La mordassa en clau dictatorial és
l’alternativa del PP per Catalunya, siguin les escoles i educació, el teixit
cívic i social, la salut, el medi ambient, aigua i energia, infraestructures,
empreses i treball, mesures socials i la llengua.
El moviment republicanista és
profund, pacífic, desarmat i pacifista. La força de Catalunya rau en la
convicció sobirana i la unitat amplia de la ciutadania mobilitzada.
Rajoy trenca el pacte amb el que es
va instituir el retorn de la Generalitat republicana a l’exili. El govern del
PP dinamita les bases que van sustentar el Regne, el règim i la Constitució de
1978. Rajoy tanca el cercle del cop d’estat de Tejero de 1981 contra Catalunya
i les Autonomies.
La Comunitat educativa, MUCE, ho planteja
ben clar: ‘No ens toqueu... l’Educació’. Les Universitat s’alcen contra el 155
i per la república.
No ens toqueu... les llibertats i
drets... la Generalitat. ‘Som gent de Pau’, ‘Ni un pas enrere’, formen part de la convicció i
voluntat democràtica.
Som davant un punt sense retorn.
L’Estat no accepta ni mediació, ni diàleg, ni tampoc eleccions. Vol una
Catalunya supeditada. El govern Rajoy i el PP, amb el suport de Ciutadans i el
del PSOE (inclòs el PSC, malgrat l’alerta de discrepància de l’alcaldessa Núria
Parlon i d’altres), el 20 de setembre ja va començar l’aplicació preventiva del
155 amb el bloqueig del comptes de la Generalitat. Mesura que afecta a una bona
part del teixit cívic i associatiu civil català.
Amb aquests antecedents, afegint-hi els
Jordis, Sànchez i Cuixart, empresonats, qui pot pensar que hi hauria eleccions
amb normalitat. Qui pot afirmar racional i de bona fe que la normalitat
constitucional del Regne no és injustícia, submissió i destrucció dels drets,
llibertats i de la pròpia Generalitat?
L’aplicació de l’article 155 no és
una qüestió de legalitats ni de jurisdiccions, molt menys de democràcia. Es
tracta de la imposició pràctica estatal amb les raons de la força de la Policia
Nacional, la Guàrdia Civil i a la rereguarda les Forces Armades amb el Rei com
a cap suprem. L’explicació que el 155 és alhora una responsabilitat asimètrica
dels errors del Govern de la Generalitat és una argumentació de filisteus que
fa enrojolar la dialèctica llibertat, democràcia i poder.
On queda sinó que el règim i l’Estat
del 1978 és caduc?
El temor a les conseqüències de la
llibertat sobirana, posició que atorga a l’Estat la capacitat de decidir si
l’1-O és o no vàlid, no és equidistància. El pànic a considerar que, a
diferència de quan varen liquidar la reforma estatuària, o de quan van
assegurar que s’impediria la votació d l’1-O, ara l’Estat sí guanyaria a l’1-O,
no és una proposta per una entesa que permeti defensar drets, llibertats i
Generalitat. Aquestes pors a lliurar la lluita les hem de treballar,
reflexionar i valorar. És natural, assenyat i necessari mesurar les forces de
la rebel·lió amb les de l’Estat. Però en cap cas es pot convertir en una
política derrotista o de capitulació per defugir lliurar l’envit que aquest
poble està fent.
L’Aurora com a tendència amb arrels
que beuen del POUM, així com els i les seves activistes, ens situem
completament a favor de la rebel·lió sobiranista republicana catalana. Estem
compromeses en els episodis de la lluita, convençuts i convençudes de compartir
la construcció republicana si es guanya, o la repressió i la derrota si es
perd. Capitular seria pitjor que lluitar.
L’art del moment, la genialitat
política és que qui mana obeeixi el clam del moviment ciutadà arreu de
Catalunya. Vol dir cercar les fórmules adients per l’entesa unitària
democràtica amplia. Cal unificar a la pràctica els objectius diferenciats i
sentiments diversos, de defendre drets, llibertats i Generalitat de l’agressió
estatal, amb els d’inici constituent d’un ‘Estat independent en forma
de república’ que es votà i decidí l’1-O.
Ara és l’hora de...
* llibertat Jordis, Jordi Sànchez de
l’ANC i Jordi Cuixart d’Òmnium.
* contra l’aplicació del 155,
retirada de les mesures d’intervenció econòmica, imputacions i denuncies
sedició, de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil,
* proclamació del resultat 1-O i de
la república, obertura del procés constituent,
* cridar a cada poblet, barri,
empresa, entitat i ciutadania a involucrar-se en el procés constituent,
* fomentar la defensa del Governi a
oposar-se de totes les maneres possibles als bloqueigs i imposicions estatals
derivades del 155,
* bloquejar tot pagament o ingressos
a l’Estat i iniciar la hisenda i fiscalitat pròpia,
* augment del salari mínim d’acord
amb els Sindicats,
* anunciar que es fan operatives
totes les lleis socials anul·lades pel TC,
* obrir una negociació amb
l’Ajuntament de Barcelona, i tots els que estiguin disposats, per liberalitzar
les lleis del règim local, oferint una veritable sobirania del poder municipal,
un Pacte Generalitat i Municipis,
* acordar amb el País Valencià obrir
totes les vies pel corredor mediterrani,
* constituir una Caixa Ciutadana de
Catalunya per fer front a la fuita de La Caixa i Banc de Sabadell, diferent del
Banc públic anunciat.
El bloc unitari català ha de soldar les
seves forces, unificar objectius polítics, posar el futur constituent a mans
dels organismes ciutadans i populars, en coordinació amb electes, ajuntaments,
parlament i govern. 26 d'octubre de 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario