28/11/14

Passem el testimoni col·lectiu a les filles i netes


El 10è Aniversari de la Plataforma unitària contra les violències de gènere es va celebrar solemnement al Parlament de Catalunya el passat 24 de novembre. La sala plena a gom de les entitats i activistes va certificar que el moviment anava fem i endavant.   Montserrat Vilà Planas, la coordinadora de la plataforma, va obrir l'acte. Poso un extracte. El discurs sencer i el vídeo es pot veure a la web de la plataforma: <violenciadegenere>.
Perquè som aquí?...
Perquè dia si dia també assassinen dones. Ens assassinen.
Ens diuen que "ha mort una dona".
El cert és que les maten homes. I no és delinqüència comú. No és un acte “passional”. Res a veure amb l'amor. (...)
Soc, som optimistes. Perquè si sabem que aquesta violència té el principal factor amb l’estructura social i la manera de socialitzar-nos, tenim la solució! Es tracta de canviar-la. Sí, podem canviar-la. La canviarem!
Ens podem fitxar amb els estudis de grans dones feministes que han analitzat el fenomen del poder en la societat patriarcal. Ens podem fitxar amb grans persones educadores que han donat pautes per una educació inclusiva, que tingui en compte el potencial de les persones, no el seu sexe o el gènere imposat, el que anomenem coeducació a les escoles. Ens podem fitxar amb les anàlisi, enquestes, estudis de tota mena que en aquests últims anys s’han fet a tots els nivells. A nivell acadèmic, a nivell social, a nivell institucional tan regional com internacional, de Nacions Unides, de la Unió Europea de la Organització Mundial de la Salut.
No baixarem la guàrdia. Els hi devem a la lluita de les nostres mares i avies, a les dones supervivents de la violència masclista, i a les properes generacions que hem d’ensenyar amb altres valors i paràmetres.
Especialment penso amb les nostres filles i netes. A vosaltres us passem el testimoni col·lectiu. I estic ben convençuda que, a la vostra manera i el vostre impuls, ho fareu fins i tot millor que nosaltres. Ho aconseguireu.
No hi ha dreceres. No hi ha miracles. No es pot caure en l’autocomplaença de “ja fem el què podem” “ja hem fet molt”, el camí recorregut no ha d’impedir veure i desenvolupar el que ens manca per fer. (...)
El segle XXI acabem amb la violència masclista!
Amigues i amics una forta abraçada, estic convençuda que entre totes i tots aconseguirem canviar el paradigma.
Finalitzo amb un esment d'una part d'un vers de l'estimada Montserrat Abelló:
Saps que és endins de tu
que has d'extreure la força
per sobreviure.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada