Per a la gent jove el cost de la crisis és encara més roent i destructor. El cost de la crisi recau en la gent treballadora, precisament la imprescindible força perquè tot funcioni. Una bona diferència amb capital financer que és del tot prescindible –com ho són les sangoneres capitalistes-propietàries- en una economia que fora col·lectiva i igualitària entre persones que es respectessin entre elles. Entre els segments què més castiga la crisi hi ha les persones i les dones joves, amb unes taxes d’atur ben per sobre del conjunt treballador (també trobaríem molta desigualtat entre la gent immigrada).
L’Àngels Martínez Castells en fa un seguiment que exposa a Punts de vista:
“De fet, la crisi és especialment agressiva amb les persones joves, com ho demostra el fet que la taxa d’atur de menors de 25 anys són especialment escandaloses a tota la Unió Europea. A l’abril del 2009, la taxa d’atur respectivament del 18,5% a la zona euro i del 18,7% a la UE27, arribant a les seves cotes més altes a Espanya amb el 36,2%...” ... "Les dades de l’atur registrat a Espanya pel primer trimestre del 2009 reflecteixen una taxa del 16,10% en dones més grans de 25 anys i del 34,99% en dones de menys de 25 anys."
Foto del bloc Aula Media de Coral Caro Blanco.
No hay comentarios:
Publicar un comentario