París, França, és el país i la societat de les grans
commocions polítiques de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat. L'atemptat
terrorista ha estat a França però l'ona expansiva i les conseqüències són
internacionals.
Charlie Hebdo és digne successor de Hara-Kiri. La laïcitat
impenitent ha revoltat a creients cristians, musulmans i jueus, sense ni filies
ni fòbies per part de la revista. El poder polític i la moral dominant sempre
han vist amb molts mals ulls la creativitat punyent i provocativa de Charlie.
La intolerància i la brutalitat bàrbara que emergeix des de
les religions, no és pas quelcom diví, sinó ben terrenal. La intolerància i la
brutalitat repressiva i assassina no és pas tampoc patrimoni ni de
radicalització en nom de l'islamisme ni de les religions cristiana i jueva.
Totes les religions tenen les seves pròpies inquisicions.
Els estats i poder polític prepotent d'una minoria gran
propietària són experts en l'ús i abús del terror i de la conculcació de les
llibertats polítiques elementals, democràtiques.
En nom de la seguretat ciutadana, la llibertat d'expressió,
reunió i manifestació, per tant la d'opinió i de premsa, es limiten i retallen
més o menys en totes les democràcies conegudes.
Combatre la barbàrie i no cedir a la por és fonamental, com
la defensa a ultrança del laïcitat dins la societat, l'estat, el govern i la
moral.
 |
| De Ana Juan. |
L'antídot i la recepta a la intolerància religiosa i al
terrorisme individual ha de ser més llibertat, més tolerància, més respecte als
drets i conviccions individuals, fraternitat i solidaritat enfront del racisme
i la xenofòbia.
Els drets universals s'han d'enfocar per cobrir les
necessitats més bàsiques, val a dir serveis públics i socials universals.
Ben al contrari del que propugna Marie Le Pen: Referèndum per
instaurar la pena de mort, així com una seguritat pública excloent de les
persones que no disposen de la ciutadania francesa.
El racisme, la xenofòbia i l'islamofòbia només poden
empitjorar la situació. Les restriccions a les llibertat i les mesures de tall dictatorial
afavoreixen el domini del poder polític, mentre no aconsegueixen la seguretat ciutadana.
Malgrat les lleis restrictives de les llibertats i les mesures repressores
policíaques, la inseguretat s'estén, com l'abús als drets de la ciutadania.
La mobilització unitària democràtica convé diferenciar-la
també de certes propostes d'unió nacional que fomenten l'agermanament amb el
poder econòmic i polític que provoca les desigualtats i la font de la barbàrie.
A l'estat espanyol es lloa la llibertat d'expressió i es
condemna l'atemptat de París. Es una gran dosi d'hipocresia per part del
govern.
"El Papus", subtitulada "Revista satírica i
neurasténica", publicada des de 1973 a 1986, fa ser suspesa durant mesos
de 1975 i de 1976. Fa sofrir un atemptat de paquet bomba el 29 de setembre de
1977, per part d'un escamot armat de la Triple A, d'ideologia feixista; no eren
islamistes sinó la "Aliança Apostòlica Anticomunista".
Més recent "El Jueves" ha estat objecte de
retirada de la revista per crítiques al Rei, així com de censura / autocensura.
L'última va desestabilitzar la redacció, de manera que un nucli potent creatiu
es va plantar i marxar, creant el mensual digital "Orgullo y Satisfacción"1.
L'humorista Facu Díaz just acaba de ser encausat per una parodia del PP.
Sobre atemptats a la llibertat d'expressió, sense la clau
satírica i humorística, en som dins un que afecta a tot el poble català. La
ciutadania no es pot expressar en una consulta legal sobre la seva relació o
independència amb l'estat espanyol. Està prohibit pel Govern de l'estat i el
Tribunal Constitucional, en nom de la Constitució de 1978.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.
1 "Orgullo y Satisfacción" ha anunciat un especial
gratuït per homenatjar a Charlie Hebdo. http://www.orgulloysatisfaccion.com/charlie/
No hay comentarios:
Publicar un comentario