La rebel·lió es cou soterrada. Les decisions s'ajornen. El
rumb es confia a la providència divina o a forces que xuclen el treball de la
marineria. Sembla talment que si no hi ha motí, el timó seguirà a les mateixes
mans. Si la tripulació s'uneix per decidir és palès que fermarà el rumb i
canviarà el capità.
El nou any 2015 l'encetarem amb un president que segueix desgranant
la margarida de les eleccions.
El discurs de Cap d'Any de Mas ha mostrat que el govern no
governa. El president no disposa d'un
objectiu polític per avançar i concretar la sobirania política i jurídica de
Catalunya.
Mas rau aïllat de les altres forces polítiques que varen
donar suport al 9N així com a la independència, mentre posa condicions
inacceptables per convocar les necessàries eleccions, la llista única del
president és un atzucac.
El govern CiU ha de prorrogar els Pressupostos per no
disposar de majoria parlamentària. Mas-Colell pretén mantenir la política de
retallades que perjudica al país i a la ciutadania treballadora. Homs somia en
negociar amb l'estat una sobirania, malgrat que l'estat i les forces polítiques
espanyoles, han explicitat amb els idearies i els fets que no estan disposades
a negociar i menys a concedir.
Ni un mot sobre la corrupció, que a Catalunya porta la marca
de CiU, superposada a la corrupció estatal de marca PP. Cinisme en l'esment a la
transparència, a les desigualtats econòmiques i penúries socials, com si la
crisis fora una maledicció divina o una de les set plagues bíbliques d'Egipte.
Mas s'apunta a la prestidigitació de Rajoy, amb el miratge de la recuperació i
el creixement econòmic.
Els dos milions tres-centes cinquanta mil persones de la participació
en el vot del 9 N, requereixen quelcom més que un reconeixement de que
"mai no havíem arribat tant lluny". I ara què?
Des del 9 N el govern està aturat. Paralitzat. El president
vol fer recaure en Junqueras d'ERC, la responsabilitat, la divisió, la traïció
al procés, en comptes de CiU. El partit del govern està en davallada en el
suport ciutadà, plena del llast de la corrupció del clan Pujol, i els
Penafreta, Millet, i que encara no ha aflorat.
La divisió cabdal a Catalunya no és Espanya ni el
nacionalisme espanyol, sinó la política econòmica de CiU, ull i carn amb la
política econòmica del PP i de la UE de Brussel·les i la Troica.
La senyera ha de canviar de mans. La política del president
no pot frenar ni embarrancar el procés de sobirania i ruptura democràtica amb
la Constitució de 1978 i l'estat del regne d'Espanya. Les esquerres han
d'establir les enteses i aliances que facin possible una senyera d'una Generalitat
lliure, sobirana i social
Bon 2015. Any pel progrés de la sobirania, per la ruptura
des d'unes eleccions constituents. Any Nou per fer camí vers la República
catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario