L’estat, el govern i el TC no varen poder fer complir la
prohibició al vot. La preocupació per la crisis de corrupció va dividir i
neutralitzar la mobilització d'un front nacional-espanyolista estatal. Catalunya
va desacatar i desobeir a l’estat. Unes eleccions constituents son obligades
per a continuar.
Emergeix un imaginari profund en un poble que assenyala,
fent passes fermes i festives, cap a la sobirania i la llibertat, el nou estat
i la independència.
El lema independència és el símbol per un nou escenari
polític i la constitució d’un nou país. En canvi segments socials populars i sindicals
temen, i rebutgen, la idea de la independència a l'associar-la amb el lideratge
i les polítiques econòmiques i social de la dreta catalana retalladora, de CiU
i el president Mas.
Precisament la unitat catalana necessària per a un projecte
constituent és el que planteja que, per ser suficient ampli i potent, necessita
la incorporació a fons de les necessitats socials de la immensa majoria
ciutadana, concretada en la població treballadora, així com la més modesta i
empobrida.
Difícilment pot haver-hi nou país, val a dir República
catalana lliure i social, amb el lideratge de la dreta retalladora catalana,
simbolitzada en el president Artur Mas i per la corrupció aflorada en CiU.
L’hegemonia política, i la constitució cívica i jurídica d’un
nou estat republicà, necessita un canvi, des la dreta actual cap a l’esquerra. La
contradicció rau en que els poders econòmics juguen a favor de la dreta
catalana, del president i del pacte amb l'estat. Aquests poders econòmics de la
dreta dominant a Catalunya són al mateix temps sotmesos als interessos dels
poders de l’estat del Regne d’Espanya.
Som davant els primers passos pràctics de la gestació d’una
ruptura política democràtica de contingut revolucionari.
L’obediència a la sobirania del poble català comporta el
desenvolupament de legalitat política i jurídica i mitjans econòmics diferents
de la legalitat estatal.
La constitució d’una Generalitat republicana, independitzada
de l’estat de les Autonomies del Regne, és el repte polític emprés. Ha de ser
un procés ciutadà i social i no de les elits.
Les especulacions sobre que la consulta inicial 9 N ja no
era un referèndum vinculant, o que el procés participatiu del 9 N d’aquest
diumenge passat no era la consulta, són un exercici intel·lectual insensible al
sentiment humà i polític d’un poble que es mobilitza amb emoció, amb la
consciència de que fa una votació contravenint les prohibicions i la legalitat
espanyola.
Les divagacions sobre que va anar poca gent a votar (2.250.000
persones), o que s’ha mostrat el sostre mobilitzant de la proposta SíSí i
independentista, doncs foren molts més milions (4M) que no varen participar,
són massa unilaterals per a copsar l’abast del procés que està endegant aquest
poble. El 9 N 2014 varen anar a votar x SíSí el 24 % de la població; a les
eleccions generals de 2011 els vots al PP varen ser del 23 % (majoria absoluta
i govern).
A l’horitzó actual per a poder decidir, la idea de fer un
referèndum vinculant ha de comptar amb l'anhel del poble català. Oposar una
proposta de referèndum al clam d'eleccions anticipades (siguin plebiscitàries o
constituents o d'altre tipus) és mostrar la gran dificultat per canviar el pas
en el sentit del fenomen ciutadà sobiranista del 9 N.
Les negociacions amb l’estat són una via morta. Les
expectatives en canvis futurs al govern de l’estat, amb promeses etèries de
reformes constitucionals, és un miratge i cants de sirena.
Ara es temps d’eleccions “abans de tres mesos”, "per un
Parlament constituït abans de la Primavera” com va assenyalar Carme Forcadell
presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Ens cal una àmplia aliança de les esquerres, entre qui
defensen la República Catalana, el nou estat dins Europa i la independència, és
a dir entre federalistes, sobiranistes i independentistes, per enfocar unes
eleccions com un procés constituent.
El tabú sobre una declaració d’independència també ha d’anar
cap a la foguera. En algun moment els i les representants electoral del poble sobirà
haurà de proclamar el desplegament de la nova legalitat i referendar-la. No
serà pas amb el vist-i-plau de l’estat espanyol.
La ruptura democràtica rau en la sobirania mobilitzada de la
ciutadania de Catalunya. És el camí per la República catalana.
Del Butlletí d'EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario