2/1/15

2015, reptes de ruptura i sobirania


L'any s'enceta amb una pressió en alça de reptes de canvis, transformació i ruptura.
D'ençà el final dels anys 70 i principis dels 80, no s'acumulaven com enguany els factors de crisi. Econòmica, social i política.
La possibilitat de ruptura política rau a Catalunya. El procés sobiranista és l'anella més feble del Regne d'Espanya. La Constitució de 1978 s'esberla per totes les costures. L'anhel popular i la consciència ciutadana mobilitzada, encarnada en l'ANC, tendeix cap a la ruptura política democràtica i vers l'esquerra social.
L'esperit derrotista s'emmiralla en els perills, les dificultats, el temor del trasbals rupturista, la impossibilitat de trencar amb la legalitat constitucional monàrquica espanyola, així com les incerteses en la construcció de nova legalitat política i jurídica sobirana catalana. Proclamen que Catalunya no pot aspirar a la seva llibertat "tota sola" doncs no és prou forta per deslliurar-se del Regne, ha d'esperar canvis al govern de l'estat; el poble català ha de negociar amb els caps i forces estatals que cedeixin, o "no hi ha res a fer".
Els escenaris de bloqueig i de frustració de la ruptura catalana són certs i cal tenir-los ben en compte. Tanmateix no poden determinar l'estratègia política, doncs acceptar-los seria començar a negar els reptes transformadors; val a dir, començar a perdre.
El corrent de fons que empeny vers la sobirania, cap a la independència, és la clau per obrir el cadenat. Si es frustra i derrota, si queda tancat a mans de l'estat, qui en pugui treure profit no serà pas les forces catalanes, sinó les estatals reaccionaries i emparades en el marc constitucional, de la única sobirania del Regne.
Podemos/Podem és un nou element que contribuirà a trastocar-ho tot. Al nostre país s'està expandint acceleradament a cavall de les pertinences múltiples catalana, espanyola i mixtes. La pressió per la llibertat nacional també operarà canvis notables al nou benvingut.
Vinyetes elchicotriste.
El factor 9 N paralitza el govern del president Mas. Junt amb el factor corrupció i clan Pujol porta a la davallada de CiU. La Caixa, Banc de Sabadell, la gran patronal i el Cercle d'economia no veuen en bons ulls, ni els hi agrada gens els tripijocs d'Artur Mas per mantenir-se arrapat encapçalant la senyera.
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, posa floretes a Mas, però per manar-li que les eleccions les ha de convocar, ja! Això enutja els poders fàctics, i treu de polleguera al president. Mas ha anunciat estar disposat a prendre decisions difícils, però no ho fa.
Oriol Junqueras es troba amb pompa amb Mas, anuncia que vol acord i què és possible, alhora que rebutja la llista única-unitària del president, mentre es nega a aprovar els Pressupostos... abans de les eleccions autonòmiques. El nus encercla i en fa fum d'encenalls de l'estratègia de blanquejar a CiU a costa de contaminar ERC. Per postres ERC persisteix i exigeix eleccions en quinze dies.
ERC, ICV, EUiA i CUP fan cor pel clam d'una Catalunya neta... de corrupció.
En la vessant municipalista una Ada Colau pletòrica, confiada a la petja de barri rere barri, sega l'herba sota els peus de Trias, tot assenyalant pel 2015: "Comencem la rebel·lió democràtica. Guanyem Barcelona".
El factor social va com l'altra cara de la moneda de la ruptura democràtica sobiranista. Son vessants de la mateixa muntanya popular. La força necessària per una ruptura democràtica rau en la consciència, aspiracions i organització del poble català. El factor social és el vincle indestriable amb tots els pobles i segments treballadores a l'Estat.
Una ruptura democràtica sobirana necessita confiança en un canvi de l'hegemonia política amb una aliança entre les esquerres sobiranistes i proconsulta. El suport, o la neutralitat, de la població i de les esquerres espanyoles esdevenen de vital importància per a impedir que l'estat imposi la reacció centralista constitucional.
2015, any de fer camí per una Generalitat lliure, sobirana, social i neta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada