Llibertat, Amnistia i Autodeterminació

Dos alcaldes de la CUP (Girona i Berga) fan una reflexió¹ pública sobre “L’esquerra i el país, una cruïlla decisiva”, on valoren que “l’estratègia dels últims set anys no ha aconseguit els objectius plantejats”, mentre situen l’efectivitat de la independència i la sobirania, sobretot en la clau municipalista, en funció del factor social. Ho fan davant una Diada de l’11 de setembre amb el lema “Tornem als carrers”, “Justícia · País · Futur”, “Independència”, tanmateix sense unitat independentista, val a dir, amb una divisió i confrontació de crisi entre partits, base social i estratègies a l’aigüera. En treu profit el nou president Salvador Illa, que configura un govern de la Generalitat “d’un PSC a la dreta i menys catalanista”, com el titllen els dos alcaldes. Sobre l’experiència de lluita per la llibertat amb les armes i el factor social, en una guerra que posa a la picota la globalització imperialista de les multinacionals i del capital financer, promovem la gira sindical dels sindicats ucraïnesos FPU i KVPU la propera setmana, a la que us proposem solidaritzar-vos i participar-hi.

Lluc Salellas i Ivan Sànchez són els dos alcaldes de Girona (Guanyem) i Berga que reflexionen en veu alta. Tracten “d’un canvi de paradigma similar al del conjunt d’Europa: una “onada reaccionària” reforça les opcions de la dreta i l’extrema dreta també al nostre país. Un context que, sens dubte, dificulta les opcions d’una ruptura amb l’Estat a curt termini ja sigui en l’eix social o en l’eix nacional”. Senyalen la necessitat “d’ una proposta política transformadora, independentista i que pogués recuperar la il·lusió i la capacitat d’incidència dins les institucions”. Plantegen cinc elements: “municipalisme i construcció nacional; la defensa de la independència del país; l’obertura del projecte i caminar cap un front ampli; un horitzó entenedor i clar”, on “puguem decidir el nostre futur”; és a dir, “Una independència que perquè sigui efectiva passa també per redistribuir poder, riquesa i treball”, “garantir habitatge, treball digne, drets i llibertats, seguretat, i defensar un territori en clau ecològica però també d’equilibri entre grans àrees urbanes i les rurals”. Animen al “Procés de Garbí” de refundació de la CUP en clau autocrítica vers el “retrocés sever” patit a les eleccions estatals i autonòmiques.

Els signants conclouen que “cal mirar lluny i atrevir-nos a somniar en gran”. L’Aurora comparteix l’estratègia de “Peus avui i mirada al demà”, ara bé, considerem necessari ampliar el camp del context i l’horitzó de les perspectives.

En tant que tendència ideològica i política revolucionària de fonaments de classe treballadora, L’Aurora hem proposat diàleg, relació i col·laboració a la direcció de la CUP. Apuntem a Salellas i Sànchez que el context, convé, imprescindible, que inclogui en el paradigma o la cruïlla la realitat estatal, tant institucional monàrquica i del règim amb plom neofranquista, com el de les forces polítiques d’esquerres, la social i treballadora; aquesta amb una realitat punyent de necessitats vives arreu de l’Estat. La proposta

d’adaptació entorn el Pacte de San Sebastià, per part de Rafa Díez i Antxon de Sortu, podria acostant-se a generar una gran entesa republicana. I quan es fa referència a unitat popular o front ampli seria profitós aprendre de l’experiència de l’Assemblea de Catalunya (1971-1977), de forma crítica i constructiva, per compartir projectes i lluita amb els sindicats de les classes treballadores.

Entorn a la refundació de la CUP guanyaria expectatives i possibilitats si s’adrecés al conjunt de forces d’esquerres sobiranistes republicanes, si més no a les revolucionàries, per aconseguir permeabilitzar i superar a la pròpia CUP. 

Solidaritat amb la lluita d’Ucraïna per la seva llibertat i existència. Dilluns 9, Conferència de la gira sindicalista dels Sindicats d’Ucraïna. A les 17 h, Rambles, (seu UGT), exposaran la visió, lluita i experiències sindicals en la guerra de defensa de la invasió de Rússia: Grygorii Osovyi, Secretari General de la FPU, Mykhailo Volynets, Secretari General de la KVPU, Vasyl Andreyev, Secretari d’Internacional de la FPU i Olesia Briazgunova, Secretària d’Internacional de la KVPU (també per streaming²).

Centenari Lenin. Entorn la guerra... “Sobre la caricatura del marxisme i l’Economicisme imperialista’” (1916): “El filisteu no compren que la guerra és la “continuació de la política (per altres mitjans” i per això es limita a dir que “l’enemic ataca”... sense analitzar perquè es fa la guerra, quines classes la fan, quin fi polític persegueix”. “arribar a negar una guerra feta veritablement en nom de l'alliberament de les nacions significa presentar la pitjor caricatura del marxisme”. “una afirmació evidentment errònia (del grup alemany La internacional) ‘A l’Era d’aquest desenfrenat imperialisme no pot haver-hi ja cap guerra nacional’”, abans Lenin havia plantejat... “pel fet de que el capitalisme avançat europeu (i nord-americà) hagin entrat a la nova època de l’imperialisme (es desprèn) que avui siguin possible únicament guerres imperialistes? Afirmar això seria absurd”. A “El programa militar de la revolució proletària” (1916): “els socialistes mai han sigut ni podran ser enemics de les guerres revolucionàries”... “Una classe oprimida que no aspirés a prendre l’ús de les armes, a tenir armes, només mereixeria que se la tractés com els esclaus”... “la classe opressora està armada... l’armament de la burgesia contra el proletariat és un dels fenòmens més considerables, fonamentals i importants de l’actual societat capitalista”. Tom 30, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 5 de setembre de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo30.pdf

¹ https://naciodigital.cat/opinio/esquerra-pais-cruilla-decisiva_1976639_102.html

² https://www.youtube.com/live/dvg94OCDYeE?si=rfTAIIKUK--Omu8l.

https://amnistia.omnium.cat/