18/12/14

La República catalana de Joan Mena


Dilluns, Joan Mena, diputat d'Esquerra Unida i Alternativa dins la coalició ICV-EUiA, va exposar uns elements claus pel full de ruta després del 9 N. Un dels resum de la premsa ho situa "per una “república catalana lliure, federada i social”, i ha fixat dos passos claus per aconseguir el seu objectiu: unes eleccions anticipades constituents i les municipals del maig, que suposen la baula clau per construir el procés constituent".
La situació es desenvolupa amb un munt d'escenaris que van prenen força o desinflant-se, al compàs de la margarita d'eleccions anticipades sí o no, o de llista unitària president o vàries llistes unitàries.
L'arrencada de cavall que va representar el 9 N, en una seqüència recent que arranca amb les grans mobilitzacions de l'ANC, la Declaració de sobirania del Parlament, la concreció de la consulta i de la pregunta, el decret de convocatòria, els malabarismes participatius per arribar a votar el 9 N, tot desobeint les prohibicions estatals, han donat pas a una parada de burro en el Post 9 N.
El president Mas no vol, o no s'atreveix, convocar eleccions sense una llista de país que incorpori a Junqueras i ERC, per evitar una nova davallada profunda a CiU. Però Mas tampoc ha fet cap nou pas en la sobirania efectiva catalana, ni s'albiren elements significatius de preparació.
En canvi el govern de CiU presenta uns Pressupostos inviables, que destrueixen país, sense cap element significatiu que permetés a la ciutadania una il·lusió d'un tomb del president vers a les necessitats vitals socials de la població, tret del petitíssim segment de negocis immobiliaris, comercials, turístics i financers.
El marc del dilluns va ser la conferència amb preguntes i respostes de Joan Herrera d'ICV, i líder de la coalició ICVC-EUiA. Joan Mena va fer de teloner. La fortuna li va ser propícia. Un discurs potent, unes propostes punyents i clares  endreçades entorn l'estratègia política de República catalana i ruptura democràtica, amb l'imprescindible sabor social.
Mena va picar sobre ferro calent. El factor social és decisiu per aconseguir una majoria àmplia que permeti avançar en la concreció de la sobirania de catalunya.
El fet democràtic i el factor social, indestriables, cadascun en els seus ritmes, amb una mobilització ben potent pel dret a decidir de Catalunya, per tant per la Consulta d'autodeterminació, alhora que també per tota mesura social que afecta a la població, són el fonament per aconseguir un canvi en l'hegemonia política cap a l'esquerra.
Ruptura democràtica, eleccions i procés constituent, referèndum per a decidir, aliança entre les esquerres federalistes, sobiranistes i independentistes. Disposició a parlar-ne amb tothom, des d'ERC a Procés Constituent, Podemos i la CUP, tot des de la realitat de la coalició ICV-EUiA.
Tot això no hi cap en la llista del president que exclou les necessitats socials i manté la política econòmica amb uns Pressupostos inacceptables.
Ara és l'hora de fer futur, mirar endavant, superar l'autonomisme convergent, fer camí constituent de República catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada