 |
| Ortofoto de la V Diada 11 setembre. |
Qui no faci aquesta llista, amenaça adreçada a ERC, seria el
responsable de trencar la màgia del 9 N, val a dir d'afeblir la posició
emergent democràtica catalana davant Europa, institucions internacional i estat
espanyol.
Mas inclou que per ser possible aquesta unitat sense
trencadisses ha d'aconseguir divuit mesos de treva social.
L'efecte 9 N ho capgira tot.
El poble de Catalunya mobilitzat i conscienciat vol unitat per seguir endavant en el procés de sobirania. Te tota la raó. Això està
pressionant sobretot a CiU, a ERC i a l'ANC.
És alliçonador que la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell,
finalitzés la seva primera valoració de la proposta del president amb una
alerta punyent, la proposta "quedaria coixa sense ERC". El president,
de moment, està coix.
El 9 N ha resultat rupturista i útil. Ha mostrat que cal
ampliar la unitat catalana, incloent a la majoria de la ciutadania del país,
amb les seves necessitats vitals. Mas i CiU no ho poden fer per les polítiques
econòmiques retalladores destructores del país. Per això el president proposa
un tipus de llista de país que, de fet, blanqueja la corrupció que aflora en
CiU, mentre anuncia que seguirà amb la mateixa política econòmica i social.
La unitat catalana nacional necessita incloure el factor
social.
El president proclama que si no hi ha candidatura de país no
convocarà eleccions. Tanmateix les eleccions s'imposaran per la lluita social,
sindical o per les imposicions estatals. A no ser que ERC es begui
l'enteniment, es posi a disposició de Mas, o a fer de CiU, tot acceptant
negociacions i pactes amb l'estat en comptes de la independència i de República
Catalana.
El govern està a la corda fluixa.
Catalunya desitja fets de sobirania en el post 9 N. El dret
a l'autodeterminació, el dret a decidir, s'ha d'exercir. Les negociacions i
pactes amb l'estat del Regne d'Espanya i Europa s'hauran de fer cada cop més a
partir dels fets de ruptura sobirana. És hora de desenvolupar la declaració de
sobirania del Parlament.
Les esquerres han de girar el calidoscopi. A la dreta se li
està desfent CiU per la base ciutadana. La corrupció afegeix llenya al foc.
És hora del lideratge de país per part de les esquerres. La
unió àmplia entre la unitat de sobirania nacional catalana cal consolidar-la
amb un canvi de política econòmica que afavoreixi a la majoria del cos ciutadà.
Una gran aliança de les esquerres constituent sobirana i rupturista.
Forjar una Generalitat lliure i social comença per cap treva
social ni a les retallades pressupostaries.
És de molt bona fe pensar que tot això pot continuar sense l'hegemonia de Convergència. Es vulgui, o no, el moviment en aquest moment el domina la dreta privatitzadora i una gran part dels mobilitzats li donen suport. És senzill de veure si es fa una anàlisi dels resultats electorals dels últims 15 anys. Una altra cosa és que un vulgui veure repúbliques catalanes on potser només hi ha amnisties a les retallades i els robatoris, una mena d'autoexpoli fiscal.
ResponderEliminar