El reptes de les esquerres per “Ciutat Morta”: reobrir el cas 4F i depurar responsabilitats

“Ciutat Morta” no és un cas aïllat. #Reobertura4F   

“Després de 9 anys denunciant el muntatge polític, policial i judicial del 4F, estem molt emocionades perquè finalment s'escolta la nostra veu”. Així comença el comunicat de les víctimes i familiars del muntatge policial denunciat al documental “Ciutat Morta”.
La seva emissió, vista per més de mig milió de persones, ha estat un acte de reparació a les víctimes d’aquest cas i una victòria de la pressió popular davant la direcció de TV3. Els cinc minuts de censura imposats per un jutjat no han fet més que amplificar el seu ressò.
L’actuació de l’Ajuntament de Barcelona i dels alcaldes Clos, Hereu i Trias ha quedat desacreditada, i en entredit els partits que han estat en els equips de govern, uns per acció i altres per omissió, uns per encobrir i altres per no exigir l’esclariment dels fets i la veritat. No s’ha estat a l’alçada.
Ara cal reobrir el cas. Que Xavier Trias posi a disposició de la fiscalia tota la documentació, informes, gravacions... si no ho fa l’afirmació de que cal reobrir el cas, només haurà estat un exercici de cinisme i seguir en els paràmetres de l’opacitat.

Ciutat Morta ha estat un sotrac per molta gent a la qual ha posat davant una realitat: la dels muntatges policials, policies corruptes, la fabricació de proves, el biaix xenòfob i homòfob de moltes actuacions policials, la complicitat del poder institucional que acaba condecorant i atorgant pensions vitalícies a policies condemnats per tortures i fals testimoni davant els jutges, i jutges que actuen com a braços executors d’una política d’Estat contra els moviments socials, la dissidència, okupes, els antisistema, els lluitadors bascos...
I és que plou sobre mullat, quan la reobertura del cas denunciat per “Ciutat Morta” és un clam, encara ressona la batuda i detenció dels anarquistes a Barcelona, la detenció d’advocats bascos, la condemna a l’Alfon, les peticions de penes a vaguistes o el proper judici al Dani i l’Isma.
Arnaldo Otegi i els seus companys del cas Bateragune encara són a presó per motius polítics... en tots ells la sospita de muntatges policials al servei de “la raó d’Estat”.
La recent llei “mordassa” aprovada pel PP a Madrid marca aquesta línia d’impunitat i limitació de les llibertats emparant aquest modus operandi dels cossos de repressió de l’Estat, autonòmics i locals.
L’actuació dels comandaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona no és, malauradament, cap excepció. La UPA, la seves unitats antiavalots, tenen un historial d’abusos i maltractaments. Als Mossos i les unitats de la BRIMO la llista de casos és extensa i què dir de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Cal dissoldre els cossos repressius i abordar una política de seguretat basada en la mediació, la proporcionalitat, el desescalament de conflictes i el respecte a drets fonamentals com el de manifestació o de vaga...
  L’esquerra alternativa té el repte, però, d’anar més enllà de la denúncia i la resistència. Si Guanyem venç a Barcelona haurà de gestionar les polítiques de seguretat, haurà d’aprendre dels encerts i errors que l’esquerra ha fet per recuperar la GU com a servei públic veritablement al servei de la ciutadania i no com una estructura al marge d’una ciutat tant complexa com Barcelona.

De la Carta de L'Aurora.