 |
| Assalt a la Ramon Llull. |
La mobilització de l’1 d’octubre pel vot ha estat un esclat
ciutadà per arreu de totes les generacions, segments socials, ciutat i poblets.
‘Sense les iaies no hi ha revolució’ es cridava amb entusiasme a les portes de
les escoles. A l’1O del ‘Votarem’, ha confluït el moviment 11S de ‘volem
decidir, nou estat, referèndum, independència, república’, el 15M de
‘democràcia real ja’ i ‘Sí que es pot’, i el 17A amb del ‘No tenim por’.
 |
| Tabor. |
Ni la policia, ni la pluja, ni les imatges d’assalt amb
brutalitat indiscriminada, van poder foragitar a les persones votants, ni a les
que defensaven que es podés exercir el vot.
A cada vot emès el clam es transformava en un ‘Hem votat’
d’alegria i desafiament al bloqueig dels drets fonamentals. La convicció i
il·lusió en que des de cadascun d’aquests vots res no serà igual, unia i
enfortia a les multituds concentrades durant tot el diumenge, des de les 5 de
la matinada.
L’entrada de les urnes als col·legis entre les 6 h i les
7.30 h van ser de joia col·lectiva desbordada. Cadascuna se sentia artífex i
part activa d’aquest èxit. ‘Obriu pas, arriben les urnes’ ‘Votarem’. L’obertura
dels col·legis un altra moment intens. La irrupció de la Policia Nacional i de
la Guàrdia Civil, apinyava a la gent disposada a seguir sense moure’s en
resistència pacífica. Desconsol i ràbia per les noticies dels assalts. El final
de la votació, el recompte i l’anunci dels resultats, va mantenir a tothom
alerta per defensar el vot emès, ‘que no ens el prenguin’ i a no fer ‘ni un pas
enrere’.
Hem viscut el referèndum del poble. Ha estat una vot i una
votació que no es pot ignorar ni menystenir. S’ha protagonitzat una pàgina
vibrant de l’imaginari col·lectiu.
A l’alegria d’haver aconseguit votar si afegeix, agredolç,
el dolor i la ràbia de l’impacte de l’agressió brutal policial contra les
escoles i les persones. Policies segrestant urnes és la viva imatge d’un
govern, un estat i un Regne, que no son capaços d’oferir cap futur de
democràcia i llibertat, cap diàleg ni acord.
“El que va passar ahir diumenge 1O no es pot perdonar”,
exposà una àvia el dilluns 2, al multitudinari comitè de defensa del referèndum
de l’escola assaltada Ramon Llull.
El dimarts 3 d’octubre una marea humana immensa va inundar
totes les ciutats i pobles en una afirmació de l’ ‘Hem votat’ i contra la
repressió, alhora per defensar el contingut del vot.
Hem vist que la immensa majoria de BComú i de CatComú és
component natural de la mobilització; així ha lluitat a les escoles perquè es
pogués votar, ha participat a l’aturada cívica de país i a la vaga general del
3 d’octubre fent “els carrers sempre seran nostres”.
Ha estat la Taula per la democràcia (CCOO, UGT, ANC, Òmnium
i moltes altres entitats) qui va convocar una exitosa aturada cívica de país,
mentre es convertia en causa comú amb la vaga general de CGT, ISCS i altres.
Som davant uns Fets d’octubre que anuncien un canvi complert
a Catalunya i al Regne. Els Fets de l’1O amb el vot i el 3O ocupant els carrers
anuncien els fonaments d’una nova situació i una nova legitimitat de la
democràcia catalana.
L’estat te la força repressiva armada i la legalitat
constitucional estatal, però ha perdut la legitimitat política per imposar-la.
Només li queda la força bruta indiscriminada. El govern i l’estat han mostrat
la seva feblesa al fracassar en impedir el vot. El Regne i el règim
constitucional del 78 han perdut tota legitimitat política.
 |
| Aturada 3O a Ramon Llull. |
L’aspecte més innovador i vital de la nova situació és el
moviment ciutadà popular emergent dels Fets d’octubre.
Consolidar aquesta rebel·lió cívica de les urnes significa
ampliar l’aliança al moviment generat des d’Escoles obertes, amb el Votarem i
l’èxit de l’Hem Votat, així com els organismes de base tipus Comitè de defensa
del referèndum als barris i pobles.
Ara toca escoltar el sentit del vot i del clam ciutadà per
obeir-lo, sense tergiversacions, ni alternatives fraudulentes.
El Parlament, el govern, la Taula per la democràcia, els
organismes d’auto organització de base, els hi correspon obeir el vot i la mobilització.
És l’hora de l’inici constituent republicà.
El règim del 78 està caduc. Un procés constituent català,
democràtic i sobirà, sí que es pot agermanar, compartir i complementar fent-se
més forts, amb processos constituents en els pobles de l’estat.
L’alternativa
republicana i social aflora en aquesta germanor dels pobles i de la classe
treballadora. |
| Una de les columnes 3O. |
El discurs de Rei mostra una altra vessant de la feblesa
estatal. El president del govern Rajoy ja no és suficient per frenar la
democràcia catalana emergent. El Rei, cap de l’Estat, és un últim recurs per
preparar l’assalt en tota regla i en grans dimensions a la llibertat. Felip VI
no ha pogut oferir cap escletxa de diàleg, negociació, acord o pacte. El Rei
exigeix absoluta submissió i amenaça amb tarannà dictatorial.
La perspectiva immediata no la liderarà els temors
expressats en les concepcions del ‘ni DUI (Declaració unilateral de
independència) ni 155’. La democràcia catalana mobilitzada demana iniciar la
constituent republicana.
Convé un bloc del conjunt de la democràcia constituent
republicana que es plantegi:
* Judici i càstig dels responsables de la repressió 1
d’octubre i agressors directes.
* Retirada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
* Devolució immediata a la Generalitat de totes les seves
competències, anular la intervenció.
* Retirada de les imputacions als líders polítics i
l’acusació de sedició.
* Inici del procés constituent republicà.
Els Fets d’octubre situen la rebel·lió catalana com la
legitimació d’un nou camí republicà. 5 d’octubre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario