La situació es desenvolupa amb un munt d'escenaris que van
prenen força o desinflant-se, al compàs de la margarita d'eleccions
anticipades sí o no, o de llista unitària president o vàries llistes unitàries.
L'arrencada de cavall que va representar el 9 N, en una seqüència
recent que arranca amb les grans mobilitzacions de l'ANC, la Declaració de
sobirania del Parlament, la concreció de la consulta i de la pregunta, el decret
de convocatòria, els malabarismes participatius per arribar a votar el 9 N, tot
desobeint les prohibicions estatals, han donat pas a una parada de burro en el
Post 9 N.
El president Mas no vol, o no s'atreveix, convocar eleccions
sense una llista de país que incorpori a Junqueras i ERC, per evitar una nova
davallada profunda a CiU. Però Mas tampoc ha fet cap nou pas en la sobirania
efectiva catalana, ni s'albiren elements significatius de preparació.
En canvi el govern de CiU presenta uns Pressupostos
inviables, que destrueixen país, sense cap element significatiu que permetés a
la ciutadania una il·lusió d'un tomb del president vers a les necessitats
vitals socials de la població, tret del petitíssim segment de negocis
immobiliaris, comercials, turístics i financers.
El marc del dilluns va ser la conferència amb preguntes i
respostes de Joan Herrera d'ICV, i líder de la coalició ICVC-EUiA. Joan Mena va
fer de teloner. La fortuna li va ser propícia. Un discurs potent, unes
propostes punyents i clares endreçades
entorn l'estratègia política de República catalana i ruptura democràtica, amb
l'imprescindible sabor social.
Mena va picar sobre ferro calent. El factor social és decisiu
per aconseguir una majoria àmplia que permeti avançar en la concreció de la sobirania
de catalunya.
El fet democràtic i el factor social, indestriables,
cadascun en els seus ritmes, amb una mobilització ben potent pel dret a decidir
de Catalunya, per tant per la Consulta d'autodeterminació, alhora que també per
tota mesura social que afecta a la població, són el fonament per aconseguir un
canvi en l'hegemonia política cap a l'esquerra.
Ruptura democràtica, eleccions i procés constituent, referèndum
per a decidir, aliança entre les esquerres federalistes, sobiranistes i
independentistes. Disposició a parlar-ne amb tothom, des d'ERC a Procés
Constituent, Podemos i la CUP, tot des de la realitat de la coalició ICV-EUiA.
Tot això no hi cap en la llista del president que exclou les
necessitats socials i manté la política econòmica amb uns Pressupostos
inacceptables.
Ara és l'hora de fer futur, mirar endavant, superar
l'autonomisme convergent, fer camí constituent de República catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario