31/12/14

El president Mas al timó sense rumb


Hi ha temporal, la tempesta no amaina, hi ha molts esculls que emergeixen ferotges, la tripulació passa fred i gana, vol decidir cap on anar i en quin rumb, així com qui ha de conduir. El timoner anuncia que ha de prendre decisions difícils, que només les pot prendre ell i que ho farà. Què el cel és negre i ple de llamps, però que no s'hi pot fer pas res. Què calen més mans unides malgrat la deriva i el llast de la nau.
La rebel·lió es cou soterrada. Les decisions s'ajornen. El rumb es confia a la providència divina o a forces que xuclen el treball de la marineria. Sembla talment que si no hi ha motí, el timó seguirà a les mateixes mans. Si la tripulació s'uneix per decidir és palès que fermarà el rumb i canviarà el capità.
El nou any 2015 l'encetarem amb un president que segueix desgranant la margarida de les eleccions.
El discurs de Cap d'Any de Mas ha mostrat que el govern no governa. El president  no disposa d'un objectiu polític per avançar i concretar la sobirania política i jurídica de Catalunya.
Mas rau aïllat de les altres forces polítiques que varen donar suport al 9N així com a la independència, mentre posa condicions inacceptables per convocar les necessàries eleccions, la llista única del president és un atzucac.
El govern CiU ha de prorrogar els Pressupostos per no disposar de majoria parlamentària. Mas-Colell pretén mantenir la política de retallades que perjudica al país i a la ciutadania treballadora. Homs somia en negociar amb l'estat una sobirania, malgrat que l'estat i les forces polítiques espanyoles, han explicitat amb els idearies i els fets que no estan disposades a negociar i menys a concedir.
Ni un mot sobre la corrupció, que a Catalunya porta la marca de CiU, superposada a la corrupció estatal de marca PP. Cinisme en l'esment a la transparència, a les desigualtats econòmiques i penúries socials, com si la crisis fora una maledicció divina o una de les set plagues bíbliques d'Egipte. Mas s'apunta a la prestidigitació de Rajoy, amb el miratge de la recuperació i el creixement econòmic.
Els dos milions tres-centes cinquanta mil persones de la participació en el vot del 9 N, requereixen quelcom més que un reconeixement de que "mai no havíem arribat tant lluny". I ara què?
Des del 9 N el govern està aturat. Paralitzat. El president vol fer recaure en Junqueras d'ERC, la responsabilitat, la divisió, la traïció al procés, en comptes de CiU. El partit del govern està en davallada en el suport ciutadà, plena del llast de la corrupció del clan Pujol, i els Penafreta, Millet, i que encara no ha aflorat.
La divisió cabdal a Catalunya no és Espanya ni el nacionalisme espanyol, sinó la política econòmica de CiU, ull i carn amb la política econòmica del PP i de la UE de Brussel·les i la Troica.
La senyera ha de canviar de mans. La política del president no pot frenar ni embarrancar el procés de sobirania i ruptura democràtica amb la Constitució de 1978 i l'estat del regne d'Espanya. Les esquerres han d'establir les enteses i aliances que facin possible una senyera d'una Generalitat lliure, sobirana i social  
Bon 2015. Any pel progrés de la sobirania, per la ruptura des d'unes eleccions constituents. Any Nou per fer camí vers la República catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada