Unes per no creients (qüestió sana en clau científica) en
que el president no optés per exhaurir la legislatura, arrapat al PSC. Però Mas
ha intuït que l'agonia podia ser infernal. Mentre les files de CiU se li
esgarriaven, i la base electoral seguia un trànsit fora de la Casa gran del
catalanisme convergent.
Altres perquè l'avançament electoral s'ha demorat a un llarg
termini de vuit mesos. Gairebé tres quarts de l'any. I encara se'ls hi afegeix
un tercer estol que perjurava amb convicció que hi hauria llista única.
El president s'ha hagut d'empassar tota la seva segura
decisió, amb la imatge de que tot està al seu control, pel sol fet que és qui
pot legalment convocar les eleccions.
Tanmateix hi ha la ciutadania, la pressió popular amb el
clam de sobirania, dret a decidir i independència. I una Entitat com l'ANC, que
deu la seva existència al procés profund d'aconseguir la llibertat i sobirania
catalana. Vuitanta mil persones entre associades i adherides, junt a les
potents mobilitzacions immenses des de fa quatre anys, fan que hi ha hagi una
pressió cívica inaudita per fer avançar a Catalunya i la població com a
"subjecte polític i jurídic de sobirania catalana.
Mas ni te llista única, ni de país amb la societat civil com
ostatge, ni negociació eterna amb l'estat, ni el full de ruta just en el post 9
N. Avui en dia el president disposa de fins on arribin les concessions d'ERC.
Un marge de mesos per si gira el vent polític, i si cau alguna flexibilitat des
de l'estat. També de quina és la paciència de l'ANC, fins i tot que aquesta
Entitat faci ulls clucs a l'emergència social.
Com es pot resoldre fer el país què volem, amb les
necessitats bàsiques de la població d'aquest país?
Els Pressupostos 2015 de CiU són antisocials, retallen el
país, condemnen els seus habitats i gent treballadora, mantenen els privilegis
sense mesures de xoc urgents, eviten el frau i la corrupció. Aquests
Pressupostos són un nou greuge per l'avenç de la sobirania i la independència...
liderada per CiU. Fins quant ERC dirà que el president l'enganya?
Les eleccions autonòmiques del 27 de setembre vol dir que
les eleccions Municipals del maig viuran una ona imparable de sobirania. Una
posició ferma i clara a favor de la sobirania de Catalunya és cabdal per a la
representació municipalista.
Per EUiA és fonamental convertir la lluita que hi haurà,
embogida segons expressió d'un amic, en l'oportunitat de que la dreta perdi
l'hegemonia política, que denteta de dècades, perquè passi a ser de les
esquerres.
República catalana, Ruptura democràtica, Projecte
constituent inclòs amb les eleccions. Aquesta concepció de sobirania vol dir
una política econòmica i social entorn serveis públics, drets universals,
pobresa zero, neteja de la corrupció i el frau.
“Forçar CiU a fer un full de ruta social i contra la
corrupció, a banda del full de ruta nacional que han avançat que faran”, ha
emplaçat Joan Mena a ERC; mentre situava les eleccions del 27 S en les “que
aprofitarem per fer un canvi, i per decidir-ho tot”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario