Mariano Rajoy, president del govern estatal espanyol bloca la presa de possessió del govern nomenat pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. La unilateralitat estatal, basada en l’article 155, conxorxada entre el PP, Ciutadans i PSOE-PSC, lamina l’Autonomia catalana i per extensió mina els drets i llibertats a l’Estat.
Després
d’imposar les eleccions del 21-D i perdre-les, Rajoy ha vetat a tres candidats
presidencials en cinc mesos. Ara, la raó adduïda per impedir el govern és el
nomenament de dues persones empresonades preventivament i altres dues
exiliades, totes elles amb els drets civils en regla mentre no hi hagi judici i
condemna en ferm.
L’article
155 ha servit per destituir un president i un govern escollits legítima i
legalment. El mateix article s’empra per condicionar el nou president i govern.
De fet, el mateix 155, que estableix que s’aixecarà l’execució quan es formi
govern, serveix ara per perpetuar la imposició estatal; val a dir per forçar el
desgovern a Catalunya: la direcció legal és des de Madrid (com a la dictadura
franquista).
Corol·lari:
O es fa un govern digerible per M. Rajoy, A. Rivera i P. Sánchez o segueix
l’esmentat 155. Un esperpent polític i jurídic.
La
mesura estatal és una nova provocació política contra el Parlament i el poble
de Catalunya. Alhora mostra la parcialitat i manca de rigor democràtic del
règim de l’ordre constitucional de 1978. Ni diàleg ni bilateralitat. Ni
llibertats democràtiques ni sobirania. Ni Estatut ni República. Política trilera.
L’envit
és enrevessat. Som dins una espirals de contrasentits que aboquen a un retrocés
general dels drets i llibertats sinó hi ha una ruptura democràtica sobirana
republicana. Les equidistàncies són somnis de focs d’encenalls.
Des de
L’Aurora hem considerat un desencert simptomàtic l’elecció de Quim Torra com a
president, per part de la majoria independentista. Hem compartit lo desavinent
que representa el nomenament d’un govern amb una ínfima minoria de dones,
malgrat l’imponent esclat de la vaga feminista 8-M. Hem escoltat grans promeses
socials però sense cap concreció de com realitzar-les. Seguim amb la convicció
de que la crisi nacional democràtica republicana te a veure amb obrir camí
social d’hegemonia d’esquerres.
Tot
això no esvaeix que cal enfrontar-se a l’arbitrarietat unilateral estatal que
perverteix el resultat de les eleccions imposades del 21-D.
La
provocació no rau en nomenar consellers i conselleres ‘que no toquen’ segons
els senyors del bloc 155, sinó precisament en impedir la seva presa de possessió.
El
raper Valtonyc s’ha hagut d’exiliar per no ser empresonat; L’ex ministre
Zaplana és detingut junt amb altres prohoms del PP per la corrupció que assetja
a M. Rajoy; Els Pressupostos Generals de l’Estat depenen del vot del PNB;
Aquest règim no n’encerta ni una, no és sostenible.
És una necessitat de salut cívica establir les condicions per un procés
constituent de llibertats democràtics, sobirà, que permeti derogar les
imposicions, la repressió, la intervenció, empresonaments i exilis, social, municipalista,
inclusiu de la pluralitat i convivència nacional, republicà, fratern amb els
pobles i esquerres i demòcrates estatals i europeus. 24 de maig 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario