Una proposició des de Sortu

S’ha fet una proposta des de Sortu que convé respondre. Rafa Diez Usabiaga y Eugenio Etxebeste Arizkuren (Antxon) aprofiten l’aniversari del ‘Pacte de San Sebastià’ (17 d’agost de 1930) per interpel·lar, a les forces polítiques d’esquerres espanyoles i les esquerres sobiranistes independentistes, sobre afrontar “les bases d’un nou model d’Estat i assumir l’esperit d’aquell Pacte de San Sebastià en aquest moment històric”, doncs “la política espanyola es troba en una gran cruïlla”, degut el context d’ ‘Estat fallit’ pel model d’Estat i territorial. Els dirigents de Sortu ho situen com una oportunitat d’optar per alternatives republicanes. És una proposició que pot contribuir a endreçar un panorama, hostatge d’apedaçar el règim des del mal menor, que aboca a una involució dretana i ultradretana emparada en l’Estat. Cal respondre el temptejar i encetar estratègia republicana. Un treball vital que, per fructificar, convé inclogui la lliure unió i la lliure separació, val a dir, el dret a l’autodeterminació dels pobles.

La proposició, en forma d’article a Naiz, te una clau conceptual ben basca. Empra un llenguatge prudent, evita un esment precís del dret d’autodeterminació i de la república basca, ans deixa clar que es tracta de superar el marc neofranquista i monàrquic per fer camí republicà, democràtic i de sobirania pels pobles.

Els qui es presenten com a membres de Sortu fan unes apreciacions esbiaixades sobre la composició i fins i tot els continguts del pacte de 1930. Un pacte de les dretes i ex monàrquics a correcuita, atemorits per l’esfondrament i corrupció de la monarquia així com de l’esclat revolucionari que s’anunciava.

Fou un acord que substituí el dret d’autodeterminació pel “compromís de presentar a unes Corts Constituents l’Estatut redactat lliurement per Catalunya per a regular les seves relacions amb l’Estat espanyol, acord que s’estenia a totes aquelles regions (Bascònia, Galiza) que sentin la necessitat d’una vida autònoma”. Tot i així aquest pacte va oferir una referència d’estat major polític; tot seguit esdevingué en allau municipalista rupturista amb la monarquia d’Alfonso XIII i va permetre instituir la II República espanyola. Inclòs malgrat que l’experiència fora amarga, quan la naixent república va negar el dret a constituir la República Catalana, proclamada per Macià i suspesa via les armes de l’exèrcit.

Per Rafa Díez i Antxon es tracta de valorar com a més rellevant que el Pacte de San Sebastià hi havia “tres qüestions capitals per afrontar el canvi polític en el conjunt de l’Estat. Derrocament de la monarquia i establiment de la II República i, dins d’ella, abordar un model d’Estat amb tres nacions en tant que  subjectes polítics amb personalitat institucional pròpia, Catalunya, Bascònia i Galiza, per a decidir les seves relacions amb l’Estat espanyol”. Els dos signants tenen ben en compte les experiències de bloqueig i repressió en els cassos de l’Acord de Lizarra i Pla Ibarretxe a Euskal Herria, o el de la renovació non nata de l’Estatut de Catalunya via Tribunal Constitucional, la mobilització independentista i referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i l’aplicació del 155, que va frenar en sec el procés republicà independentista català.

Tanmateix el valor de la proposta rau en posar el dit a la xacra d’afrontar el futur a mig termini, en funció d’una estratègia republicana. Rafa Díez i Antxon fins i tot estableixen unes possibles premisses pel diàleg que poden representar retrocedir vint anys en els debats a Catalunya, doncs tracten de l’Estat, de plurinacionalitat, federalitat o confederalitat, de federalisme asimètric, de decisió democràtica on resoldre l’encaix o les relacions amb l’Estat. Ho fan per tocar de peus a terra i encetar un nou camí. Alhora també és força valuós que s’atreveixin a oferir una proposta de perspectives i aliances a nivell estatal.

En concret indiquen “busquem doncs, com en aquell temps llunyà (del Pacte San Sebastià), l’espai tàctic de trobada entre les esquerres espanyoles i les esquerres i sectors progressistes de les nacions sense Estat”.

A Catalunya les forces interpel·lades són ERC, CUP, Comuns, Junts i probable el PSC. Convé aprofitar l’envit.

L’Aurora ho considera positiu. Hi és ben disposada a contribuir-hi com a tendència ideològica política; en tant que Internacionalista revolucionaria i marxista, defensora irreductible de la lliure decisió sobirana de Catalunya, considera que tot pas vers una efectivitat republicana mereix el nostre suport i compromís.

Centenari Lenin. A “Balanç de la discussió sobre autodeterminació” (1916), sempre tenint en compte el context concret: “constituiria una traïció al socialisme renunciar a portar a la pràctica l’autodeterminació de les nacions en el socialisme”. “l’alliberament de les nacions oprimides pressuposa, en el terreny polític, una transformació doble: 1) plena igualtat de drets de les nacions (dins de l’estat); 2) llibertat de separació política”. “... els hi sembla “contradictori” que els socialdemòcrates de les nacions opressores exigeixin la “llibertat de separació” i els socialdemòcrates de les nacions oprimides la “llibertat d’unió”... no pot haver altre camí cap l’internacionalisme i la fusió de les nacions”. “Si volem ser fidels al socialisme haurem ja ara a dedicant-se a l’educació internacionalista de les masses, impossible de realitzar entre les nacions opressores sense propugnar la llibertat de separació de les nacions oprimides”. Tom 30, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 29 d’agost de 2024

De la Carta de L'Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo30.pdf

https://www.naiz.eus/eu/iritzia/articulos/pacto-de-san-sebastian

https://amnistia.omnium.cat/