5/6/15

Transmutació municipalista: canvi, d'esquerres i sobiranistes


Hi ha a l'abast de la il·lusió ciutadana veïnal un procés de transmutació municipalista.
El canvi polític amb transfon social sorgeix des dels municipis. Tenim a frec uns canvis polítics als consistoris que donin el tomb ales alcaldies amb polítiques excloents i perjudicials pel veïnatge.
Aquesta acció municipalista prepotent, devastadora per la igualtat social i unes ciutats sostenibles, és un llegat colpidor per part del PP arreu de l'estat, i des de CiU a Catalunya.
Malauradament els PSOE i el PSC han actuat més escorats en aquest bàndol afí a les normatives privatitzadores de la UE i la Troica, que de les necessitats i el clam que s'alçava des dels carrers i barris.
La primavera de la il·lusió municipalista és un factor potent, tot i ser una rebel·lia en guants de seda. El cos veïnal confia en les eleccions, en la representació política i que els municipis corregeixin a fons l'actuació política. La revolució clàssica que pren per la força dels fets els afers públics en mans del comú, encara està en una fase esperançada de delegació de funcions. És àmplia la convicció en de les mateixes institucions polítiques del poder econòmic com instruments de polítiques socials radicals diferents "en comú". Cal fer aquest camí. Dins la nova consciencia compromesa i mobilitzada rau el futur revolucionari social.
El vot que ha atorgat uns consistoris inèdits. Sobretot amb els factors mutants de les confluències entorn el fenomen Ada Colau i Barcelona "en comú", Podemos i Ciutadans, sense menystenir la consolidació de la CUP, ha posat en situació amarga a CiU, i agredolça a ERC.
A la ciutadania i el jovent, emergent des de l'alenada quinzemaigista, li correspon sostenir ferm el testimoni i consumar el que s'ha començat amb la il·lusió participativa.
Els nous regidors i regidores han de correspondre a la confiança atorgada alhora d'establir les noves alcaldies, governs i polítiques, amb tots els pactes i acords adients.
Barcelona n'és bandera. Barcelona en comú és la senyal més nítida de canvi, d'esquerres i "aliada real del procés sobiranista", com ho ha expressat la mateixa futura alcaldessa, Ada Colau. El compromís per posar en marxa immediatament un pla de xoc, va íntimament junt amb la mobilització popular i per tant del procés de decisió catalana.
De les cinc primeres ciutats de Catalunya, gairebé la meitat de la població catalana, a quatre (quasi un 45 % de la població) hi ha la possibilitat certa de canviar les alcaldies de CiU, del PP i fins i tot del PSC.
Barcelona, Badalona, Terrassa i Sabadell.
Les esquerres tenen l'obligació política i moral d'executar aquests canvis. No s'hi valen excuses escadusseres de lideratges o rancúnies. No s'hi valen "Tamayazos" ni desencontres.
I li segueixen moltes altres ciutats i poblacions. Rubí i Castelldefels per esmentar-ne dues a la primera corona metropolitana.
Aquesta transmutació consistorial ha d'expandir-se pels ents supra municipals. Diputació de Barcelona en primer lloc. Possibilitarà ERC, per activa o per passiva, que CiU segueixi a la presidència de la Diputació de Barcelona, malgrat les esquerres tenir la majoria?
Els cants de sirena d'un sobiranisme financer i autonomista frenaran a ERC de liderar o de co-liderar el canvi obvi a la Diputació de Barcelona i als governs comarcals?
El Full de Ruta de CiU i ERC abocarà a mostrar incapacitat innovadora en l'hegemonia política per part d'ERC? Cal superar la fase d'hostatge de la dreta autonomista recoberta de pell sobiranista i independentista.
Les alcaldies transmutades són la clau de volta del nou impuls i il·lusió popular en un inici constituent de república catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada