Un president en situació d’excepció

La majoria independentista ha optat per escollir president i evitar noves eleccions. Quim Torra és d’un tarannà xenòfob, essencialista, independentista i republicà, disposa de poca sensibilitat social i per les aliances. És un tret al peu de l’independentisme que dificulta les condicions per una base àmplia democràtica i republicana.

Complerts els 7 mesos d’empresonament dels Jordi’s, s’obre una etapa amb el nou president que representa un gir dretà, on la resistència contra la repressió i les perspectives republicanes s’allunyen de les reivindicacions i les necessitats socials de la majoria ciutadana.

L’hegemonia de les esquerres queda postergada, malgrat això impliqui no aconseguir una majoria social suficient que permetés enfortir les perspectives des del potencial de mobilització i decisió del referèndum de l’1 d’octubre.

7 mesos de presos polítics.

L’Estat i Catalunya estan en situació d’excepció. La Generalitat intervinguda; article 155, el govern legítim destituït, empresonat i exiliat; les Lleis socials recents anul·lades pel TC, abans ho fou la reforma de l’Estatut.

L’excepcionalitat política condiciona una presidència transitòria, feble i de perspectives convulses, tant per la confrontació estatal amb el Bloc 155 (PP, Ciutadans, PSOE-PSC) com per la pressió ciutadana mobilitzada per la república.

Rajoy (PP) y Sánchez (PSOE) fan front unionista per sostenir la intervenció de la Generalitat, mentre amenacen al president escollit en una nova aplicació de l’article 155, això quan encara no s’ha derogat l’actual. Cap intenció hi ha d’anul·lar la presó preventiva o de permetre el retorn de les persones exiliades. Al contrari, Rivera (C’s) exigeix més ma dura i mantenir l’aplicació del 155. La recepta estatal és més repressió de drets per esclafar el conflicte.

El front antirepressiu i pels drets és de moment el més ampli, doncs inclou a l’independentisme, sobiranisme, sindicats i entitats civils com ANC, Òmnium i d’altres. Alhora cal establir el diàleg i les aliances adients per fer el camí democràtic i republicà.

L’Estat va fracassar en impedir l’1 d’octubre però ha aconseguit que no s’executés ni prosseguís la proclamació de la república. El lideratge independentista va frenar en sec la concreció de la ruptura política amb el règim estatal de 1978.

Enllaçar amb l’1 d’octubre, així com el 3-O, significa assimilar que superar el règim del 78 obsolet, comporta la ruptura política constitucional, frenar la regressió democràtica a l’Estat, i resoldre el clam nacional de sobirania, república i independència de Catalunya.

Una nova estratègia d’avenç democràtic i nacional ha de ser de mobilització amplia popular, per tant promoure una aliança entre sobiranistes i independentistes, fraterna amb els pobles i les esquerres estatals. Un procés constituent republicà des de cada poble necessita incloure de manera natural els diferents sentiments de pertinença, llengües i, sobretot, les reivindicacions socials més necessitades. 17 de maig 2018

De la Carta de L’Aurora.