Del PORE

La recerca de Miquel López Crespí amplia la Memòria històrica de ses illes fins a la transició monàrquica del franquisme, quan el PSOE i el PCE es van plegar als designis de la gran burgesia espanyola per ofegar el moviment popular i les possibilitats revolucionàries. Un dels resultat en va ser l'actual Constitució espanyola, amb un estat monàrquic de sobirania compartida entre la ciutadania i el monarca (encara que no som súbdits com passa al Marroc), una estructuració centralista que nega el dret a l'autodeterminació i sotmet els pobles i nacions (nacionalitats), una democràcia poc democràtica i ben asimètrica per les forces conservadores de la dreta burgesa.

El PORE va combatre per transformar la caiguda de la dictadura amb la revolució proletària, no va poder ser; ens honra el nostre intent d'assalt al cel, i alhora la lluita per difondre aquestes experiències, amb els encerts i la crítica dels errors; d'aquest balanç, treball i lluita, es va esdevenir en el POR actual, junt amb altres tendències revolucionàries. Més lluny trobem les experiències del POUM a la revolució i durant la Guerra Civil, amb una concepció del socialisme i del comunisme molt diferent i oposada del terror estalinià instaurat a la URSS. El socialisme serà revolucionari i amb la llibertat per la gent treballadora i els pobles, amb una societat on la col·lectivitat superi el benefici privat, les desigualtats, l'explotació, el consumisme i la destrucció de la natura, o no serà.

"Mallorca 1976: els darrers presos polítics de la dictadura". Pel desembre de 1976 a la presó de Ciutat hi havia nombrosos presos polítics. Del PORE, una organització marxista de tendència trotsquista que dirigia Ramon Molina (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), hi eren el mateix Ramon Molina, na M. Dolors Montero i en Xavier Serrano. (Miquel López Crespí).