30/6/15

Otegi lliure, amb presos i preses basques


Julia Arregi i Hodei Otegi, companya i fill, d’Arnaldo Otegi, varen presentar ahir al CIEMEN la campanya “Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa”
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és un escenari i promotor clar de les llibertats polítiques.  L’acte forma part de la crida europea  per l’alliberament d'Otegi, amb el final de la política d’allunyament, com a pas previ a l’excarceració dels presos bascos, vital per la normalització al País Basc.
El Manifest:
Llibertat per a Arnaldo Otegi; presos bascos, a casa. Ja fa cinc anys que el moviment independentista basc va obrir un profund debat sense precedents que va concloure amb una aposta inequívoca per vies exclusivament pacífiques i democràtiques, renunciant a la violència en la seva reclamació del respecte a l'autodeterminació del País Basc, i amb una disposició nítida a tancar totalment, mitjançant la paraula i el diàleg, el llarg conflicte violent que ha assolat la regió des de fa dècades.
A l'octubre de 2011, ETA responia positivament a la crida realitzada des de la Conferència Internacional d'Aiete (Sant Sebastià) que li demandava el cessament definitiu de la seva activitat armada de més de 50 anys i l'obertura d'un procés de diàleg.
El Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu va assenyalar Arnaldo Otegi, al seu dia portaveu de Batasuna i avui secretari general de Sortu, com "el líder d'aquest procés de pau". Efectivament, Otegi va ser el dirigent més destacat entre aquells que van propiciar en les forces independentistes el debat sobre la necessitat d'apostar per la paraula per solucionar tot conflicte. La seva aposta per vies exclusivament pacífiques i democràtiques va ser resposta amb el seu arrest, a l'octubre de 2009, i amb la seva condemna posterior a més de sis anys i mig de presó per pertànyer a l'organització política Batasuna, il·legalitzada prèviament pel govern espanyol.
Malauradament, la fi de l'activitat armada d'ETA, que ha mostrat la seva disposició a un procés de desarmament i de diàleg i reconciliació que tingui en compte el mal de totes les víctimes, no ha comportat encara resposta positiva per part de l'estat espanyol.
Arnaldo Otegi, el cas del qual ha estat recorregut davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, es troba en una presó espanyola allunyat dels seus familiars i amics. Així estan també prop de 500 presos bascos relacionats amb aquest conflicte. Dispersats en presons llunyanes al País Basc, freqüentment incomunicats, aquesta realitat provoca, a més, un càstig afegit als seus familiars, abocats a recórrer llargues distàncies per poder visitar-los.
Julia, Hodei, Pernando, Francesc.
Davant d'això, demanem la llibertat immediata de l'home que va saber arriscar per la pau i la democràcia, de qui va apostar per la paraula quan semblava que ningú no ho faria. El seu alliberament i el final de la política d'allunyament, com a pas previ a l'excarceració ben aviat dels presos bascos, són passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora a la regió.
Per humanitat. Per justícia. Perquè creiem en una solució sense vencedors ni vençuts. Perquè apostem per la pau. Per això demanem llibertat per a Arnaldo Otegi i el trasllat dels presos al País Basc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada