23/1/15

Escenari d'aliances x #RupturaConstituent #RepúblicaCatalana: Sobirania i Independència inclusiva de #Fullderutasocial.


Ja n'hi ha ben prou. Val a dir de 73 anys de predomini de l'hegemonia burgesa, amb 37 del catalanisme conservador dretes (CiU), inclòs un parèntesi de 7 anys del tripartit entorn el PSC.
Compartir o Competir és el títol de la Trobada de dissabte 24 de gener per la tarda a les 16 hores. Preparada per la Fundació Socialisme sense fronteres (FSSF) i L'Aurora (organització marxista).
La dictadura franquista va derrotar a la classe treballadora catalana i espanyola, a la 2ª República espanyola i a Catalunya. D'ençà el 1939 la classe dominant espanyola, la dreta terratinent, industrial, comercial i financera, va sotmetre a la població treballadora i la nació catalana. Tot sigui dit amb el finançament i suport de l'elit financera i bona part de la industrial catalana.
Des de 1978, amb la Constitució del Regne espanyol i el govern estatal, el desembarc de la Generalitat de Catalunya de la mà entrellaçada entre Tarradellas i Suárez (ex cap del Moviment nacional franquista, cap del govern de l'estat), a Catalunya ha predominat l'hegemonia de la dreta catalana amb fricció i pactes amb la dreta espanyola. Amb la contradicció de set anys del govern català tripartit liderat pel PSC.
Tanmateix quatre anys de mobilitzacions immenses amb el clam del dret a decidir, la sobirania i la independència, han forjat les condicions per una ruptura constituent i fer camí cap a una república catalana. L'ANC neix amb aquest repte.
El fons és una oportunitat concreta de ruptura revolucionària política amb l'estat del Regne d'Espanya.
L'altra vessant d'aquesta possibilitat de ruptura és que va associada a la necessitat d'un canvi d'hegemonia política i institucional catalana. Mentre hegemonitzi CiU, la ruptura es dilueix i s'ajorna.
La corrupció, el frau i les retallades de CiU, amb la deconstrucció de país en treball, serveis socials i públics, així com en drets universals, impossibiliten disposar de la força de la majoria ciutadana treballadora que permeti consumar ruptura.
Només una gran aliança entre les esquerres inclusiva del fet nacional i del factor social pot aplegar amb força unitària població treballadora i ciutadania, per la sobirania i la independència, per l'estat i la república catalana.
Mentre es tracti des de cada component de les esquerres de sumar uns vots per ampliar l'espai institucional, no s'enfocarà el full de ruta complert, nacional i social.
Uns pretenen aplegar el que anomenen com indecisos. Malgrat la realitat és que bona part de la població desconfia profundament en tot el que pugui liderar o fer tuf de CiU, Mas i Pujol's. El millor antídot a aquesta desconfiança treballadora, sana i natural, és la simbiosis amb un full de ruta social. El defalliment, o el seguidisme continuista, com està passant amb la feblesa per voltejar els Pressupostos de CiU, són el veritable taló d'Aquil·les de les esquerres catalanes.
Altres volen mirar a una altra banda, al govern de l'estat, o passar de puntetes sobre l'anhel de llibertat catalana. Però no pot haver-hi un pol d'esquerres aliè a la voluntat mobilitzada per la sobirania i la independència.
També hi ha qui, tot hi dedicar-se a consolidar un espai rupturista revolucionari, cosa fonamental que comparteixo de tot cor, pensen que és quelcom paral·lel a derrotar en l'actualitat l'hegemonia política de CiU, qüestió que va molt més enllà de guanyar unes eleccions.
Syriza, l'esquerra radical, grega, n'és un exemple de coalició entre partits i moviments, referent per un canvi d'hegemonia política i de ruptura.
Per quin escenari lluitem i quines aliances són les adients, és la idea de la trobada. Allà ens trobarem.  

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada