25/10/12

Radicalitat democràtica

Es succeeixen els manifestos. La pressió social i la convocatòria electoral del 25 N estan provocant una sana eclosió de propostes i projectes. Tot i que encara estan en una fase d'exposició de plantejaments, la diversitat i pluralitat que representen mostren una recerca objectiva de nous alineaments, confluències i aliances.

En el manifest que adjunto, després de signar-lo, s'hi troba una preocupació pel post 25 N, alhora potser fins i tot un planejar per sobre de les eleccions del 25 N, titllat de "vertigen electoral".
Cercle al Parlament espanyol.
Ara bé, és palès que el fons rau en les tendències bàsiques i en la necessitat d'una profunda renovació social i democràtica del conjunt del cos social i ciutadà. L'esment en el manifest de "les retallades", "desnonaments", "dret a decidir", "crear espais de trobada", ofereix uns elements claus, concentrats en la concepció "aquest escenari travessa les dues grans qüestions que han marcat històricament l’agenda política del país: la social i la nacional". Per finalitzar amb una crida a disposar de "democràcia real" amb una "força plural" que "ha de ser capaç de convocar tot el teixit social compromès del país i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat".
Les iniciatives i orientació de la 6a Assemblea d'EUiA de juny, amb les idees força de lluita social i nacional, de nou espai català, d'esquerres i plural tipus syriza catalana, amb una aliança entre federalistes i independentistes, amb el compromís amb la mobilització sindicalista, la del 15 M, i la del 11S pel dret a decidir -sobre la Independència i el nou estat d'Europa- son en plena complicitat amb els postulats democràtics i socials del manifest.
La convocatòria d’eleccions anticipades per part de CiU ha obligat les esquerres i els moviments socials a adoptar diferents posicionaments de conjuntura. Davant l’hegemonia de la dreta, molts han defensat la necessitat de batallar perquè la pressió del carrer es faci sentir també en les institucions. El vertigen electoral, en tot cas, no hauria d’amagar els reptes democràtics de fons plantejats pel 15-M, les lluites contra les retallades i els desnonaments o les mobilitzacions a favor del dret a decidir. Si del que es tracta és de canviar radicalment les formes de fer política i de governar l’economia, el que necessitem va més enllà del 25-N. I, per assolir-ho, la gent d’esquerres i dels moviments socials hem de ser capaços de crear espais de trobada que ens permetin avançar i construir junts i millor.
La gran estafa que hi ha darrera la fallida del sistema financer està violentant els drets socials i la idea mateixa de democràcia fins a límits que els fan irreconeixibles. La crisi econòmica ha esdevingut una crisi social, política i cultural. Davant d’ella, només les veus de protesta teixides als carrers i a les xarxes socials d’aquí i d’arreu ens han permès mantenir un horitzó d’esperança. Si alguna cosa hem après d’aquesta experiència és que la superació de l’actual situació no pot passar pels eixos tradicionals de la política.
A casa nostra, aquest escenari travessa les dues grans qüestions que han marcat històricament l’agenda política del país: la social i la nacional. Les mobilitzacions recents han fet palesa la injustícia de la gestió neoliberal de la crisi i han servit, alhora, per constatar l’existència d’un clam majoritari a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Sabem, però, que per revertir l’actual situació no n’hi ha prou d’aconseguir resultats electorals més a l’esquerra o més compromesos amb el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. El que necessitem es redefinir de manera profunda un marc econòmic, social i cultural que no ha sabut respondre als principals desafiaments del nostre temps. El que està en crisi és el sistema, i el que cal és l’articulació de propostes amb l’ambició de superar-lo en el seu conjunt.
En una cruïlla històrica com l’actual, la defensa de les pròpies sigles no pot ser un obstacle per impulsar un espai més ampli i plural. El que necessitem és generositat, tant en el camp de les esquerres com dels moviments socials. Sabem quin és el principi que ens hauria de guiar: es diu democràcia. Real, plena o sobirana, l’adjectiu tan sols ens indica que és en la seva absència on rau el problema.
Si alguna cosa hem après del 15-M, de les lluites que l’han nodrit i de l’escenari que va esclatar després de la manifestació del 11-S, és que no tindrem democràcia real sense una força plural capaç de donar-hi sentit. Aquesta força no ha de buscar en si mateixa les respostes. Més aviat, ha de ser capaç de convocar tot el teixit social compromès del país i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat. Més enllà del 25-N, cal obrir un espai que ens permeti teixir noves respostes, entre tots i totes, i començar de nou.
Per adherir-te al manifest clica aquí Per veure les adhesions clica aquí

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada