L’efecte bumerang en la mediació i el diàleg

L’efecte bumerang és tant per la declaració i suspensió, la república interruptus, com per la mediació i diàleg. L’Estat, a través del president del govern Rajoy, ha dit que no, per enèsima vegada, mentre iniciava el procediment constitucional per la suspensió de l’Autonomia, a l’empara de l’article 155.

Des del passat 20 de setembre l’Estat manté el bloqueig dels comptes i transaccions del govern de la Generalitat. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil enviada per reprimir i impedir la votació de l’1 d’octubre, segueix a Catalunya, malgrat no va poder evitar que es votés, ni que hi haguessin més de 2 milions de vots (2.286.217).

Tabor.

La participació comptabilitzada en vots ha estat de 2.286.217 (43,2% del cens). El 'sí' amb 2.044.038 vots (90,2% del vot vàlid), el 'no' és de 177.547 (7,8%) i en blanc 44.913 (2%). 19.719 nuls. Apart no se sap els vots de les taules que no van poder obrir i les manllevades per la repressió policíaca. Cens de 5.313.564 persones. Més d’un miler de persones ferides i demanades segons l’últim recompte de la conselleria de salut.

Una referència interessant és la comparació amb el Referèndum per la renovació de l’Estatut de Catalunya, l’any 2006, amb condicions favorables molt diferents. Participació de 2.594.167 (48,85% del cens); Sí amb 1.899.897 (73,9%), No de 533.742 (20,76%); en blanc  amb 137.207 (5,34%). Nuls 23.321 (0,9%). Cens total de 5.310.103 persones. Cap col·legi tancat, totes les urnes comptabilitzades, cap repressió ni persones damnades.

Anima a reflexionar que l’1O2017 hi hagi més de 145.000 vots ‘sí’, per l’Estat independent i republicà, que en els ‘sí’ del referèndum estatuari 18Jn2006.

La declaració de l’ ‘Estat independent en forma de República’ per part del president, amb la dita solemne suspensió a les poques frases, és un acte sense efectes jurídiques, però de gran impacte polític.

Un comitè defensa referèndum.

El país va vibrar amb eufòria per caure en l’estupor tot seguit. L’acceptació va ser forçada. Mentre no es destapaven les ampolles de cava i xampany va operar la resiliència. Una consciència enfocada vers la reflexió. S’originà una espera vigilant dels fruits de la proposta de mediació, per un diàleg que desencallés la confrontació en clau política i democràtica.

La implicació i compromís de l’alcaldessa de Barcelona, des de l’exigència del NiNi -ni DUI ni 155- ha de desembocar en una mediació útil per un diàleg que contribueixi a resoldre pacíficament el conflicte, val a dir amb democràcia i llibertat tant a Catalunya com al Regne d’Espanya.

De moment la resposta estatal segueix essent ben negativa en les declaracions. Amb uns fets d’intervenció i repressius que semblen unes dosis de 155 a l’avançada.

L’escalada de la tensió prové del fet de votar per una banda i el fet de reprimir-ho per l’altra. Gens equitatiu. No hi ha equidistància entre el clam a les escoles del ‘Som gent de pau’ i ‘Volem votar’ a la repressió i bloqueig per part de l’Estat.

Cada ciutat, barri, poble i poblet, cada Escola ha defensat urnes i vot 1 d’octubre. El 3-O l’aturada de país va generar les manifestacions més potents recordades arreu de Catalunya. Aquest moviment, la seva gesta, no quedarà endebades. La rebel·lió catalana trobarà la seva manera de fer el camí constituent republicà.

A l’estament polític li va costar entendre i digerir el 15-M de les places. L’onada expansiva ha representat el sorgiment del municipalisme del canvi, de Podemos, BComú, En Comú Podem, CatComú. Milions de persones han assumit i projectat que el règim constitucional del 78 quedava caduc, inclosos els partits, encara que pervisquin.  

Enguany el moviment i la rebel·lió pacífica de la democràcia catalana assumeix un nou cim, amb reptes estel·lars. És pretén concretar la desconstrucció del Regne i règim 78. Ho fa des de Catalunya amb el projecte i il·lusió de l’inici constituent republicà.

Tenim o no tenim la força per fer-ho? L’Estat te prou força per impedir la república a Catalunya? Un procés constituent català que animaria i s’agermanaria un procés similar espanyol.

Quan la mobilització popular inaudita rau i es desenvolupa a Catalunya, com es pot considerar que el que compta són les institucions immobilistes i les eleccions a l’Estat?

El mite de la meitat del poble, o de la fractura social, ha saltat pels aires aquests memorables 20-S, 1-O, 3-O, el 7-O i amb el 8-O.

La mobilització unionista espanyolista del 8-O lluita contra l’avenç de la democràcia catalana. El 8-O obeeix als interessos de la classe dominant espanyola, també de la catalana, com es veu amb el moviment de canvis de seus de les grans empreses més selectes. El gran benefactor i beneficiat resulta l’Estat ancestral, que adopta la forma de Regne constitucional del règim del 78.

No hi ha equidistància democràtica a l’horitzó. El govern estatal no accepta la mediació, exigeix un diàleg sobre la base de negar el dret a decidir i la decisió catalana, rebutja la negociació sobre cap guspira de sobirania republicana.

És temps de confiar amb el poble i les classes populars treballadores. Convé coordinació del govern, dels Parlaments, Ajuntaments, Electes, i organismes que han protagonitzat l’1-O. El moviment d’Escoles obertes, els comitès de defensa del referèndum, les plataformes locals i la taula democràtica.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.