores de la Troika.
Hi ha encara l'assumpte subjacent de quin govern, per tant
amb quina política, a més del mandat democràtic, s'encarrega de mobilitzar i
liderar aquest poble a la ruptura constituent.
 |
| Al Sopar de L'Aurora (POR). |
Un govern per un procés constituent, la independència i la
República catalana és inviable amb les polítiques i pressupostos de CiU. Un
govern constituent ha de girar cap a les esquerres i els sindicats.
En política funciona la teoria vectorial on hi ha sumes que
resten i divideixen. Ens encaminem a una parodia del 9 N. On els fets
desmenteixen les proclames grandiloqüents.
Construir un país amb una Generalitat lliure, sobirana,
social, amb independència, neta i de república catalana necessita d'unes politiques
econòmiques i socials, i unes forces polítiques inclusives en les seves
propostes i perspectives.
Francesc Matas Salla i Josep Ferrer Llop
Reprodueim el document esmentat (CDC-ERC):
Full de ruta unitari del procés sobiranista
català.
Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions
sobiranistes que comparteixen l’objectiu que Catalunya iniciï un procés
de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol
la majoria de la ciutadania.
A. Eleccions plebiscitaries
Les eleccions del 27 de setembre, que tindran caràcter
plebiscitari, serviran com a mecanisme legal per a conèixer la voluntat del
poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum que es va
impedir realitzar. D'aquesta manera el resultat serà de lectura fàcil i
inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya, i en permetrà l'exercici del
mandat corresponent.
Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar
clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament
favorable a la independència de Catalunya.
L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer
una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, especialment en
educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.
És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració
democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i
lluita contra la corrupció.
B. Desenvolupament del procés
Elaboració d’un projecte de text constitucional en el
termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un mecanisme participatiu que permeti
aplegar més voluntats al projecte a través d’un procés constituent obert en què
hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana)
i supeditat a un referèndum posterior.
Creació i posada en funcionament de les estructures
necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat
legal, acció exterior, transició d’infraestructures estratègiques, serveis
socials i de salut, proveïment energètic, seguretat...
Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir
el nou país.
Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista
inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o
República catalana, segons els terminis i condicions explicitats en aquest full
de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a
la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d’aquesta declaració.
El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un
nou estat o República catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de
setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.
C. Relacions institucionals
Inici de negociacions amb l’Estat espanyol de les noves
condicions: repartiment d’actius i passius, relacions entre els nous estats.
Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals
per al reconeixement i admissió del nou estat.
Mantenir una actitud expectant respecte l'alternativa d'un
referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de
Catalunya.
D. Culminació del procés
Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum
vinculant sobre el text constitucional que culminarà l’exercici del mandat
democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu
d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.
Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional.
A partir d’aquest moment, negociar les noves formes de
relació amb l’Estat espanyol i la Unió Europea.
Barcelona, 30 de març de 2015
Convergència Democràtica de Catalunya - Reagrupament
Independentista, Josep Rull i Andreu, Rut Carandell i Rieradevall. Esquerra Republicana
de Catalunya, Marta Rovira i Vergés. Assemblea Nacional Catalana, Carme
Forcadell i Lluís. Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria
Roigé i Rafel, Josep Andreu i Domingo. Òmnium Cultural, Muriel Casals i
Couturier.
***
Nuet lamenta que CDC i ERC “empetiteixen” el procés per al
dret a decidir pels seus interessos electorals: http://www.euia.cat/pagina.php?idp=9766
