Laïcitat

La laïcitat tal qual, es veu què no és pas del grat dels representants de CiU, de la burgesia i de la jerarquia catòlica.

Proposen com alternatives conceptuals i polítiques les de no-confesionalitat o aconfessionalitat. Potser perquè d’una manera o altra surti el concepte de confessió? Val a dir, què el referent semàntic sigui precisament la confessionalitat? Aleshores el PSC, i a darrera ERC, s’hi posen be per acceptar l’expressió laïcitat positiva. La diputada d’ICV va saltar sobre aquest destret , considerant-lo inacceptable, doncs també podria representar que hi hauria una laïcitat negativa.

El fons de l’assumpte és la separació de poders entre els civils i els eclesiàstics, precisament confessionals. Sobretot quan es finança amb recursos pressupostaris dels impostos públics a mans plenes a l’església catòlica. Una Entitat a la que t’hi entren sense permís, i que es nega acceptar-te la baixa dels seus fitxes. Per tant només per aquest concepte civil, una associació que entra a la categoria de secta.

Per tant es tracta d’una qüestió elemental democràtica.

La coalició ICV-EUiA ha tornat a posar el crit al cel. Seguim l’estela de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la defensa de la ILP sobre els transgènics, i ara sobre la Laïcitat. Força be. En altres dominis no es pot dir el mateix. Com amb la repressió Mossos, o ara les acceptacions de submissió respecte al Finançament.

Potser aquest govern de les esquerres està destinat a deixar palès què les polítiques de país possibles, de consens es diu per la laïcitat, només són les que accepten CiU, és a dir les pactades amb les dretes, per tant més de dretes que d’esquerres?

Posats a adjectivar, millor la laïcitat fora si més no... democràtica!

Del butlletí electrònic d’EUiA.