Nova majoria més a l'esquerra

Mobilització, acció i proposta és la tasca que es planteja EUiA en el Consell Nacional del cap de setmana.

La sortida a la crisis no pot ser liderada i favorable a la dreta que l'ha provocat, com està passant fins ara. Situació agreujada amb les propostes del govern PSOE de Zapatero, sobre el sistema públic de Pensions, la jubilació, la reforma laboral, la gran retallada a les inversions públiques.

Ens cal repartir les hores de treball (35 H!), una Fiscalitat que gravi sobre els Bancs, grans empreses i fortunes. Estendre els drets i serveis públics en comptes de les privatitzacions i els ajuts al capital.

El repte per EUiA és contribuir a la mobilització amb la unitat sindical, per obligar a canviar les polítiques governamentals.

Treballar a fons a les fàbriques, als barris, a les escoles i universitats, per arrelar propostes d'esquerres o forjar moviment treballador. Implicació en les cimeres alternatives de denúncia de la UE, aprofitant la presidència semestral de Zapatero.

L'experiència ens mostra que si el govern Zapatero es separa de la seva base social, si el govern tripartit de Montilla desencisa a la gent, una alternativa de govern espanyol de nou amb el PP, o català amb CiU, serà de ben segur molt pitjor.

Vol dir això que ens hem de quedar paralitzats com hostatges d'aquests governs actuals? Hem de dir que ho fan tot bé? Hem de frenar moviment per temor a que remoure el carrer els faci caure? No hem de denunciar les polítiques econòmiques, institucionals estatals o d'immigració que apliquen que no són d'esquerres? No és necessari deixar el miratge i copsar que també les polítiques dels governs són les que enutgen i aparten a la gent?

De cap de les maneres. Hem d'assenyalar les diferències entre uns governs PP o CiU i uns de les esquerres temorenques poc d'esquerres. El que es faci bé, doncs molt bé. Com esquerres hem de ser estrictes i coherents en el què és cabdal. Les polítiques econòmiques fonamentals actuals segueixen els interessos de les dretes, i les imposicions de la conservadora Unió Europea. Són mal que mata. No són pas d'esquerres!

Al cor dels conflictes

La mobilització general i unitària ens ha de comportar un canvi profund cap a l'esquerra en la consciència política treballadora i popular.

Per EUiA es tracta d'aconseguir una nova majoria de les esquerres més a l'esquerra. És enguany creïble aquesta proposta? EUiA, des del Consell Nacional, defensa de nou un govern tripartit. Un govern que barri el pas a CiU. Un govern que el seu centre de gravetat, és a dir les seves polítiques troncals, gravitin vers la seva esquerra. És prou alliçonador del què no ens satisfà l'actual govern.

Estem tothom ben d'acord amb una nova majoria parlamentària més a l'esquerra. EUiA i la Coalició ICV-EUiA ha de créixer. I aconseguir acords amb molts dels moviments populars de la ciutadania, amb la gent promotora d'altres candidatures com l'esquerra anticapitalista, o la internacionalista. Per un tomb a l'esquerra es necessita de totes les tendències i candidatures, per tant també de les que representen a la gent treballadora votant socialista.

En la reflexió sobre el balanç del govern tripartit (el de'n Pascual Maragall, i de'n José Montilla), el coordinador d'EUiA Rubí, Martín Pretel, senyalà que "se nos ha visto demasiado pegados al gobierno" ... "una parte de gente joven y trabajadora nos ve bastante como cómplices", "tenemos que diferenciarnos con mucha claridad en los hechos".

El coordinador y diputat Jordi Miralles, també va esmentar que "sinó anem més enllà és perquè no hem pogut o no n'hem sabut prou".

El senador Joan Josep Nuet, recent escollit líder del PCC, va posar èmfasis en "fem les coses diferents. Ara. Abans mateix que les campanyes electorals" "Hem d'estar al cor dels conflictes, amb la mobilització i la proposta".

Per una part de gent d'EUiA entre les que n'hi compte, és palesa que les polítiques tripartites, essent determinades pel PSC, no estan beneficiant a la classe treballadora.

Una nova majoria més a l'esquerra ha d'obligar a unes polítiques molt diferents de les pactistes i dels acords nacionals amb la dreta. Perquè pugui créixer aquesta esquerra més a l'esquerra, per obtenir credibilitat, serà més clar per a tothom que la pressió, la mobilització i la proposta, es faci des dels sindicats, des del carrer, també des del Parlament; sense el compromís que representa formar part d'un govern amb polítiques poc d'esquerres.