Un procés constituent per una República Catalana.
La conferència d’Oriol Junqueras ha estat un punt
d’inflexió en el debat post 9N, que havia estat marcat per la conferència
d’Artur Mas, que va situar els elements centrals en unes eleccions
plebiscitàries, la “consulta definitiva”.
Llista única de personalitats, polítics, gent de prestigi i tècnics en la qual s’hibernaven les sigles de partits, i un únic punt que expressament obvia els aspectes socials en un full de ruta de 18 mesos amb un govern político-tècnic que paral·lelament a la creació d’estructures d’Estat, negociava amb l’Estat Espanyol i un referèndum, al cap d’aquest any i mig, per obrir el procés constituent. Si no es donaven aquestes circumstàncies, Mas no convocaria eleccions.
Junqueras va situar els eixos centrals en: eleccions immediates, constituents per una República Catalana, amb diferents llistes de partits o coalicions amb els seus respectius programes i un punt comú per la independència. Exercir des del primer moment com a Estat amb un govern de concentració.
Construir les estructures d’Estat alhora que es crea legalitat catalana i es redacta la Constitució, que es posarà a ratificació en referèndum. Fort contingut dels aspectes socials com a manera d’ampliar la base social de la independència, tota una auto-esmena d’ERC al seu suport a CiU aquests dos darrers anys, i la necessitat de fer un “país net” en referència a tots els casos de corrupció.
Les principals diferències per rebutjar la “llista única” amb un únic punt programàtic estan en els aspectes socials i econòmics i la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, doncs la seva absència faria que molts independentistes o gent disposada a votar opcions favorables a la independència, no ho fessin pel rebuig a les polítiques neoliberals d’un govern Mas tacat també per la corrupció de CiU.
La proposta feta per ERC té bastants punts en comú amb la conferència política d'EUiA, que partia d’una aliança entre federalistes, sobiranistes i independentistes per un Projecte Constituent per la República Catalana i, lògicament, diferències.
Coincideix en la necessitat d’un canvi substancial de les polítiques neoliberals (pobresa zero), l’eradicació de la corrupció sistèmica i el frau fiscal (corrupció zero), convertir la mobilització social en un procés constituent de baix a dalt i l’aspiració a un Estat propi es concreti en una República Catalana.
Difereix del plantejament d’EUiA en el nom (llistes per la independència, en compte de per la República Catalana) i en el com (proclamació immediata de la independència sense una consulta basada en la legalitat catalana).
El mandat democràtic exigeix que la proclamació de la independència assoleixi més del 50% dels vots. Coincidim en que les eleccions han de ser constituents i si el resultat dóna un mandat majoritari per iniciar el procés constituent i de ruptura amb la legalitat espanyola, caldrà una ratificació de la Constitució de la República Catalana en forma de consulta o referèndum vinculant.
Des de L’Aurora-organització marxista, que formem part d’EUiA, entenem que, a hores d’ara, aquesta República Catalana lliure i social, només pot passar per la proclamació d’un Estat independent, doncs el Regne d’Espanya mai no acceptarà una solució democràtica en la que el poble decideixi o en tot cas, aquest pas d'exercir la sobirania és la millor manera de trencar el Règim monàrquic que oprimeix socialment a les classes populars arreu de l’Estat.
Compartim, però, amb altres forces que integren EUiA, que la República Catalana, com a subjecte sobirà, pot federar-se, confederar-se o ser independent, d’acord amb la voluntat popular i la Constitució catalana hauria de contemplar-ho.
Entenem que la proposta d’ERC com un pas endavant en un aspecte central: guanyar l’hegemonia social de les esquerres i els valors republicans, això implica, no només no fer una “llista única” amb CiU, sinó de facto trencar amb les polítiques neoliberals de les quals el govern d’Artur Mas n’és un dels exponents i això cal fer-ho des d’ara mateix.
És en aquesta perspectiva que són possibles punts d’acord i configurar, un gran espai on des d’ERC, ICV, EUiA, CUP, Podem, Procés Constituent i altres forces, siguin capaces de construir el binomi Estat Nou-Nou Estat a favor de la majoria del poble.
