Aquest pacte fiscal no és el nostre

La 6a Assemblea d’EUiA va acordar defensar un Pacte Fiscal solidari a Catalunya, amb un Concert Social i pel dret a decidir. El temor a quedar arraconats com anticatalans, com espanyolistes insensibles a la problemàtica de Catalunya, junt amb els paranys parlamentaris de CiU, ha resultat que la coalició ICV-EUiA ha votat amb CiU sense aconseguir desmarcar-se ni assenyalar una via de construcció d’alternativa d’esquerres. Mentre CiU sigui la qui decideixi el que és català o anti-català les esquerres sembla que ens bevem l’enteniment. Molt ha de canviar per avançar segons el clam de la 6a Assemblea d’EUiA vers una syriza catalana. El pla social, sindical, polític i cívic de la unitat sindical amb entesa social, serà el factor decisiu per a possibilitar els canvis a construir alternativa d’esquerres.

Adjunto la posició de L’Aurora sobre el Pacte Fiscal A Catalunya.

Aquest pacte fiscal no és el nostre. El Parlament de Catalunya ha decidit per majoria negociar un nou pacte fiscal amb el govern de l’Estat. Un dels principals problemes de Catalunya és el del seu finançament. Des de fa massa temps existeix una desigualtat entre els diners que Catalunya aporta a les arques de l’Estat i el que rep. A més, normalment el govern central no acostuma a complir els seus compromisos i no paga o endarrereix el pagament d’allò que estava acordat.

Es tracta d’un problema històric que els diversos acords entre la Generalitat i el govern central mai no han arribat a resoldre i que la burgesia catalana, mitjançant CiU, ha fet servir sempre com a moneda de canvi en les seves negociacions polítiques, ja sigui amb el PP o amb el PSOE, per aconseguir mantenir la seva hegemonia política a Catalunya.

Per resoldre’l es necessitaria una nova relació política entre Catalunya i l’Estat. Es necessitaria que Catalunya exercís el dret d’autodeterminació i que el poble català decidís lliurement sobre la seva independència o la forma en què vol relacionar-se amb la resta de pobles de l’Estat i d’Europa. Aquest exercici de democràcia política permetria encarar els problemes del finançament sense la supervisió o la imposició del govern central.

Catalunya té un dèficit fiscal, però la proposta de pacte fiscal presentada per CiU és una maniobra destinada a tapar la veritable situació de Catalunya i especialment les polítiques del govern Mas. Un govern que des del primer dia s’ha dedicat a retallar drets bàsics de la població en salut i ensenyament, en serveis socials, a retallar els salaris dels funcionaris, a privatitzar... que amb les seves polítiques d’austeritat està duent el país a una recessió profunda, que ni tan sols serveis per recaptar més i rebaixar el deute... no pot tenir la confiança de la població per gestionar les finances públiques en benefici de la majoria.

Amb l’excusa de la crisi i el dèficit fiscal (real) està empobrint el país i fent retrocedir els drets durament conquerits. Cal reclamar al govern central el que Catalunya necessita, però també cal generar una política perquè a Catalunya els més rics paguin més i hi hagi una reforma fiscal progressista. Això no li interessa a Mas ni a CiU perquè no governen per al poble de Catalunya, sinó per als més rics de Catalunya.

A més, en aquests temps de crisi, en què la mateixa Generalitat ha de ser rescatada econòmicament, un nou pacte fiscal ha d’estar lligat necessàriament a les inversions socials necessàries per millorar la situació de la població treballadora. L’esquerra no pot ni avalar ni donar un xec en blanc a CiU, perquè això significaria anar-li al darrere i a remolc.

Per això no podem compartir el vot favorable dels diputats i diputades d’ICV-EUiA en la votació del Parlament. Joan Herrera va exigir en el seu discurs que el pacte fiscal estigués lligat a un pacte en els temes socials, però no va obtenir cap resposta positiva per part d’Artur Mas. L’esmena va ser rebutjada i, tanmateix, va votar a favor de la proposta de CiU. És inacceptable! Ho és també que els diputats i diputades d’EUiA votessin en el mateix sentit. La posició d’EUiA fixada en la seva recent 6a Assemblea va ser molt clara: sense acord social el pacte fiscal no és acceptable. Els òrgans polítics d’EUiA s’havien pronunciat en el mateix sentit i, tanmateix, en el Parlament es va votar en un sentit diferent. Volem explicacions!

La proposta d’un pacte fiscal sense el component social no és el nostre, no pot ser acceptable per a l’esquerra. Volem un pacte fiscal per acabar amb les retallades, perquè els rics paguin més, per satisfer les necessitats de la població treballadora. 27 de juliol de 2012