La llei electoral ha begut oli

Dos tripartits de les esquerres -Pascual Maragall, José Montilla- s'han encallat a l'hora de legislar una llei electoral per a Catalunya. Amb despit, el president de la Comissió d'Experts, conclou l'epitafi per la llei amb "Si no poden governar-se ells mateixos, per què demanen més poders d'autogovern?"

Més enllà del pataleig i enuig de Josep M. Colomer, ens trobem amb la punyent realitat de què aquests governs de les esquerres es veuen obligats a acceptar les imposicions i els interessos de les dretes, en els aspectes fonamentals de les polítiques i lleis.

És aquesta força real i concreta de la dreta, sigui CiU o el PP, el patró de l'empresa, el capital del Banc i de la multinacional, l'especulador, el que la gent percep com un impossible.

Aleshores s'esdevé la malèvola reflexió del "perquè ens serveixen"? El següent pas és la confusió i desmoralització que incrementa l'abstencionisme social i electoral.

Segons l'expert, l'escull ha estat en la negativa dels partits a revisar el concepte de llistes tancades i bloquejades.

Quin problema representa per les esquerres que les llistes fossin obertes? Què potser aleshores un o una candidata amb més poder econòmic o mediàtic passés per davant de la decisió col·lectiva partidària? Però, qui ha d'escollir a la gent? Els partits han de posar els mitjans, els programes, les propostes, la mobilització, la coherència i la credibilitat en la defensa dels interessos dels segments socials que diuen representar. L'elecció és per part de la ciutadania, i tal com funciona la democràcia burgesa, és una elecció individual, molt mediatitzada pels mitjans, pels poders fàctics del sistema social i econòmic, i per mil subterfugis d'enginyeria electoral que beneficien la dualitat i els partits més grans, i dificulten quan no impedeixen l'aparició de noves alternatives polítiques, en principi minoritàries.

Les esquerres tampoc volien llistes obertes o semi obertes. Hi ha un gran temor a aire fresc social i electoral. Els processos participatius, i les aproximacions de fórmules d'eleccions resten hostatges de les concepcions de la dreta. Només cal veure la imatge de les campanyes electorals, amb la típica cara amb somriure dentífric. I morterades de diners darrera. Tothom pregona que ha fet el paradís i el socialisme, i ningú sap perquè la gent es queixa i s'aparta de les eleccions. Pocs són capaços de fer una reflexió crítica del Poder i les seves polítiques, menys es posen a mobilitzar de debò la base social per aconseguir les coses.

I tal como segueix la llei és clarament favorable a CiU, a la dreta catalana, i al PP. Potser l'Expert s'ha descuidat una línia amb aquest detall.

Carta de Josep Maria Colomer.

"La ponència parlamentària per a la Llei electoral de Catalunya s'ha dissolt sense resultats. No és cert que, com han declarat, el problema principal hagi estat el repartiment dels escons en el territori. Des del primer moment, quan vàrem començar a treballar la Comissió d'Experts, fa quasi tres anys, fins ara, el principal obstacle ha estat la substitució de les llistes tancades i bloquejades per alguna forma de vot que permetés que els electors triessin no només un partit sinó també alguns candidats individuals.

Els partits polítics estan tancats en ells mateixos i als que controlen l'organització els fa pànic que els ciutadans puguin intervenir en la selecció dels seus representants. S'ha perdut una oportunitat no només de millorar la qualitat democràtica del sistema polític de Catalunya. També s'ha demostrat que el Parlament és incapaç d'autogovernar-se, és a dir, de fer la llei que reguli la seva pròpia elecció. Si no poden governar-se ells mateixos, per què demanen més poders d'autogovern?

Atentament,

Josep Maria Colomer, President de la Comissió d'Experts per a la Llei electoral de Catalunya, nomenada pel Govern de la Generalitat el febrer de 2007."