Les festes nadalenques i de Cap d’Any donen pas a un
nerviosisme creixent entorn a la convocatòria electoral. Març, o setembre, o finalitzar
la legislatura. Tanmateix el que cadascú voldria fer és diferent del que pot
fer i del que, a la fi, fa.
Els actors principals, el president Mas i CiU i ERC, s'han
enterbolit i entrat en pànic entorn l'acord exigit per l'ANC.
Lista o llistes? De país o de partits? Les persones representatives
de la societat civil només poden ser a la llista del president o on creguin convenient?
Malgrat el terrabastall de SMS i declaracions, sembla que
s'esvaeixi la demanda cabdal i concreta de l'ANC: "President, convoqui
eleccions".
Dos mesos i quatre dies del 9 N presenten el magre resultat
de cap avenç en la sobirania catalana. És responsabilitat complerta del
president i del govern de CiU.
El president Mas pretén convertir la potestat legal de
convocatòria electoral en blindar una posició de preeminència electoral. Per
això necessita que ERC li cedeixi la primacia i no li disputi l’hegemonia
política.
Un cop el president ha vist que fracassava el full de ruta
amb la llista única unitària de país, Mas vol tractar i obligar a les diferents
opcions polítiques, les llistes separades, com a subsidiàries i minoritzades.
L’error rau en identificar el procés amb el president. Fins
i tot les eleccions són una part per aconseguir concretar la sobirania.
El Nord de Mas és mantenir-se de president. I domesticar, mesells,
els altres.
Som amb el llast d'un lideratge malmès per les retallades, els
corruptes i, ara, amb les imposicions de no-lliure-candidatures, o candidatures
hostatges del president. Com es pot concebre construir país, estructures
d’estat, destruint serveis públics?
Així, sense llibertat i evitant la ruptura amb
sobirania democràtica no hi haurà independència. Una
Catalunya amb Llistes Tutelades i subsidiàries no és un país lliure.
El procés sobirà és viu. Ha fet camí per la força
mobilitzada de l’anhel i clam popular pel dret a decidir (el dret a
l’autodeterminació) i a la independència. Qui millor ho expressa és l’ANC. El
president i els partits han anat a remolc de la pressió popular convertida en
acció i proposta política.
La pressió popular focalitzada amb l' il·lusió per la
sobirania i la independència, cercarà obrir el camí sobiranista. Haurà
d'esventar la tragicomèdia absurda d'uns acords entre CiU i ERC, amb els que el
president vol predestinar d'antuvi el resultat electoral, a més d'esmicolar
qualsevulla possibilitat de que des de les esquerres es prengui i assumeixi
l'hegemonia catalana.
L’acord que vol imposar Mas és un contrasentit democràtic.
Cartes marcades i comodins manllevats. Acceptar les condicions de que el
president predetermini les llistes, si més no les de CiU reconvertides en país
i les d’ERC, és un xantatge de tall totalitari. Acceptar-ho no afavoreix la
llibertat. La sobirania de Catalunya tutelada i patrimonialitzada per la dreta
posarà llast al procés.
L’Operació Mas sembla una parodia bufa de Tarradellas i
Raventós; va desembocar amb el llarg domini de CiU i Pujol. Acords i desacords
inclosos amb el govern estatal.
CiU i el president no poden ser inclusius. La seva política
de retallades és excloent i destructora.
Catalunya necessita realitzar la sobirania reclamada amb les
grans manifestacions de 2010 (juliol i setembre) i 2012, la Via catalana 2013,
la V gegantina 2104, el vot del 9 N i denúncia.
El poble ha de poder decidir. Cap president pot decidir per
la ciutadania. L'ANC és promotora i garant alhora d'una bona part del clam
popular. Un acord que no permeti eleccions, o que negui la lliure associació i
expressió, com està exigint el president i CiU, i malauradament en part
acceptant ERC, no afavoreix passes de sobirania i llibertat.
L’acord d’aquest llarg post 9 N és fer les eleccions i que
la ciutadania s’expressi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario