 |
| Diagonal, dimarts 12-S. |
El moviment generat l’1 d’octubre, ha
aglutinat a moltes capes i sectors del poble que supera en escreix la
democràcia independentista per englobar tot el conjunt democràtic sobiranista.
Setembre i sobretot octubre han engendrat un
nou poble mobilitzat. El carrer, la ciutadania, la pressió popular lluitadora
per les urnes, pels col·legis, pel vot, per la seva aplicació, però també contra
la repressió i la destrucció del conjunt cívic i social del teixit català,
conforma una realitat que ho impregna i transforma tot amb mentalitat i clau
republicanista.
El mateix efecte produeix el degoteig de
mesures de mutilar les competències de la Generalitat, amb el clímax del que
pot desencadenar l’aplicació de l’article 155 i el restabliment de la legalitat
constitucional.
 |
| Llum de llibertat enfront de la mordassa*. |
Val a dir que pretenen suprimir les
competències principals del govern català. En concret l’economia, els Mossos,
la TV3 i la capacitat de convocar eleccions. No ho han dit però hi haurà el
control de les escoles i l’educació en general, la llengua i tota llei o
mesures de prestació social desavinent per l’Estat, les grans finances i
empreses.
Si aconseguissin escapçar i sotmetre el govern
no sorprendria que les següents passes fossin disciplinar l’Ajuntament de
Barcelona i domesticar la capacitat negociadora dels sindicats.
La mordassa pèrfida s’estén destruint drets,
serveis i llibertats. Siguin els sindicalistes de vaga de CCOO, els titellaires,
el jovent d’Alsasua, o els líders de les entitats cíviques catalanes, Jordi
Sánchez de l’ANC i Jordi Cuixat d’Òmnium.
Aconseguir-ho per part de l’Estat necessita de
tres elements vitals. Un és mobilitzar el patriotisme espanyolista estatal
contra els drets democràtics de Catalunya. Ho facilita per una banda el suport
de Ciutadans, per l’altra l’aval del PSOE a una aplicació de la suspensió de
l’Autonomia, presentada com quelcom suau, controlat i a termini.
Segon, neutralitzar i sotmetre el Govern, el
Parlament, a la majoria independentista de JxSí (PDECat, ERC) i CUP, alhora que a CSQEP. Això podria
dividir el bloc català democràtic, fomentar la frustració ciutadana i provocar
una desmoralització general.
I tercer, frenant i fent enrere el moviment
català per decidir i per la independència, amb una derrota clara de la
rebel·lió republicana. En aquest cas, difícilment l’ofec de drets es limitaria
a Catalunya. Les mesures de tall dictatorial es tornarien prest vers tot
l’Estat.
Puigdemont i Rajoy han practicat un diàleg de
sords. A la rocambolesca i bizantina declaració dels resultats del Referèndum
de l’1 d’octubre, amb la immediata i solemne suspensió per part del president
Puigdemont, s’ha contestat amb la caixa
dels trons de la repressió constitucional per part del govern de Rajoy. La
demanda i reiteració de diàleg del president català, i de l’alcaldessa de
Barcelona, ha caigut en terreny erm. El govern del PP segueix la via
d’anul·lació de l’Autonomia catalana, amb les poderoses raons de la judicatura
fidel, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, afegint-hi el trasllat de les
seus socials de gairebé un miler de les grans finances i empreses a Catalunya.
L’Estat disposa de la força repressiva,
judicial, militar i del suport de la Unió Europea. La rebel·lió catalana
republicana és profunda, pacífica i desarmada. La força de Catalunya rau en la
convicció i la unitat amplia de la ciutadania mobilitzada.
Els organismes de la mobilització (escoles
obertes, cdr, taules democràtiques, ANC i Òmnium) necessiten coordinar-se entre
ells i amb les institucions, electes, Parlament, Govern i partits.
La manera és enfocar l’obligada resposta a les
agressions estatals, amb l’establiment d’un escenari i proposta política que
soldi objectius, mobilització i moviment organitzat.
Aquest escenari conjunt unitari pot ser
iniciar el procés constituent fonamentat en la base popular d’arreu de
Catalunya i des del Parlament. Un escenari on es superi la unilateralitat
independentista per la construcció democràtica, social i republicana del país
La manifestació del dissabte, convocada per la
Taula per la democràcia, és un bon camí: ‘Llibertat Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart. En defensa dels Drets i les Llibertats’.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
* Foto de Giorgio Collo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario