Pablo Iglesias va superar les expectatives del
Pavelló de la Vall d'Hebron enmig d'una multitud entusiasta. Iglesias
s'entrevistà amb el Comitè de TV3, també escenificà la bona sintonia amb Ada
Colau i Guanyem Barcelona.
El gran repte de Pablo Iglesias rau en convertir el Podemos a Catalunya en un
Podem català arrelat en aquesta terra.
L'atac precís i fulminant contra CiU i La Caixa és una bona entrada que situa el projecte de Pablo Iglesias a l'espectre de l'esquerra.
La percepció de l'impacte de la crisis sobre la sobirania catalana a l'estat de les Autonomies del Regne d'Espanya, porta al líder de Podemos a prioritzar el ritme electoral estatal a la possibilitat de ruptura des de la mobilització política ciutadana de Catalunya; es menysté que podria incentivar la desestabilització de l'estat monàrquic.
Podemos postula la defensa del dret a decidir i a fer un referèndum, mentre exposa que no vol que Catalunya se separi d'Espanya. Explica que a Catalunya li anirà millor si contribueix a que Podemos guanyi a Espanya. Supedita l'expectativa actual de sobirania catalana als canvis futurs estatals. Pablo Iglesias propugna un únic procés constituent espanyol, sense considerar la realitat de ritmes polítics diferenciats en el conjunt de l'estat i als diversos pobles i nacions. Evita l'esment a una República Catalana. La concepció de procés de processos constituents defensada per EUiA i Anova, no forma part del corpus doctrinal de Podemos.
D'aquesta manera Podemos s'alinea amb les forces polítiques espanyoles i catalanes que ajornen o neguen la capacitat de Catalunya d'aconseguir la sobirania, tant per a convocar un referèndum vinculant sobre el tipus de relació o de separació amb el Regne d'Espanya, com per desenvolupar en concret constituir-se en subjecte polític i jurídic de sobirania.
Podemos/Podem, tot de cop, s'ha convertit en el referent polític dels segments socials que desconfien d'un desenvolupament de la sobirania catalana, d'una bona part d'aquells que no varen veure la necessitar de defensar el vot del 9 N, o que varen votar Sí/No o fins i tot No.
El fet és que l'assalt al cel avui en el dia d'avui a Espanya i a Catalunya es cou en concret en el desenvolupament de la sobirania catalana enfront de les prohibicions i imposicions de la legalitat d'una Constitució de 1978 que nega tota sobirania diferent a l'espanyola.
De Podemos a Podem cal inserir-se en la lluita catalana per a la sobirania i la llibertat.
L'atac precís i fulminant contra CiU i La Caixa és una bona entrada que situa el projecte de Pablo Iglesias a l'espectre de l'esquerra.
La percepció de l'impacte de la crisis sobre la sobirania catalana a l'estat de les Autonomies del Regne d'Espanya, porta al líder de Podemos a prioritzar el ritme electoral estatal a la possibilitat de ruptura des de la mobilització política ciutadana de Catalunya; es menysté que podria incentivar la desestabilització de l'estat monàrquic.
Podemos postula la defensa del dret a decidir i a fer un referèndum, mentre exposa que no vol que Catalunya se separi d'Espanya. Explica que a Catalunya li anirà millor si contribueix a que Podemos guanyi a Espanya. Supedita l'expectativa actual de sobirania catalana als canvis futurs estatals. Pablo Iglesias propugna un únic procés constituent espanyol, sense considerar la realitat de ritmes polítics diferenciats en el conjunt de l'estat i als diversos pobles i nacions. Evita l'esment a una República Catalana. La concepció de procés de processos constituents defensada per EUiA i Anova, no forma part del corpus doctrinal de Podemos.
D'aquesta manera Podemos s'alinea amb les forces polítiques espanyoles i catalanes que ajornen o neguen la capacitat de Catalunya d'aconseguir la sobirania, tant per a convocar un referèndum vinculant sobre el tipus de relació o de separació amb el Regne d'Espanya, com per desenvolupar en concret constituir-se en subjecte polític i jurídic de sobirania.
Podemos/Podem, tot de cop, s'ha convertit en el referent polític dels segments socials que desconfien d'un desenvolupament de la sobirania catalana, d'una bona part d'aquells que no varen veure la necessitar de defensar el vot del 9 N, o que varen votar Sí/No o fins i tot No.
El fet és que l'assalt al cel avui en el dia d'avui a Espanya i a Catalunya es cou en concret en el desenvolupament de la sobirania catalana enfront de les prohibicions i imposicions de la legalitat d'una Constitució de 1978 que nega tota sobirania diferent a l'espanyola.
De Podemos a Podem cal inserir-se en la lluita catalana per a la sobirania i la llibertat.
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario