Compartir o Competir és el títol de la Trobada de dissabte
24 de gener per la tarda a les 16 hores. Preparada per la Fundació Socialisme
sense fronteres (FSSF) i L'Aurora (organització marxista).
La dictadura franquista va derrotar a la classe treballadora
catalana i espanyola, a la 2ª República espanyola i a Catalunya. D'ençà el 1939
la classe dominant espanyola, la dreta terratinent, industrial, comercial i
financera, va sotmetre a la població treballadora i la nació catalana. Tot
sigui dit amb el finançament i suport de l'elit financera i bona part de la
industrial catalana.
Des de 1978, amb la Constitució del Regne espanyol i el govern
estatal, el desembarc de la Generalitat de Catalunya de la mà entrellaçada
entre Tarradellas i Suárez (ex cap del Moviment nacional franquista, cap del
govern de l'estat), a Catalunya ha predominat l'hegemonia de la dreta catalana
amb fricció i pactes amb la dreta espanyola. Amb la contradicció de set anys
del govern català tripartit liderat pel PSC.
Tanmateix quatre anys de mobilitzacions immenses amb el clam
del dret a decidir, la sobirania i la independència, han forjat les condicions per
una ruptura constituent i fer camí cap a una república catalana. L'ANC neix amb
aquest repte.
El fons és una oportunitat concreta de ruptura
revolucionària política amb l'estat del Regne d'Espanya.
L'altra vessant d'aquesta possibilitat de ruptura és que va
associada a la necessitat d'un canvi d'hegemonia política i institucional
catalana. Mentre hegemonitzi CiU, la ruptura es dilueix i s'ajorna.
La corrupció, el frau i les retallades de CiU, amb la
deconstrucció de país en treball, serveis socials i públics, així com en drets
universals, impossibiliten disposar de la força de la majoria ciutadana
treballadora que permeti consumar ruptura.
Només una gran aliança entre les esquerres inclusiva del fet
nacional i del factor social pot aplegar amb força unitària població
treballadora i ciutadania, per la sobirania i la independència, per l'estat i
la república catalana.
Mentre es tracti des de cada component de les esquerres de
sumar uns vots per ampliar l'espai institucional, no s'enfocarà el full de ruta
complert, nacional i social.
Uns pretenen aplegar el que anomenen com indecisos. Malgrat
la realitat és que bona part de la població desconfia profundament en tot el
que pugui liderar o fer tuf de CiU, Mas i Pujol's. El millor antídot a aquesta
desconfiança treballadora, sana i natural, és la simbiosis amb un full de ruta
social. El defalliment, o el seguidisme continuista, com està passant amb la feblesa
per voltejar els Pressupostos de CiU, són el veritable taló d'Aquil·les de les
esquerres catalanes.
Altres volen mirar a una altra banda, al govern de l'estat, o
passar de puntetes sobre l'anhel de llibertat catalana. Però no pot haver-hi un
pol d'esquerres aliè a la voluntat mobilitzada per la sobirania i la
independència.
També hi ha qui, tot hi dedicar-se a consolidar un espai
rupturista revolucionari, cosa fonamental que comparteixo de tot cor, pensen
que és quelcom paral·lel a derrotar en l'actualitat l'hegemonia política de
CiU, qüestió que va molt més enllà de guanyar unes eleccions.
Syriza, l'esquerra radical, grega, n'és un exemple de
coalició entre partits i moviments, referent per un canvi d'hegemonia política
i de ruptura.
Per quin escenari lluitem i quines aliances són les adients,
és la idea de la trobada. Allà ens trobarem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario