Junts els Sí/Sí i el Sí/No i la denúncia pel procés
participatiu en que ha esdevingut el 9 N i la consulta.
La proclama de la cassolada és anònima i de tothom. Es vol
votar, democràcia i rebuig a les prohibicions del govern i Tribunal Constitucional
estatal.
La pressió popular ciutadana, i la nova prohibició estatal
al fet de votar el 9 N, ha permès deslindar qui està a favor de la consulta,
inclòs el simbolisme de la participació en que s'ha concretat el 9 N, i de qui
hi segueix d'esquena o totalment en contra.
El dimarts 4, ICV anunciava la seva disposició a participar
amb el vot i la denúncia. Joan Herrera expressava que votaria i que ho faria
amb la butlleta del Sí/No. El dijous 6, eren Juan Carles Gallego i Josep Ma
Àlvarez, CCOO i UGT, que feien una crida a participar en massa el 9 N. El
mateix dijous la FAVB cridava a participar a les urnes i a denunciar les
prohibicions a votar. Entre l'esquerra el PSC resta aïllat d'aquest clam
popular democràtic per la participació i vot el 9 N.
Carme Forcadell de l'ANC i Múriel Casals han tramès al
moment que estan contentes i feliciten la decisió final d'ICV, CCOO i UGT, FAVB.
EUiA ha contribuït força a aquest compromís amb la posició
de donar suport a totes les mobilitzacions i accions del 9 N. La participació
de Joan Josep Nuet a la concentració de l'ANC i Òmnium (Ara és l'hora) de la
Plaça Catalunya ha estat cabdal, pel pas vers el sentit de l'anhel popular que
ara ha fet el conjunt de la coalició entre ICV i EUiA.
La mobilització i la consciència popular ha estat impulsada
des del primer moment pel Sí/Sí i el símbol de la independència. És un Sí/Sí inclusiu
de totes les posicions disposades a defensar la consulta o referèndum perquè la
ciutadania podés decidir.
La superació de les pertinences nacional i identitats vol
dir respectar-les, dialogar i llibertat, democràcia.
Avui en dia això és impossible amb l'estat espanyol i el PP,
tampoc amb el PSOE, ni amb la seducció d' Iñigo Errejón de Podemos, sobre una
futura i hipotètica reforma constitucional estatal a les calendes gregues.
La voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació, per tant
a poder decidir sobre estat i independència per Catalunya, és quelcom concret i
actual. Si hi ha una possibilitat de ruptura avui de la legalitat constitucional
és entorn el 9 N, les probables eleccions catalanes, i la necessitat d'un veritable
referèndum a Catalunya. Especular en les eleccions generals estatals és en la
pràctica negar que l'epicentre de ruptura rau a Catalunya.
El tarannà de terra d'acollida del que fa bandera la
població catalana, animat sobretot des de l'esquerra treballadora, és el que
fomenta la tolerància contra els brots xenòfobs i xovinistes. Aquesta vivència
del seny ha permès ser inclusius dels diferents orígens, ètnies, identitats,
cultures i llengües.
Bona part del Sí/No ho és en contra de l'hegemonia de CiU i
del president Mas, del xovinisme catalanista, així com per no voler trencar els
llaços amb la classe treballadora espanyola. Tanmateix el Sí/No, al no estar
mobilitzat i sentir-se a contrapèl de la tendència profunda per la sobirania
catalana -estat, independència, legalitat catalana- no pot contrarestar
l'hegemonia de CiU i de Mas.
L'hegemonia i el futur polític es juga entre les diferents
opcions pel Sí/Sí. Entre les de la representació de la burgesia catalana i en
gruix les de les esquerres (treballadora, professionals, petits i mitjans
propietaris). Qui sigui capaç de forjar les aliances adients serà qui liderarà en
el futur proper el fet nacional català.
L'actual lideratge de CiU i de Mas està en el fil de la
navalla.
El lideratge de la consciència sobiranista i per la independència
pot canviar de mans per la via dels fets tossuts. Aquest poble ja no vol seguir
com fa dues vegades quaranta anys.
El 6 d'octubre va ser el vuitantè aniversari de la segona
proclamació de l'estat i la República Catalana dins la II República Espanyola.
És el SíSí compromès i mobilitzat, ANC, ERC, Esquerres pelSíSí, CUP, junt amb EUiA i ICV, qui pot liderar un tomb polític
Els dubtes només es poden resoldre en l'acció pràctica, val
a dir el compromís amb la classe treballadora com a component indissociable i troncal
del poble català.
Fem sobirania i nou país amb eleccions constituents i una política
econòmica útil per la majoria ciutadana. La constitució d'una República
catalana necessita avançar en la legalitat política i jurídica cap a una
Generalitat lliure i social que concreti la ruptura democràtica amb el Regne d'Espanya.
L'encletxa del 9 N permet introduir la sobirania
constituent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario