 |
| Escola Industrial 1O. |
És cabdal el respecte pel que demana la
ciutadania mobilitzada. Qui representa i qui mana ho ha de fer obeint la
voluntat popular. El crit del 15M de les places sobre ‘li diuen democràcia i no
ho és’, ‘sí que es pot’ està ben viu.
Rajoy i l’estat han fracassat en el boicot
judicial i repressiu al no poder impedir el vot l’1O. El dimarts 3O, l’aturada
cívica de país, ha generat l’ocupació de poblets i ciutats, amb l’exigència
contra la repressió, la defensa del vot i el clam ‘Ni un pas enrere’, ‘els
carrers seran sempre nostres’, ‘independència’ i ‘república’.
 |
| Assalt a la Ramon Llull. |
El clam i decisió del ‘Votarem’ ha esdevingut,
des de la convicció, il·lusió i força unitària, en un ‘Hem votat’ inapel·lable.
El moviment independentista, les
mobilitzacions de l’11S, el moviment 15M i el del municipalisme del canvi, el
batec sobiranista generalitzat pel ‘Volem decidir’, fins i tot el ciment
unitari del ‘No tenim por’ del 17A per la convivència i la diversitat, han
confluït en el referèndum, la mobilització i la votació del diumenge 1O.
El dimecres 7S el Parlament aprovà la llei de
Referèndum. El dimecres 20S s’inicia la intervenció estatal al govern de la
Generalitat, hi va haver un salt immens en la resposta ciutadana.
L’independentisme i el sobiranisme (independentista, federalista, confederalista)
republicà van unir forces als carrers.
Cada dia s’ampliava la consciència, el
moviment i uns poderosos elements d’autoorganització que han resultat els
nervis i fibres vitals per la demostració de força de dos milions tres-centes
mil persones votant. La defensa de les escoles, urnes, paperetes i vots ha
estat exemplar.
 |
| Aturada 3O. |
Si havia dubtes naturals i lògics de què
passaria el dia de la votació, el diumenge 1O van quedar resolts: ‘Hem votat’.
El moviment ‘Obrim les escoles’ amb els pares
i mares, mestres i professorat, sintetitza el nou temps. La coordinació amb els
Comitès de defensa del referèndum, altres Plataformes dels pobles, la Taula
democràtica amb CCOO, UGT, ANC, Òmnium i una gran diversitat d’entitats
cíviques i socials. Tots aquests organismes amb la ciutadania mobilitzada són
els artífex genuïns de l’1O i 3O.
Que ningú s’atorgui la seva representació per
diluir o desviar el que significa l’1O. Cal escoltar els que han dit, el què
han votat i el què volen. És imprescindible reconèixer aquesta realitat i
tenir-li respecte. Correspon obeir per actuar i manar en funció de la base
activa popular.
 |
| Girona 1O. |
La brutalitat estatal contra les persones
votants pacífiques i indefenses, ha passat a formar part de la memòria
col·lectiva. El discurs del Rei sense cap engruna de flexibilitat o oferta de
diàleg, sinó alertant a anul·lar la concreció del vot i de tota possibilitat de
sobirania, mostra la incapacitat de l’estat per resoldre amb flexibilitat i
acords el nou camí republicà emprés per aquest poble mobilitzat.
La suspensió del Ple del Parlament del
dilluns, les imputacions en curs, les acusacions de sedició, les intervencions
pràctiques de les capacitats executives del govern, son els altres fets de que
no hi ha retorn al govern i a l’autonomia d’abans. Van a laminar els vestigis
de capacitat política autònoma, per intentar sostenir un Regne i un règim del
78 caduc, que trontolla amb el vot sobirà català.
 |
| Bescanó. matinada 1O. |
Les fases memorables de la rebel·lió es
combinen amb les de reflexió i preocupació de com fer el camí. Els dubtes i temors
formen part de la maduració política general. La convicció, l’organització
amplia unitària i la mobilització massiva, són les que tenen de generar
l’aplicació política de l’inici constituent republicà.
Benvingudes totes les propostes i iniciatives
de mediació i diàleg. Totes són convenients i necessàries en la defensa de
l’aplicació de l’ 1O. Però cal ser francs i transparents. No hi ha elements a
la vista que permeten albirar possibilitats de moure l’immobilisme polític i la
disposició repressora del
Regne, estat i govern. C’s dona suport a Rajoy i
exigeix més contundència. I què hi diuen el PSOE i el PSC?
 |
| Tabor 1O. |
les multituds a l’aturada ciutadana de país
del 3O ho ha dit ben clar, ‘Ni un pas enrere’.
Les propostes NiNi, ni DUI ni 155, per ser
efectives i útils han de superar l’equidistància eclèctica. Posar-hi color,
aroma i sentiment. A una banda hi ha poble il·lusionat i mobilitzat, a l’altra
el Regne, el règim del 78, el govern emprant la Judicatura, la brutalitat de la
Guàrdia Civil i la policia nacional.
El que és important per una mediació, diàleg i
negociació, és quina proposta constituent republicana i sobirana es fa per
obeir la mobilització popular ‘Hem Votat’.
Una proposta constituent republicana encara és
més decisiu que se sostingui en l’autoorganització ciutadana del moviment que
ha esclatat aquest 1O i 3O. La població ha de confiar sobretot en les seves
forces. Son moments d’ampliar les aliances per enfortir el moviment de la
rebel·lió.
L’estratègia d’aliances inclou agermanar-se
amb els pobles i gent lluitadora per la democràcia d’arreu del Regne. Val a dir
la defensa del dret del vot a Catalunya, el respecte a la votació realitzada, confrontat
a l’adversitat del boicot repressiu estatal.
El respecte i la concreció de l’1O i 3O te a
veure en obrir el procés constituent republicà català.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario