17/12/14

Les condicions de la "llista de país"

Junqueras dóna carabasses a Mas.
Aquestes festes junt amb la carn d'olla, els torrons i el cava, es farcirà la convocatòria de les eleccions autonòmiques.
Si no es vol que coincideixin amb les municipals, cosa que esfereeix els i les batlles tant de CiU com d'ERC, la convocatòria formal no es pot ajornar més enllà de la primera quinzena del gener de 2015.
Cada dia que passa del Post 9 N es palesa la responsabilitat del President en que no hi hagin resultats tangibles, a banda de les conferències. La progressió en la sobirania queda segrestrada al no poder complir amb la Declaració del Parlament, ni tampoc convocar eleccions per permetre establir els nous eixos polítics que la ciutadania i l'ANC demanden.
El president Mas és qui disposa legalment de la potestat de convocar eleccions. Tanmateix és qui posa més condicions per fer-ho.
La principal condició és que hi hagi una llista de país, unitària entre CiU i ERC, que expressi la unitat catalana, alhora que permeti diluir la corrupció del clan Pujol que enfanga la imatge de CiU.
La segona condició que tracti només de les estructures d'estat catalanes i de la independència.
La tercera que no hi hagi canvis en la política econòmica.
I una quarta, que es negociï durant divuit mesos el progrés de la sobirania que l'actual mandat no ha pogut executar, per la negativa i prohibició del govern de l'estat de Mariano Pujol del PP.
La situació és que Mas necessita a Junqueras i a ERC per establir els nous objectius del govern, i per blanquejar CiU.
Al no presentar una esmena a la totalitat dels Pressupostos, ERC i Junqueras, ho justifica com un gest polític que permeti al govern de Mas de fer la convocatòria d'eleccions. Tanmateix això dóna la impressió de feblesa d'ERC i de manca de confiança en la seva alternativa i lideratge.
Mas posarà la pastanaga tant a prop i tot el temps que li permetin, fent per manera de que no es presenti una alternativa pressupostària, val a dir a l'eix fonamental de l'acció del govern de la Generalitat.
L'estratègia del govern rau en aconseguir monopolitzar la imatge de la unitat catalana. La idea del gran capital polític que representa "Mas, l'astut" per fer camí cap a la independència, forma part d'aquest projecte.  
L'esquerra que es preui ha d'esmicolar aquest miratge.
La candidatura de país promoguda pel president ha aconseguit els vist-i-plau de la Declaració de Cornellà de l'ANC. Això és un èxit del president. Ans un demèrit per l'ANC, doncs així es posa en crisi la unitat unitària ciutadana combativa aconseguida.
En el cicle de conferències que ha succeït en el Post 9 N, cap partit, si més no dels parlamentaris, ha girat vers el suport a la llista apòcrifa de CiU.
On rau el motiu d'aquest fracàs presidencial?
Probable en el fet que el full de ruta d'Artur Mas s'encalla en una negociació de 18 mesos de quelcom que ja ha quedat prou clar amb el 9 N. L'estat, el govern de l'estat, el PSOE, el nou Rei i la Constitució del Regne d'Espanya, ni volen, ni estan pas disposats a fer com Cameron de la Gran Bretanya, val a dir a negociar drets de sobirania amb Catalunya.
El somni de la reforma constitucional xoca amb el mur del nacionalisme espanyol. Espanya és una, es pot acceptar tot entre els espanyols menys la possibilitat de secessió (separació o independència). Així ho va expressar el nou Rei Felipe en el discurs de successió.
Un altre element que malmet la possibilitat d'una única candidatura nacional catalana en unes eleccions és que la candidatura de país és excloent del factor social en comptes de ser inclusiva.
Pretendre mantenir la política econòmica retalladora i destructiva, és el que divideix y trenca el teixit social. Aquesta política és la que impedeix que es forgi una majoria social ciutadana catalana per la ruptura i el desenvolupament de la sobirania, amb la concreció de la independència a decidir pel conjunt de la població.
Una entesa real unitària majoritària catalana necessita oferir obrir un procés constituent del subjecte de sobirania política i jurídica, construint una república catalana. La unitat majoritària necessita, com el pa què es menja, d'una política econòmica segons les necessitats de la majoria ciutadana.
Sobirania i independència és superar el marc autonòmic estatal, fent camí de Generalitat sobirana, lliure i social.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada