El dimarts 25 N, Artur Mas presentava la seva llista de país.
Formava part d'un full de ruta que interpretava l'èxit del 9 N en clau
d'enfortiment del lideratge presidencial.
Els eixos del president volten entorn la continuïtat de l'acord
entre CiU i ERC, al llarg de divuit mesos: a) aparcar les necessitats i
conflictivitats socials, les demandes sindicals. Val a dir que ERC seguís a
roda de Mas i aprovés els Pressupostos; b) negociació amb l'estat sobre
l'encaix entre Catalunya i el regne d'Espanya; c) mantenir les línies troncals
de la política econòmica; d) cap esment a processos constituents de sobirania
ni a República Catalana; e) tampoc a dissociar-se de la Corona; f) neutralitzar
la mobilització sobiranista per a la independència; g) això implica mantenir l'hegemonia
dels poders dominants catalans de la dreta.
 |
| Artur Mas preocupat. |
La llista unitària de país del president Mas va llastrada
per la necessitat de refundar CiU. Les persones independents i el suport d'ERC servirien
per blanquejar la corrupció de CiU i el clan Pujol.
La bandera catalana en mans de Mas pretén tapar la
deconstrucció de país que provoca la política econòmica del govern de CiU. ERC
ha de mostrar credibilitat amb una crítica fonamental al suport còmplice de dos
anys i per dues vegades als Pressupostos ratalladors, que colpeixen a la ciutadania
treballadora que forma el país.
Quatre dies després, el dissabte 29 N, l'ANC abraçava la
llista unitària del president amb la Declaració de Cornellà. La pressió de l'important
procés participatiu de les assemblees de l'ANC, va tenir la lectura lògica de la
unitat, tanmateix a costa de menystenir el clam social de pluralitat que
s'obria pas dins les mateixes assemblees de l'ANC. L'error i la pífia de l'ANC
ha estat no copsar que, el que referma la consciència i l'anhel de llibertat,
sobirania i independència, és el cos social de la majoria àmplia ciutadana.
El contrapunt rau en el discurs de la presidenta de l'ANC,
Carme Forcadell. Una exposició de contingut social, inclusiu i rupturista,
esment inclòs a l'avenç cap una república catalana.
A la setmana de la conferència de Mas, i als dos dies de la
declaració de l'ANC, dimarts 2 de desembre, Oriol Junqueras mou fitxa, marca un
rumb de república catalana, mentre frena en sec les unitats presidencials que
no inclouen al conjunt social del país.
Junqueras esbossa un projecte constituent, social, inclusiu,
rupturista de legalitat sobirana catalana per una república catalana.
Alhora, el líder d'ERC, promou i presenta la seva
candidatura a un lideratge diferent per Catalunya, amb un gir cap a l'esquerra
en els aspectes econòmics i socials, així com a les estructures institucionals
per un nou estat republicà i de la ciutadania.
Els Pressupostos retalladors de CiU han de ser la primera
prova de foc d'un canvi efectiu. Uns Pressupostos alternatius són vitals per avançar
cap un nou país.
El Post 9 N rep una potent embranzida que correspon més
adient a la mobilització empresa. S'obren les portes a una política social. El
repte és cabdal.
La unitat catalana, per ser sòlida, àmplia, realment
inclusiva de la gran majoria ciutadana, de país, ha de virar a un potent suport
popular, social i sindical. Aquesta és la unitat que pot fer front a les polítiques
econòmiques sangoneres estatals i a les prohibicions constitucionals del Regne
d'Espanya. Mas no està pas en condicions de fer-ho.
Els temors a les fractures davant l'estat són inevitables.
Tanmateix la força rau en la mobilització popular, al carrer, als barris i a
les fàbriques.
Ara és l'hora d'una gran entesa de les esquerres i de la
sobirania catalana per fer el tomb de l'hegemonia política i institucional cap
el lideratge de les esquerres. Un tomb vers el desenvolupament de la sobirania
política i jurídica, social, la independència, i la constitució de la república
catalana.
La fita és una Generalitat lliure, social, independent, que
superi i desconeix-hi (desacati), les amarres, prohibicions i imposicions del
marc autonòmic estatal.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario