21/11/14

Escenaris d'eleccions


La consciència ciutadana catalana ha canviat amb el 9 N. Ha estat possible votar. I s'ha fet amb il·lusió, sense aldarulls, de forma pacífica i sense obstacles.
La població ha vist i ha estat subjecte emocionat d'un vot fet segons una legalitat de sobirania catalana, prohibit per la legalitat estatal espanyola.
L'estat espanyol ha resultat incapaç de fer complir la seva prohibició, no ha pogut evitar el vot de la ciutadania. Aquest estat mostra les seves febleses. L'Autonomia s'ha rebel·lat i ha pogut desacatar l'estat.
Ens quedarem ara en la votació simbòlica del 9 N? O convé fer camí de sobirania i legalitat catalana? Què significa sinó una ruptura democràtica amb la Constitució de 1978, les lleis i govern estatal del Regne d'Espanya.
Un procés constituent de ruptura política per part de Catalunya beneficiaria a fons a un procés constituent espanyol. Sens dubte també a l'inrevés. Tanmateix on hi ha una força i mobilització ciutadana massiva és a Catalunya, fins i tot amb una entitat genuïna sorgida amb aquest objectiu, l'Assemblea nacional Catalana (ANC).
La idea de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón de Podemos, de primer un canvi electoral a l'estat, segon una reforma constitucional, i tercer la seducció de Catalunya perquè no se separi, són cants de sirena amb poca base substancial.
Les al·lusions del nou líder del PSOE de guanyar les eleccions, per després reformar la constitució, però sense el dret a l'autodeterminació es un miratge fantasiós. No arriba ni a política ficció. La realitat és que el PSC es va esmicolant i marginant, lluny de la centralitat i l'hegemonia a Catalunya.
Ajornar les eleccions fins finalitzar la legislatura ja no depèn del president Mas. El govern de CiU està més que periclitat. La corrupció de Pujol fa pols la credibilitat en CiU. Les retallades i els Pressupostos privatitzadors, destructius de serveis públics són inassumibles pel país.
No hi haurà unitat ni candidatura de país amb uns Pressupostos i política social i econòmica que deconstrueix país.
La unitat veritable catalana es forja dins la llibertat sobirana que inclou i defensa les necessitats socials i de treball de la majoria ciutadana.
Les eleccions no poden ser plebiscitàries. L'ANC haurà de corregir aquesta idea. La política econòmica de CiU, perjudicial per Catalunya, obliga a defensar una política i uns Pressupostos alternatius, fins i tot que no es limitin al marc autonòmic de les imposicions estatals.
El temor a una fractura social només te sentit si es mantingués l'hegemonia de CiU i del president Mas.
El president Mas no pot portar a Catalunya a la ruptura necessària ni a la independència, doncs és la seva política econòmica la que fractura i divideix el cos social i a la ciutadania.
El repte està en que l'hegemonia política i institucional passi de la dreta catalana vers l'esquerra. Aquí rau el fons profund de la ruptura democràtica i d'un procés constituent.
Poden haver-hi encara molts escenaris diversos. Tanmateix les eleccions s'obren pas per moments. L'exigència de l'ANC, per boca de Carme Forcadell, és més que un oracle: "President, convoqui eleccions en tres mesos; abans de la Primavera volen un nou Parlament constituït".
Aquest és el camí per una Generalitat lliure i social, d'una República catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada