Presències a cases abandonades

Tothom, amic i amigues, esteu convidats/es a la inauguració de l'exposició de fotografia "Perdudes" de la Laia.

Dissabte! 26 febrer, a 18,30 h.

c. dels Àngels, 20, a AIR (a prop CCC). BCN.

1. Inauguració expo Laia Matas + música sorpresa! · 18:30 h a 19:30 h.

2. Concert FLUTONE (goatrancemusic) · 20h a 21 h.

3. Concert Jazz Lilianne Koedood + JAM · 21 h en endavant...

Les fotografies estaran exposades durant to el mes de març.

Aquí teniu el link http://airt.snappages.com/este-mes.htm per mirar horari i les activitats que hi fan.

"perdudes”

per Laia Matas i Vilà

Ara veureu a diferents presències a cases abandonades. Cadascuna amb la seva trajectòria, marca el seu camí particular, sent totes elles el reflexa de la pèrdua de l’esser humà com a individu.

La dualitat de l’essència humana, la confusió que pot produir el no saber on s’és i cap a on es vol anar, dona una visió que pot ser borrosa si un mateix no enfoca la seva voluntat en una direcció.

Així mateix s’insinuen sers que hi són i no hi són, presències que no deixen clares les persones, ni dibuixen el perfil de les personalitats les quals reflexen. Aquestes es manifesten de diferents maneres, seguint un cicle natural pel qual els dubtes, neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

S’encaren amb elles mateixes, s’enfronten amb la vida i la mort, busquen sentit en el que els envolta, fugen de la seva irrealitat, s’amaguen del seu entorn, es troben presoneres d’elles mateixes.

La nuesa de les presències, té un caire d’indefensió, ja que els hi manca la protecció davant els possibles elements hostils de l’entorn feréstec. La creació de la seva irrealitat, es veu reflectit en l’ambient destruït de les cases abandonades.

També s’interpreta una certa renaixença, un tornar a començar del punt indefinit en el que es troben perdudes. Amb el naixement, neix també l’innocència perduda i recuperada en la senzillesa del cos. Amb la nuesa volen oblidar el que els pertorba i torba, volen alinear-se del que els envolta.

La voluntat de fugir, de marxar de tot allò que coneixen, fa que es sentin bloquejades, sense possibilitats. La impotència els fa desitjar la mort, sense mai aconseguir-la. Se senten presoneres en elles mateixes, en el seu cos i en la seva irrealitat, que han creat per a elles i que es reflexa en les imatges de les cases abandonades.

Les presències transmeten les seves personalitats, sent aquestes difoses i poc definides, a vegades insinuants i misterioses. L’entorn acompanya aquest ànim donant aquest aire difós, vague i perdut.

www.flickr.com/Lak8 · lak8@live.com