Ara el president va coix. La ciutadania popular ha de fer el camí constituent amb les dues cames, nacional i social.
Llista única de personalitats, polítics, gent de prestigi i tècnics en la qual s’hibernaven les sigles de partits, i un únic punt que expressament obvia els aspectes socials en un full de ruta de 18 mesos amb un govern político-tècnic que paral·lelament a la creació d’estructures d’Estat, negociava amb l’Estat Espanyol i un referèndum, al cap d’aquest any i mig, per obrir el procés constituent. Si no es donaven aquestes circumstàncies, Mas no convocaria eleccions.
Junqueras va situar els eixos centrals en: eleccions immediates, constituents per una República Catalana, amb diferents llistes de partits o coalicions amb els seus respectius programes i un punt comú per la independència. Exercir des del primer moment com a Estat amb un govern de concentració.
Construir les estructures d’Estat alhora que es crea legalitat catalana i es redacta la Constitució, que es posarà a ratificació en referèndum. Fort contingut dels aspectes socials com a manera d’ampliar la base social de la independència, tota una auto-esmena d’ERC al seu suport a CiU aquests dos darrers anys, i la necessitat de fer un “país net” en referència a tots els casos de corrupció.
Les principals diferències per rebutjar la “llista única” amb un únic punt programàtic estan en els aspectes socials i econòmics i la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, doncs la seva absència faria que molts independentistes o gent disposada a votar opcions favorables a la independència, no ho fessin pel rebuig a les polítiques neoliberals d’un govern Mas tacat també per la corrupció de CiU.
La proposta feta per ERC té bastants punts en comú amb la conferència política d'EUiA, que partia d’una aliança entre federalistes, sobiranistes i independentistes per un Projecte Constituent per la República Catalana i, lògicament, diferències.
Coincideix en la necessitat d’un canvi substancial de les polítiques neoliberals (pobresa zero), l’eradicació de la corrupció sistèmica i el frau fiscal (corrupció zero), convertir la mobilització social en un procés constituent de baix a dalt i l’aspiració a un Estat propi es concreti en una República Catalana.
Difereix del plantejament d’EUiA en el nom (llistes per la independència, en compte de per la República Catalana) i en el com (proclamació immediata de la independència sense una consulta basada en la legalitat catalana).
El mandat democràtic exigeix que la proclamació de la independència assoleixi més del 50% dels vots. Coincidim en que les eleccions han de ser constituents i si el resultat dóna un mandat majoritari per iniciar el procés constituent i de ruptura amb la legalitat espanyola, caldrà una ratificació de la Constitució de la República Catalana en forma de consulta o referèndum vinculant.
Des de L’Aurora-organització marxista, que formem part d’EUiA, entenem que, a hores d’ara, aquesta República Catalana lliure i social, només pot passar per la proclamació d’un Estat independent, doncs el Regne d’Espanya mai no acceptarà una solució democràtica en la que el poble decideixi o en tot cas, aquest pas d'exercir la sobirania és la millor manera de trencar el Règim monàrquic que oprimeix socialment a les classes populars arreu de l’Estat.
Compartim, però, amb altres forces que integren EUiA, que la República Catalana, com a subjecte sobirà, pot federar-se, confederar-se o ser independent, d’acord amb la voluntat popular i la Constitució catalana hauria de contemplar-ho.
Entenem que la proposta d’ERC com un pas endavant en un aspecte central: guanyar l’hegemonia social de les esquerres i els valors republicans, això implica, no només no fer una “llista única” amb CiU, sinó de facto trencar amb les polítiques neoliberals de les quals el govern d’Artur Mas n’és un dels exponents i això cal fer-ho des d’ara mateix.
És en aquesta perspectiva que són possibles punts d’acord i configurar, un gran espai on des d’ERC, ICV, EUiA, CUP, Podem, Procés Constituent i altres forces, siguin capaces de construir el binomi Estat Nou-Nou Estat a favor de la majoria del poble.
Ara el president va coix. La ciutadania popular ha de fer el camí constituent amb les dues cames, nacional i social.
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario